#FetsxCat

#FetsxCat

dissabte, 29 d’agost de 2015

L'estiu del 2015 en un país gairebé "normal"

 
 





Estem a les acaballes del mes d'agost que ens indica que l'estiu finalitza i en breu tornarem a la normalitat cotidiana que els horaris del curs i l'hivern comporten.
 
 
 
Abans de començar, el que es preveu el curs polític més intens que ha viscut el nostre país en els darrers temps, no puc evitar engegar la maquinària sense fer abans un balanç i una mirada enrere a l'estiu que deixem.
 
Un estiu, que sense cap mena de dubte, passarà a la meva història personal com una gran data a recordar, somriure, i ser feliç tan sols en pensar-hi. Un estiu que es converteix en el més important i trascendental de la meva vida.
 
L'11 de juliol decidia fer un pas més en la meva relació, millor dit, decidiem, la meva parella i jo, formalitzar la relació amorosa que ja feia temps que manteniem. Ho hem fet perquè ens estimem, perquè teniem ganes de compartir i celebrar aquest gran dia amb totes aquelles persones que ens estimen i estimem.
 
 


L'11 de juliol, quan el sol començava a pondres a l'Empordà, amb el Canigó de testimoni, varem celebrar el ritual més antic i encestral que l'ésser humà porta fent durant segles i segles, casar-se. Sembla que dit així és un fet ben normal, però durant també segles, malauradament, dos homes com nosaltres no podien unir els seus cors de forma oficial.
 

Nosaltres ho hem fet perquè vivim en un país gairebé normal, però si l'11 de juliol estava convençut que volia fer aquest pas, avui encara n'estic més d'haver-ho fet i d'haver-ho fet públic. Veure com les nostres àvies, avi, eren allà emocionant-se, veure com els familiar i amics presenciaven aquell gran moment i el vivien amb la mateixa intensitat, o fins i tot amb més força que els pròpis nuvi, veure les cares de totes i cadascuna de les persones que van decidir acompanyar-nos en aquell gran dia, allà fisicament, però també aquelles que no van poder venir i que d'alguna forma van pensar-hi i ens van transmetre la seva il.lusió, emoció, al•legria, estimació, no té preu. És el regal més gran que m'han fet mai. Un regal que no es paga amb diners i que no es pot arribar a explicar en paraules l'agraiment que sentim.
 
Només puc dir que si amb el gest d'haver estat valents fent-ho públic, de casar-nos com una parella normal, perquè així ho sentim, hem contribuït a fer que Catalunya sigui una mica més normal i ajudar aquè a partir del #27S pugui treballar per ser un País lliure i normal del tot, on les parelles com nosaltres facin aquest pas d'una forma normal, sense ser considerat que és un gest de valentia, ens donem per satisfets. Moltes gràcies a tots per fer que el nostre dia fos tan especial.
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari