Junts, podem fer el canvi!

Equip, poble, mar, joventut, experiència, noves idees.

JUNTS, PODEM FER EL CANVI!

Prou de populisme sanitari!

El motiu del post d’avui és que em molesta que es faci certa demagògia sobre els ajustos en sanitat, molts dels que em llegiu i em coneixeu sabeu que treball en el món sanitari. Em molesta que aquells que fins ara governaven i, sabien com estàvem els treballadors de sanitat i els mateixos pacients, ara són els que inciten als sindicats (que per cert no se on eren fins ara...) i als mateixos treballadors a queixar-se davant del nou govern i les decisions que haurà de prendre.
No obstant això (i després de pensar que el “nyap” que tenim organitzat es conseqüència de la gestió del govern tripartit) no m’agrada encetar un debat sense primer aportar dades. Unes dades que a més a més pugui comparar.
Doncs bé, comences a indagar i trobes la següent informació. nombre de llits per cada 1000 habitants per CCAA, amb les últimes dades facilitades per la conselleria de Salut (2008).

Quan mires la informació dels ajustos que està fent la conselleria, un s'adona que el nombre de llits quedarà a dalt de tot si ho comparem amb les altres CCAA. I molt per sobre de la mitja espanyola.

Per altra banda si observem el gràfic sobre la despesa en medicaments respecte al total de la despesa sanitària es pot observar que la sanitat espanyola és molt intensiva en ús de medicaments. Les crisis ajuden a replantejar moltes coses, i la despesa farmacèutica no n'ha de quedar exclosa.

Dia a dia veig com molts pacients venen a buscar carretades medicaments duplicats i triplicats (no fos cas que arribes la fi del món i es quedessin sense)
Potser a arribat l’hora de conscienciar al ciutadà que els medicaments que acumulen a casa i que molts cops no acaben prenent, seria millor que només recollissin a la farmàcia allò que realment necessiten, ja que aquesta despesa és de tots.

La crisi no l'arregla ni un polític sol, ni una fada amb la bareta màgica. És amb l'esforç de tothom (sense posar pals a les rodes) que farem que Catalunya pugui sortir-se'n!!

Avui, vine a conèixer l'equip del canvi!

18 anys després...

Avui és un dia especial, avui fa 18 anys que l’àvia em va venir a despertar i em va dir,- Bon dia Jofre, desperta que hem d’anar a Barcelona a conèixer al teu germanet!

Jo era ben petit, possiblement no sabia que significaria tenir un germà, però tenia unes ganes boges de veure’l i poder jugar amb ell. Visca! Visca! (Vaig pensar... un germanet noi, podrem jugar junts, com si el nens ja sortissin corrents i amb la pilota als peus).

Com deia, jo era ben petit però recordo tots els detalls com si fos ahir. Els dies a l’hospital, el dia que ja varem venir tots 4 (ja amb una personeta més) a casa. Recordo com anava parant a la gent per carrer tot dient - tinc un germanet mira’l, mira’l!! a que és bonic i petitó!?.

"Fardava" de germà. Avui puc seguir fent el mateix, potser ja no és tant petitó, però ara tinc la sort de tenir un germà amb un gran cor, una gran persona que sap estar al costat d’aquells que ho necessiten.

A vegades als de casa ens oblidem de dir-los quan els agraïm que ens facin costat al dia a dia.

Així que avui és un bon dia per dir: PER MOLTS ANYS!!! Gràcies per ser així.

La crisi dels 110...

La meva estima per Catalunya i la meva passió per la política m'empeny, diàriament, a recórrer molts quilòmetres pel meu país. Molts d’ells, desafortunadament, per autopistes.

Pel sol fet de viure a Catalunya em toca pagar peatges, quotes per ús de carreteres que, a pesar d’estar en època de crisi, han pujat any rere any... Una despesa extraordinària al meu pressupost que em costa molt sacrifici mantenir.

