Aquests darrers dos dies han estat plens d’emocions, sentiments, records, sense dubte, un gran cap de setmana. On la Joventut Nacionalista de Catalunya hem celebrat 30anys de la seva existència. 30anys de generacions i generacions diferents de persones compromeses amb el país. Han estat uns anys de molta feina però, també de vivències inoblidables.
Per mi és un honor formar part d’aquesta organització, la primera força política juvenil i, encara és més gran l’honor quan formant-ne part treballem conjuntament pel país que tan estimo.
Sempre m’ha agradat servir al meu poble, sigui des de la posició que sigui. És per això que en moments com aquest, on veus que persones com tu, dia rere dia treballen, cadascú en la seva mesura, per aconseguir un somni, el mateix somni, aquell que tots els militants de l’organització anhelem, te n’adones que no estàs sol. Que junts podem aconseguir-ho. És així com es fan les coses, amb seriositat, rigor, paciència, fent cada pas quan toca. Només d’aquesta forma arribarem tenir la Catalunya que volem.
Aquests darrers dies ens han servit per agafar forces i així continuar picant pedra per reconstruir el país i, així continuar amb aquella feina que ja els nostres avis van començar.
Per tant, no ens cansarem de treballar ni de demanar tot allò que sigui necessari per aconseguir el somni que desitgem. Fins hi tot serem capaços de demanar la lluna en el moment que faci falta.
Fa ja molt de temps en Maragall, el bo, l’avi, en un dels seus poemes ja ens deia el següent:
"Sobretot, demaneu la lluna, amics meus,
des d'aquest vostre recinte d'Ideal:
i no tingueu cap dubte, la lluna anirà venint.
Al principi la gent se riurà de vosaltres:
la gent dels corcats tabernacles,
la gent d'ulls tèrbols i boca espessa,
la gent de la malura o la feblesa,
la gent de lo possible,
se riuran de vosaltres.
Però quina diferència! Quin riure!
Un riure trist, un riure buit, un riure impotent...
I mentrestant la lluna començarà a acostar-se."
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860-1911)
Per un país i un sentiment hem fet 30 anys i en farem més!!! Visca la Joventut Nacionalista i Visca Catalunya.
Per mi és un honor formar part d’aquesta organització, la primera força política juvenil i, encara és més gran l’honor quan formant-ne part treballem conjuntament pel país que tan estimo.
Sempre m’ha agradat servir al meu poble, sigui des de la posició que sigui. És per això que en moments com aquest, on veus que persones com tu, dia rere dia treballen, cadascú en la seva mesura, per aconseguir un somni, el mateix somni, aquell que tots els militants de l’organització anhelem, te n’adones que no estàs sol. Que junts podem aconseguir-ho. És així com es fan les coses, amb seriositat, rigor, paciència, fent cada pas quan toca. Només d’aquesta forma arribarem tenir la Catalunya que volem.
Aquests darrers dies ens han servit per agafar forces i així continuar picant pedra per reconstruir el país i, així continuar amb aquella feina que ja els nostres avis van començar.
Per tant, no ens cansarem de treballar ni de demanar tot allò que sigui necessari per aconseguir el somni que desitgem. Fins hi tot serem capaços de demanar la lluna en el moment que faci falta.
Fa ja molt de temps en Maragall, el bo, l’avi, en un dels seus poemes ja ens deia el següent:
"Sobretot, demaneu la lluna, amics meus,
des d'aquest vostre recinte d'Ideal:
i no tingueu cap dubte, la lluna anirà venint.
Al principi la gent se riurà de vosaltres:
la gent dels corcats tabernacles,
la gent d'ulls tèrbols i boca espessa,
la gent de la malura o la feblesa,
la gent de lo possible,
se riuran de vosaltres.
Però quina diferència! Quin riure!
Un riure trist, un riure buit, un riure impotent...
I mentrestant la lluna començarà a acostar-se."
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860-1911)
Per un país i un sentiment hem fet 30 anys i en farem més!!! Visca la Joventut Nacionalista i Visca Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada