L’ambient de Festa Major arriba la porta.

Tornem arribar al mes de desembre, mes de múltiples celebracions. Però per  Malgrat i els malgratencs encara és un mes més diferent. A Malgrat celebrem la Festa Major de Sant Nicolau, coneguda també com FM d’hivern. 

Una festa especial, molt nostre, de tots els malgratencs i malgratenques, feta per a gaudir tota la família. Els vilatans, tot i el fred gèlid que talla la cara, sortim al carrer i participem de les activitats que les associacions organitzen. Recordo com ,de ben petit, sentia el repic de campanes que ens anunciava l’inici de  la festa major, i amb ell l’arribada de St Nicolau. Sempre m’ha agradat poder compartir la sortida d’ofici, els gegants, la fira de sant fira de Nadal o St Nicolau, antigament coneguda com a Fira de la Unió de Pagesos (iniciada el 1980), amb parades de productes del camp, vins i herbolaris, artesania, avets i caga-tions. 

Recordo amb molta remembrança com havia participat del tradicional concurs de colles sardanistes improvisades que es fa des de 1937. Així com també, recordo com aquests dies es parla d’aquelles activitats que ja no es fan com ara la  Nit de l'Esport Malgratenc (des de 1981), amb elecció de l'esportista de l'any. "Cross" popular (des de 1982), concurs de fotografia (des de 1982) etc. 

La Festa Major d’un poble no deixa de ser el reflex de la cultura, de la societat i, en efecte, de tots i cadascun dels ciutadans que viuen al municipi. I així és com puc descriure la festa de Malgrat, una festa que davant les adversitats que al llarg dels anys ha patit, i pateix, ja bé sigui per la guerra als anys 30, o bé econòmicament ,  o bé en no rebre el ple suport consistorial que hauria de tenir, la festa continua any rere any lluint i fent sentir-nos a tots dignes de formar part de Malgrat.

Bona Festa Major de St. Nicolau!!

Imparable!

Avui el nostre país viu una situació realment complicada donat que pateix o, millor dit, patim, la crisi econòmica més gran dels darrers segles. Però cal reconèixer que Catalunya és un país fort, una nació mil·lenària que sempre ha estat capaç de superar totes les adversitats que li anaven en contra. I ho tornarà fer. 

Com deia, patim una forta crisi econòmica, però no una crisi de valors. El passat 11 de setembre es va fer palès que som un país lluitador, però alhora pacífic. Que reivindiquem el que volem aconseguir però ho fem mitjançant el diàleg i el seny. 

Just ahir varem patir un nou atemptat a la nostra llengua, a la nostra cultura. El ministre d’educació de l’estat espanyol, el Sr. Wert, va afirmar que “nuestro interés es españolizar los alumnos catalanes”.

Per altra banda, el mateix govern espanyol ha imposat una multa de 24 milions d’euros al Govern de la Generalitat  per no pagar al dia les factures que té pendents. Fet que em sembla gairebé insultant donat que el mateix govern estatal no ha pagat, encara, el fons de competitivitat que el  President Artur Mas va sol·licitar per poder fer front a aquestes factures. 

Des de Catalunya hem intentat durant anys entendre’ns amb Espanya, fer-los entendre que som una nació, que tenim llengua, cultura i recursos propis. Que no volem cap mal per ningú ni anem en contra de res. Senzillament volem viure tranquils, tenir allò que és nostre. Som una de les comunitats que genera més ingressos, que té més actius i, en canvi, quan aportem els impostos a l’Estat passem a ser de les comunitats més pobres. 

Ha arribat el moment d’agafar un nou rumb, de fer pinya i caminar tots junts per aconseguir el mateix objectiu. Si tenim clar quin és l’objectiu, qui el pot liderar i que només arribarem a bon port si els hi donem suport, vol dir que Catalunya tornarem a ser pioners a Europa.

Els catalans i catalanes el dia 11 de setembre vàrem manifestar-nos al carrer. Ben aviat tocarà fer-ho d’una altra forma si volem, tal i com va dir Francesc Macià, “una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa “.

L'11 de setembre no hi pots faltar!

És un dia important pel País, per a tots els ciutadans de Catalunya i per a tots aquells que l'estimem. Així que vine i participa!

Catalunya, dia a dia, vetlla per nosaltres així que ara és el moment de lluitar per defensar-la. 11 de setembre No et quedis a casa!

Jurament Hipocràtic!

Just ara farà un any vivia un dels moments més emotius que he viscut mai, prenia possessió del càrrec de regidor de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, el meu poble, tot prometen, per imperatiu legal i sense a renunciar al dret a l’autodeterminació que tenen tots els pobles, que compliria en els drets i deures que té un regidor. Un moment emotiu ja que és un acte solemne on estàs dient davant de tot el poble que serviràs humilment amb tot allò que calgui i tot allò que estigui a les teves mans.