L’altre dia, però, el ministre Blanco em sorprenia amb una notícia que em deixà perplex: “per disminuir la despesa econòmica en combustible, reduïm la velocitat màxima permesa de 120km/h a 110km/h”. El raonament pot semblar lògic, però... paral·lelament, s’ha apujat el preu del combustible... Així doncs, a partir d’ara gastaré menys combustible però el pagaré a un preu més alt. Conclusió: econòmicament em quedo exactament igual, no gaudeixo d’aquest estalvi que es publicita.

La política del govern Zapatero per pal·liar els efectes de la crisi han sigut, un cop més, absurdes i inútils: pago els peatges a preus més alts com també és més alt el preu de la benzina, per tant, em costa més moure’m, fet que m’animarà a quedar-me a casa i no entrar a una roda de consum que realci l’economia . Això si, haig d’agrair al “Presidente y su gobierno” el fet de poder gaudir més dels paisatges catalans: vaig a una velocitat per la carretera que m’ho permet.

Aplaudim la iniciativa!!!!

A mitjans setmana ens sorprenia gratament la bona notícia de que a Tordera l’empresa Inditex vol convertir el municipi en el centre logístic més modern del món i que preveu la contractació de 500 llocs de feina directes.

Els joves aplaudim la iniciativa, en un context de crisis com el que vivim notícies com aquesta t’animen a seguir apostant per viure en municipis com Tordera. Quan un és jove, i té la vida per endavant, ha de buscar el lloc més idoni on pugui desenvolupar la seva vida i, per fer-ho, necessita una bona oferta laboral; és per això que ens agrada molt l’esforç del consistori Torderenc per tal de facilitar a l’empresa el desplegament que farà, com la possibilitat de poder formar als seus habitants per tal que en el moment de la selecció dels llocs de treball siguin els primers en ocupar-los.

Encara que aquestes notícies són molt bones, una vegada més, com a jove malgratenc que sóc, sento certa enveja (sempre sana) vers als municipis veïns. No es poden comparar ni de bon tros les actuacions que ha fet l’alcalde de Tordera, Joan Carles García (CiU) per tal de fomentar la indústria i l’oferta laboral al seu municipi amb les actuacions que fa fer l’alcaldessa de Malgrat de Mar, Conxita Campoy (PSC) per tal d’evitar que una multinacional com HENKEL marxés del municipi.

Les feines no venen soles i és ben del cert aquella frase que diu: “qui vulgui peix que és mulli el cul”. Això és el que fan els alcaldes que volen un municipi dinamitzat, modern, actiu, on els joves, que som el futur però també el present, apostem per fer-hi les arrels de les nostres famílies.

Aquest és un dels exemples, entre d’altres, del que es pot fer des de les institucions locals. Cada dia els joves veiem més clar que a Malgrat cal un CANVI EN POSITIU! Malgrat és capaç de sortir-se’n de la situació actual, però per aconseguir un Malgrat millor cal que NOSALTRES els joves ens sumem al canvi.

Notícia Tv3 Centre logístic Inditex

Notícia MCTv Trasllat planta Henkel Malgrat

El Maresme en marxa i apunt per treballar!!!

Aquest passat divendres, vaig ser reescollit cap comarcal del Maresme. És un nou repte que agafo amb molta il•lusió i força.

Encapçalar el projecte de la JNC, a la meva comarca, és un gran honor. Històricament el Maresme ha estat, i és, una de les comarques més fortes del territori i plena de persones amb ganes de treballar, de forma voluntària, pel país.

Des de la Joventut Nacionalista de Catalunya del Maresme treballem, també, pel país amb un projecte comú que tots els militants incentivem des dels nostres municipis.

Actualment, al parlament la JNC hi tenim el diputat Gerard Figueres, que és la nostra veu, la representació dels joves dins la institució. És per això que la JNC del Maresme ens hem marcat l'objectiu d'aconseguir, com a mínim, "30 Gerard Figueres", 30 veus que representin als joves a cadascun dels 30 municipis maresmencs, acompanyant als nostres alcaldables.

Veieu notícia de l'assemblea. A partir del minut 9.00 del telenotícies.