A mitjans setmana ens sorprenia gratament la bona notícia de que a Tordera l’empresa Inditex vol convertir el municipi en el centre logístic més modern del món i que preveu la contractació de 500 llocs de feina directes.
Els joves aplaudim la iniciativa, en un context de crisis com el que vivim notícies com aquesta t’animen a seguir apostant per viure en municipis com Tordera. Quan un és jove, i té la vida per endavant, ha de buscar el lloc més idoni on pugui desenvolupar la seva vida i, per fer-ho, necessita una bona oferta laboral; és per això que ens agrada molt l’esforç del consistori Torderenc per tal de facilitar a l’empresa el desplegament que farà, com la possibilitat de poder formar als seus habitants per tal que en el moment de la selecció dels llocs de treball siguin els primers en ocupar-los.
Encara que aquestes notícies són molt bones, una vegada més, com a jove malgratenc que sóc, sento certa enveja (sempre sana) vers als municipis veïns. No es poden comparar ni de bon tros les actuacions que ha fet l’alcalde de Tordera, Joan Carles García (CiU) per tal de fomentar la indústria i l’oferta laboral al seu municipi amb les actuacions que fa fer l’alcaldessa de Malgrat de Mar, Conxita Campoy (PSC) per tal d’evitar que una multinacional com HENKEL marxés del municipi.
Les feines no venen soles i és ben del cert aquella frase que diu: “qui vulgui peix que és mulli el cul”. Això és el que fan els alcaldes que volen un municipi dinamitzat, modern, actiu, on els joves, que som el futur però també el present, apostem per fer-hi les arrels de les nostres famílies.
Aquest és un dels exemples, entre d’altres, del que es pot fer des de les institucions locals. Cada dia els joves veiem més clar que a Malgrat cal un CANVI EN POSITIU! Malgrat és capaç de sortir-se’n de la situació actual, però per aconseguir un Malgrat millor cal que NOSALTRES els joves ens sumem al canvi.
