Cent anys fa que aguanta riuades!

Des de dimarts a la tarda que no puc parar de donar voltes sobre el que està passant a Malgrat de Mar.  Doncs bé, alguns poden pensar o dir que els darrers fets ocorreguts al pont de la riera en el Tram de Can Feliciano, són una anècdota més del dia a dia d’aquest municipi. 

Sóc del parer que s’ha de viure el dia a dia, mirant cap al futur i no viure aferrat al passat, però sí  que és important saber d’on venim.  Sempre m’ha agradat conèixer a fons la història del poble on he nascut i, sovint, fullejo llibres o fotografies que la meva família ha anat adquirint al llarg dels anys.  Com deia,  el pont de la riera m’ha fet donar moltes voltes i m’ha portat a obrir, de nou, el llibre “L’Abans” que conté un ampli recull gràfic de Malgrat entre 1862 i 1970 i molta informació de com era el poble i els habitants que hi vivien. 

(foto: arxiu municipal de Malgrat de Mar. Antiga entrada del municipi)

Com és sabut, actualment l’ajuntament de Malgrat de Mar és presidit per una batllessa que fa anys que seu a la mateixa cadira i que, per tant, és còmplice principal del canvi que Malgrat ha patit ens els darrers anys. A alguns els hi pot agradar, a d’altres no. Però si mirem qualsevol imatge de Malgrat que tingui, tant sols, més de 24 anys (anys que fa que governa la mateixa persona) podrem observar com la Torreta del Castell no ha estat modificada pel fantàstic barret,  com les palmeres de Can Campassol  predominen per sobre els teulats del casc antic, entre altres.

Tot i entristir-me en veure que cases com la de Can Campassol ja no hi són, continuo amb l’exercici de saber més de Malgrat i miro més fotografies de “l’Abans”.

És, llavors, quan em venen a la memòria, ja que com a jove que sóc no puc tenir-ne gaires records, que la meva generació no hem conegut alcalde diferent de l’actual, però que ens ha permès veure com desapareixia la bòbila de la fàbrica de l’aigua, el cinema Liceu, Can Feliciano, l’arbreda de Can Feliciano, la coberta de les peixateries velles (a dia d’avui aquell espai ha perdut tota l’activitat que tenia), l’encant del camí dels arcs amb aquell nou asfalt i, l’actual intent de fer desaparèixer el pont de la riera. Això sí, hem guanyat una farola davant l’Ajuntament, una font (que actualment  ja no és font) de tots colors a la plaça de l’església.

 Cal dir que s’ha conservat la Torre de Can Serra i, que el govern PSC-PP n’està ben orgullós, encara que sembla que no recorda que va ser el poble amb l’ajut  de la resta de grups polítics els que varen forçar a la seva conservació.

De tot això només se’n pot  fer una lectura: si el que volem els  malgratencs és que no s’esborrin els pocs elements històrics que queden en peu en el nostre poble, només cal canviar un únic element que, com deia al principi, pels de la nostra generació ja comença a ser històric i de tota la vida.