La campanya!

Just a la darrera hora d'acabar LA campanya, i dic LA campanya perquè no és una campanya qualsevol, és la campanya de la nostra vida, m'atreveixo, desde la meva visió humil de ciutadà de Catalunya que vol un país lliure, a fer una valoració de les impresions i sentiments que m'ha transmès viure-la.

Em sento profundament privilegiat de viure un moment com aquest, un moment que tantes i tantes persones han somiat, defensat, lluitat, perquè els hereus que vinguessin al darrere féssim el que diumenge farem. 

Personalment he viscut, malgrat ser jove, diverses campanyes, totes elles tenen les seves emocions i energies perquè en totes hi ha l'objectiu de treballar, amb il.lusió, pel nostre poble o ciutat, però les cares d'emoció, els ulls negats, les goles encallades dels més grans quan reviuen totes i cadascuna de les vivències que van viure a principis de segle. O la força i energia que desprenen els més joves, en veure que tenim a les nostres mans, construir el futur del nostre país, on hi volem tenir fills i on hi voldrem que ells hi tinguin els nostres néts.  

Una campanya en la que hem treballat colze a colze, diverses sensibilitats polítiques, amb arrels familiars de tot el món, amb un objectiu comú, Catalunya.

Ho hem fet junts, perquè junts volem recuperar el llegat dels nostres avantpassats, junts volem viure el present i junts volem tenir un futur en uns país lliure, socialment just. 

Estem fent quelcom molt gran, estem fent història, diumenge la farem, per això no podria passar per alt, escriure un post al bloc demanant que no et quedis a casa. Participa, tu també pots ser protagonista, escriu, amb nosaltres, la història de Catalunya.

Diumenge vota, vota per tu, pels teus fills, pels teus pares, pels néts i pels àvis, vota per a tots aquells que van somiar fer-ho i que, avui, des d'allà on siguin, ho veuran i se'n sentiran orgullosos.

Jo, aquest diumenge 27 de setembre de 2015, ho faré pel besavi Joaquim que va morir a la guerra, pels àvis Josep i Eduard que tant havien somiat aquest moment, però també ho faré per tots els que hi sou, per la família, pels meus futurs fills i néts, i per a tots aquells que hagin de venir.

Votaré Junts pel Sí! Votaré independència!

Visca Catalunya! 

L'estiu del 2015 en un país gairebé "normal"

 

 

Estem a les acaballes del mes d'agost que ens indica que l'estiu finalitza i en breu tornarem a la normalitat cotidiana que els horaris del curs i l'hivern comporten.

 

 

 

Abans de començar, el que es preveu el curs polític més intens que ha viscut el nostre país en els darrers temps, no puc evitar engegar la maquinària sense fer abans un balanç i una mirada enrere a l'estiu que deixem.

 

Un estiu, que sense cap mena de dubte, passarà a la meva història personal com una gran data a recordar, somriure, i ser feliç tan sols en pensar-hi. Un estiu que es converteix en el més important i trascendental de la meva vida.

 

L'11 de juliol decidia fer un pas més en la meva relació, millor dit, decidiem, la meva parella i jo, formalitzar la relació amorosa que ja feia temps que manteniem. Ho hem fet perquè ens estimem, perquè teniem ganes de compartir i celebrar aquest gran dia amb totes aquelles persones que ens estimen i estimem.

 

 

L'11 de juliol, quan el sol començava a pondres a l'Empordà, amb el Canigó de testimoni, varem celebrar el ritual més antic i encestral que l'ésser humà porta fent durant segles i segles, casar-se. Sembla que dit així és un fet ben normal, però durant també segles, malauradament, dos homes com nosaltres no podien unir els seus cors de forma oficial.

 

Nosaltres ho hem fet perquè vivim en un país gairebé normal, però si l'11 de juliol estava convençut que volia fer aquest pas, avui encara n'estic més d'haver-ho fet i d'haver-ho fet públic. Veure com les nostres àvies, avi, eren allà emocionant-se, veure com els familiar i amics presenciaven aquell gran moment i el vivien amb la mateixa intensitat, o fins i tot amb més força que els pròpis nuvi, veure les cares de totes i cadascuna de les persones que van decidir acompanyar-nos en aquell gran dia, allà fisicament, però també aquelles que no van poder venir i que d'alguna forma van pensar-hi i ens van transmetre la seva il.lusió, emoció, al•legria, estimació, no té preu. És el regal més gran que m'han fet mai. Un regal que no es paga amb diners i que no es pot arribar a explicar en paraules l'agraiment que sentim.

 

Només puc dir que si amb el gest d'haver estat valents fent-ho públic, de casar-nos com una parella normal, perquè així ho sentim, hem contribuït a fer que Catalunya sigui una mica més normal i ajudar aquè a partir del #27S pugui treballar per ser un País lliure i normal del tot, on les parelles com nosaltres facin aquest pas d'una forma normal, sense ser considerat que és un gest de valentia, ens donem per satisfets. Moltes gràcies a tots per fer que el nostre dia fos tan especial.

