Una vegada més els fets succeïts han posat de manifest que la infraestructura ferroviària catalana continua amb les mateixes mancances de sempre. Els que sou malgratencs i/o maresmencs com jo, sabreu perfectament del que estic parlant. Oi?
Parlo del les estones d’espera, de la poca afluència de trens i, de la seva poca capacitat d’aforament. Qui no ha anat mai de peu pràcticament tot el trajecte?
Avui, com a bon ciutadà, he agafat el tren ja que penso és una bona forma de contribuir pel medi ambient.
La meva sorpresa ha estat en arribar a l’estació de plaça Catalunya. Arribo, compro el bitllet, valido i em dirigeixo cap a les andanes. Miro les pantalles informatives (fins ara tot sembla normal) poso els peus a les escales mecàniques i... Sooorpresaaaaaaa!!!! Em trobo una andana plena de gom a gom.
Fa calor, molta calor, es respira un aire tens. Hom para l’orella i en diferents idiomes sent preguntes com: Que ha passat? Fa més d’una hora que no passa cap tren? Segur que això és l’estació? jo per allà només hi veig passar metros... Però per megafonia no diuen res.
Després d’esperar ben bé cap uns 30 minuts més el tren arriba. Com podeu imaginar la quantitat de persones que s’han apilonat esperant és considerable. Com si el món s’hagués d’acabar pugem, el vagó va a vessar de tal manera que les portes pràcticament no poden tancar.
Ara si que fa calor! Això si aquell aire condicionat que a primera hora del matí ens fa agafar un bon constipat, no se per a quin motiu, en aquests moments brilla per la seva absència. Així que com unes bones sardines en conserva ens dirigim cap al Maresme.
Aquest tren, com és molt habitual en les èpoques que estem, anava replè de turistes fet que a mi m’hagi provocat una vergonya aliena en veure que han fet un trajecte d’uns 70 km en poc més de 2hores 15minuts, sense aire condicionat i una gran manca de l’espai vital.
Sort que amb trasllat de rodalies tot s’havia d’acabar. On era avui aquell que va dir: revisaré fins a l’últim vagó de tren, fins hi tot comprovaré que els lavabos estiguin ben nets.
Potser si que CATALUNYA PERD EL TREN! Només espero que no l’hagi perdut ja...
Parlo del les estones d’espera, de la poca afluència de trens i, de la seva poca capacitat d’aforament. Qui no ha anat mai de peu pràcticament tot el trajecte?
Avui, com a bon ciutadà, he agafat el tren ja que penso és una bona forma de contribuir pel medi ambient.
La meva sorpresa ha estat en arribar a l’estació de plaça Catalunya. Arribo, compro el bitllet, valido i em dirigeixo cap a les andanes. Miro les pantalles informatives (fins ara tot sembla normal) poso els peus a les escales mecàniques i... Sooorpresaaaaaaa!!!! Em trobo una andana plena de gom a gom.
Fa calor, molta calor, es respira un aire tens. Hom para l’orella i en diferents idiomes sent preguntes com: Que ha passat? Fa més d’una hora que no passa cap tren? Segur que això és l’estació? jo per allà només hi veig passar metros... Però per megafonia no diuen res.
Després d’esperar ben bé cap uns 30 minuts més el tren arriba. Com podeu imaginar la quantitat de persones que s’han apilonat esperant és considerable. Com si el món s’hagués d’acabar pugem, el vagó va a vessar de tal manera que les portes pràcticament no poden tancar.
Ara si que fa calor! Això si aquell aire condicionat que a primera hora del matí ens fa agafar un bon constipat, no se per a quin motiu, en aquests moments brilla per la seva absència. Així que com unes bones sardines en conserva ens dirigim cap al Maresme.
Aquest tren, com és molt habitual en les èpoques que estem, anava replè de turistes fet que a mi m’hagi provocat una vergonya aliena en veure que han fet un trajecte d’uns 70 km en poc més de 2hores 15minuts, sense aire condicionat i una gran manca de l’espai vital.
Sort que amb trasllat de rodalies tot s’havia d’acabar. On era avui aquell que va dir: revisaré fins a l’últim vagó de tren, fins hi tot comprovaré que els lavabos estiguin ben nets.
Potser si que CATALUNYA PERD EL TREN! Només espero que no l’hagi perdut ja...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada