18 anys després...

Avui és un dia especial, avui fa 18 anys que l’àvia em va venir a despertar i em va dir,- Bon dia Jofre, desperta que hem d’anar a Barcelona a conèixer al teu germanet!

Jo era ben petit, possiblement no sabia que significaria tenir un germà, però tenia unes ganes boges de veure’l i poder jugar amb ell. Visca! Visca! (Vaig pensar... un germanet noi, podrem jugar junts, com si el nens ja sortissin corrents i amb la pilota als peus).

Com deia, jo era ben petit però recordo tots els detalls com si fos ahir. Els dies a l’hospital, el dia que ja varem venir tots 4 (ja amb una personeta més) a casa. Recordo com anava parant a la gent per carrer tot dient - tinc un germanet mira’l, mira’l!! a que és bonic i petitó!?.

"Fardava" de germà. Avui puc seguir fent el mateix, potser ja no és tant petitó, però ara tinc la sort de tenir un germà amb un gran cor, una gran persona que sap estar al costat d’aquells que ho necessiten.

A vegades als de casa ens oblidem de dir-los quan els agraïm que ens facin costat al dia a dia.

Així que avui és un bon dia per dir: PER MOLTS ANYS!!! Gràcies per ser així.

La crisi dels 110...

La meva estima per Catalunya i la meva passió per la política m'empeny, diàriament, a recórrer molts quilòmetres pel meu país. Molts d’ells, desafortunadament, per autopistes.

Pel sol fet de viure a Catalunya em toca pagar peatges, quotes per ús de carreteres que, a pesar d’estar en època de crisi, han pujat any rere any... Una despesa extraordinària al meu pressupost que em costa molt sacrifici mantenir.

L’altre dia, però, el ministre Blanco em sorprenia amb una notícia que em deixà perplex: “per disminuir la despesa econòmica en combustible, reduïm la velocitat màxima permesa de 120km/h a 110km/h”. El raonament pot semblar lògic, però... paral·lelament, s’ha apujat el preu del combustible... Així doncs, a partir d’ara gastaré menys combustible però el pagaré a un preu més alt. Conclusió: econòmicament em quedo exactament igual, no gaudeixo d’aquest estalvi que es publicita.

La política del govern Zapatero per pal·liar els efectes de la crisi han sigut, un cop més, absurdes i inútils: pago els peatges a preus més alts com també és més alt el preu de la benzina, per tant, em costa més moure’m, fet que m’animarà a quedar-me a casa i no entrar a una roda de consum que realci l’economia . Això si, haig d’agrair al “Presidente y su gobierno” el fet de poder gaudir més dels paisatges catalans: vaig a una velocitat per la carretera que m’ho permet.