Any nou, nous reptes, nous projectes, nous propòsits i amb tots ells nous canvis.
Encetem any i amb ell un curs polític. Quan arriben aquestes alçades d’any vol dir que has fet un balanç per poder traçar uns nous objectius. Doncs bé, com a malgratenc he fet una mirada enrere per poder veure tot allò que m’agrada i el que no m’agrada del meu municipi.
Caminant pels carrers de la vila veig aquella grisor que ja comença a ser força característica, acompanyada d’una sensació de passejar per un poble fantasma. On són aquells carrers de quan jo era petit plens de gent? Quan veig això m’envaeix una tristor, estem deixant morir l’essència de Malgrat. No m’agrada la foscor que s’ha instaurat a casa nostra aquests Nadals. No m’agrada que ni jo ni cap veí puguem participar en les decisions que es prenen al nostre poble, degut a la peculiar forma d’entendre la participació ciutadana, per part de l’equip de govern, basada en informar a la gent un cop feta l’acció i no pas en un diàleg per saber que volem pel nostre municipi.
Malgrat veure tot allò que no m’agrada i que no vull que continuï, també hi ha coses que m’agraden. M’agrada la seva gent, m’agrada les inquietuds que tenen, m’agrada la situació privilegiada en que es troba, m’agrada veure els primers rajos del sol sortir per darrere el nostre magnífic mar. Crec en un bon futur per Malgrat, un Malgrat construït entre tots, en definitiva crec en un Malgrat millor perquè sé que MALGRAT ÉS CAPAÇ.