 Pràcticament 365 dies després he viscut el dia més emotiu, fins ara, de la meva vida, un dia important pel que fa a la meva trajectòria acadèmica però també a la vida personal. Un dia que marcarà un abans i un després, donat que els farmacèutics i farmacèutiques de la meva promoció vàrem fer el jurament hipocràtic. Un jurament amb més de 2000 anys d’antiguitat que els metges i farmacèutics han fet durant tots i cadascun d’aquests anys i que marquen per sempre més la teva trajectòria professional i, com deia també la personal.

No és un jurament qualsevol, no és un codi ètic i prou, és un jurament basat en la humilitat, en la servitud, el deure que tenim a donar els coneixements i actuar en cas d’urgència per a tots els éssers humans, en definitiva jures que estàs al serveis de tota la humanitat sense cap tipus de lucre, i que només actuaràs per fer el bé.

Quan els 160 farmacèutics llegíem el jurament a l’hora, amb els nostres familiars i amics acompanyant-nos en aquest moment tant important per nosaltres, la sensació de responsabilitat, emoció, alegria, il·lusió però sobretot humilitat per servir al país no es pot descriure. Aquests sentiments que afloren en aquell moment són realment especials, són els que cada dia en fan llevar-te per servir, per treballar, per actuar en benefici dels malalts i de la resta de ciutadans.

“Juro per Apol·lo, metge, per Esculapi, per Higiea

i Panacea, i per tots els déus i deesses, posant-los

de jutges, que aquest mon jurament serà

complert fins on tinc poder i discerniment. A

aquell que va ensenyar-me aquest art, l’estimaré

igual que als meus pares; ell participarà del

meu manteniment i si ho volgués participarà

dels meus béns. Consideraré la seva

descendència com a germans meus, i els ensenyaré

aquest art sense cobrar-los res, si el volen aprendre.

Instruiré per precepte, per discurs i en totes les

altres formes, els meus fills, els fills dels qui em

van ensenyar a mi, i els deixebles, units per

jurament i estipulació, d’acord amb la llei

mèdica, i no altres persones.

 

Portaré endavant aquest règim, el qual d’acord

amb el meu poder i discerniment serà en benefici

dels malalts i els apartarà del perjudici i

l’error. A ningú donaré una droga mortal

encara que em fos demanada, ni donaré consell

per a tal fi. De la mateixa manera, no donaré a

cap dona pessaris destructors; mantindré la

meva vida i el meu art allunyats de la culpa.

No operaré ningú per càlculs, sinó que deixaré aquesta

feina als qui treballen en aquesta pràctica. A

qualsevol casa on entri, serà per benefici dels

malalts, i m’abstindré de tot error voluntari o

corrupció, i de lascívia amb les dones o homes,

lliures o esclaus.

 

Guardaré silenci sobre tot allò que en la meva

professió, o fora d’ella, senti o vegi sobre la vida

dels homes i que no hagi de ser públic,

mantenint aquestes coses de manera que no

se’n pugui parlar.

 

Ara, si compleixo aquest jurament i no el trenco,

que els fruits de la vida i de l’art siguin meus,

que sigui sempre honrat per tots els homes i que

m’ocorri el contrari si el trenco i sóc perjur.”

Reproducció facsímil del Jurament Hipocràtic localitzat a la biblioteca del Monestir de Monstserrat.

Governar no és manar. Governar és servir!

No em cansaré de repetir i repetir, tantes vegades com calgui, que un polític es presenta per servir al poble, per treballar pel bé de tots i cadascun del ciutadans del municipi o del país.

Vivim una situació realment molt i molt complicada econòmicament, les notícies no parlen d’altre cosa que de la “ditxosa” crisi que ens ha arreplegat a tots plegats. Uns busquem noves fórmules per sortir d’aquest context i fer sortir el País de la crisi, fórmules que no semblaran bé a tothom, cert , però són mesures que tenen com a finalitat millorar l’estat que tenim. Altres el que fan és seure a criticar les mesures, però no n’aporten de noves.

A  Malgrat trobem una altra classe de polítics, uns polítics que governen però s’asseuen a mirar com passen les hores, tot aixecant les espatlles i dient que no poden fer res perquè no hi ha diners, perquè la Generalitat no compleix o perquè la responsabilitat de l’oposició malgratenca no els permet seguir executant el que han fet fins ara. Per altra banda, els trobem fent paradetes criticant les mesures que el govern de la Generalitat fa... Però la màxima autoritat del municipi, la Sra. alcaldessa (PSC), reconeix que ella faria exactament el mateix a Malgrat si estiguéssim en el mateix estat d’alerta que el Tripartit va deixar la Generalitat.  

Seguidament critica l’exigència que fem CIU de Malgrat vers al fraccionament de l’IBI fent una campanya reclamant-lo, donat  que els partits a l’oposició (CIU,ERC, ICV) vàrem aprovar, al Ple del mes de febrer, una moció que permetia a qualsevol ciutadà fraccionar-lo en caràcter general. Però la cosa no acaba aquí, veiem a la Sra. Alcaldessa als plens i les entrevistes de la ràdio un xic nerviosa, i és que les formes, Sra. Campoy, no s’han de perdre mai! En el poc temps que portem de mandat vostè a creuat la ratlla més d’una, de dues i de tres vegades.

No pretenc pas que es disculpi al grup municipal al que pertanyo, se del cert que no ho faria encara que li demanés, però deixi’m que li digui, tot citant les paraules que fan servir vostès (el PSC): em sap greu per MALGRAT, perquè Malgrat no s’ho mereix, Malgrat no mereix una màxima autoritat que falta el respecte a qui li sembla, insulta quan vol i a qui vol.  Malgrat mereix un govern que recordi que governar no és manar. Governar és servir. 

El premi compromís!

El Premi Compromís l’atorga cada agrupació comarcal de la JNC a personalitat o entitat destacada per la defensa de la llengua i cultura catalana així com també el seu compromís social amb el territori. 

La JNC de Malgrat de Mar, enguany, hem decidit per unanimitat atorgar el premi a la revista “Som-hi!”  un mitjà de caràcter independent que, des del 1977 fins avui, és l'altaveu dels veïns de Malgrat de Mar, apropant la seva opinió a les llars malgratenques.

Una revista d’informació general,local i comarcal que com hem dit va començar l’octubre 1977 amb un titular de rellevància “Ja tenim Generalitat”. Un mitjà que sempre ha estat i està al costat dels ciutadans. Un mitjà que no censura, un espai a punt per a que qualsevol veí pugui dir la seva, així s’ha convertit en l’únic mitjà local de referència per comunicar entre tots els vilatans la informació del que passa al municipi.

Preparant el premi compromís i estudiant la llarga trajectòria d’aquesta revista hem pogut observar les notícies que al llarg d’aquests 35 anys han passat a Malgrat de Mar, el més sorprenen és que moltes d’elles, encara avui dia, podrien ser portades actuals. “No al peatge!!” “Les contribucions especials”, “Salvem Can Campassol”  O “Benvinguts a Malgrat” (amb una imatge de l’entrada de Malgrat inundat com si fos una piscina, tal i com actualment encara podem veure). O d’altres que malauradament ja no es podran tornar a repetir “10 anys de tvMalgrat”, “Vestigi desaparegut” fent referència a la Bòbila de l'antiga fàbrica de l’aigua.

Donat que és un mitjà que informa, explica i comunica el que passa al nostre municipi, a la nostra comarca i nostre país, Catalunya, i que més a més ens ha apropat, a través d’entrevistes, personatge importants sempre en català i, per tant, sent una de les primeres revistes que comunicava en català després de la dictadura franquista creiem que és important ressaltar aquesta tasca i coincidint amb l’any 35e aniversari del “Som´hi!”volem reconèixer-los aquesta feina mitjançant aquest guardó. 

Diumenge de rams!

Diumenge de rams, cada any que passa el visc amb la mateixa il·lusió que tenia quan era menut.

Recordo que, ben nerviós, de bon matí em despertava, per posar-me les noves peces de roba primaveral que els pares ens havien comprat per aquest dia especial. Un cop esmorzats i ben "empolainats" sortíem de casa, carrer Mar amunt, fins a la plaça de missa. El moment de girar la cantonada i veure aquella plaça plena de gom a gom, encara avui m'emociona ja que hi trobes a persones que durant l'any no pots veure pel ritme de les nostres vides i, perquè tampoc hi ha activitats per poder-nos trobar.

Que la plaça continuï any rere any així em fa veure que Malgrat és viu. Malgrat té ganes de sortir al carrer. Malgrat és un gran poble! I el millor de tot, Malgrat de Mar és un poble ple de grans persones i bona gent.

Així com Jesucrist va ser ben rebut a Jerusalem, a Malgrat rebem la primavera, la Pasqua, la benedicció que bona falta fa.

Que aquesta benedicció ens serveixi per protegir-nos d'aquells que no volen el bé per Malgrat!