 

 

 

 

Un nou estiu que comença

Aquest matí he sortit a passejar, com m'agrada fer-ho en dies com avui, on la tranquil·litat envaeix tots i cadascun dels raconets de la nostra vila. Caminar pels voltants de la mar, sentir com la brisa marina m'acarona la cara, tot respirant profundament, quan de sobte una olor especial em fa tornar a la realitat, el de la pólvora, que em recorda que tan sols unes hores abans, aquest mateix indret era ple de festa i gresca. Un aroma que delata que s'ha celebrat, com cal, la revetlla de Sant Joan. Un festa molt nostra, de casa, de Malgrat, i de tots els catalans i catalanes.

Una nit on tots preparem les taules i guarnim, amb llums i garlandes, les terrasses i jardins, o ens apleguem en una taula ben aprop del mar. Una taula envoltada de família, amics, veïns o coneguts. Tots sopem i esperem ansiosos el moment en que les coques presideixen la taula. Mentre els petards van sonant i, augmentat el festival de sorolls, la foscor de la nit més curta de l'any ens va envaint i, amb ella, les ganes celebrar que un nou estiu comença. La nit és curta però les ganes de fer gresca i xerinola no s'acaben.

Avui és un bon dia per cremar a la foguera allò que és vell i donar pas a les coses noves que han de venir i, és que sense cap mena de dubte aquest és un estiu nou que comença. Un estiu que, personalment, he esperat amb molta il·lusió ja que obro o, millor dit, obrim una etapa de la vida. Deixar de caminar sols per fer-ho conjuntament tot compartint els plaers de la vida.

Espero que hàgiu pogut gaudir d'una bona revetlla amb família i amics. Moltes felicitats a tots els Joans i Joanes

La veu dels joves a l’ajuntament.

Helena, Jofre i Arnau, joves de la candidatura de CiU 

Sempre hem sentit a dir que per encapçalar projectes a l’administració cal tenir un bagatge important a la vida, és a dir, una certa edat, però des de CiU i la JNC ja fa temps ençà que arreu de Catalunya i també a Malgrat de Mar apostem per a què els joves participem en la política de forma directe.

L’experiència ens demostra que, els joves,  estem preparats per assumir responsabilitats  transversals que vagin més enllà de les regidories de Joventut i Festes, sense renunciar-hi, però tampoc encasellant-nos-hi. En aquest sentit, a més, creiem que les àrees municipals de joventut han de tenir la suficient transversalitat per detectar  o donar resposta, en la mesura del possible, a les problemàtiques dels col·lectius joves de casa nostra. En aquestes línies considerem d’especial rellevància donar impuls en la creació d’un Consell Local de Joventut i a qualsevol altre instrument que afavoreixi el fet de donar la veu als joves.

Des de la màxima humilitat possible, creiem que com a generació estem preparats per assolir el repte de participar en l’administració més propera al ciutadà, just en el moment en què començarem des de zero un nou país per fer-lo més pròsper i més just.

Des de CiU i la JNC de Malgrat de Mar, durant la campanya electoral anirem desgranant el programa que hem confeccionat amb les aportacions fetes per tots els malgratencs i malgratenques que ens han fet arribar, fruit del treball fet amb les enquestes els darrers dos anys.

Com podreu veure tots els punts són generalitzats per a tots els malgratencs però, el que si volem, els més joves de la candidatura, és posar un especial enfasis en el fet que aquest col·lectiu que representem no és limita a parlar de festes, joventut, cultura i esport, sinó que volem que sigui representat en tots els àmbits. Els joves també tenim les inquietuds en l’àmbit de l’ensenyament, l’ocupació, l’habitatge, la sanitat, entre altres.

Per exemple en l’àmbit de l’ensenyament creiem que és un dret i, alhora, un dels serveis més demandants pels malgratencs, sobretot avui en dia quan és necessari no parar de formar-se per tal de tenir més oportunitats en el món laboral. Així doncs, pensem que l’ ajuntament ha de treballar, des de les seves atribucions, per oferir una bona oferta tant pel que fa als nens,  adolescents, joves, adults i gent gran.

En aquest sentit proposem elaborar programes de cursos adaptats a la realitat econòmica i social del nostre municipi, que ajudin a incrementar les possibilitats d’obtenir la feina desitjada, o crear Tallers d’èxit escolar, formats per voluntaris, com a recurs per prevenir el fracàs escolar, millorar les competències instrumentals i bàsiques dels  alumnes i acompanyar-los en la transició de l’educació primària a la secundària.

Un altre dels temes que ens preocupa als joves és el de l’ocupació juvenil,  donat que, des d’uns anys ençà vivim una crisi econòmica i social i, des del món municipal, és on  s’ha fet més notori. La manca de recursos per part de les administracions, així com la dificultat de poder dur a terme grans polítiques d’ocupació, i més concretament d’ocupació juvenil, amb un alt índex d’atur en les edats compreses entre els 16 i 27 anys; posen de manifest les mancances del sistema educatiu i laboral actual.

Tot això pot ser tota una altra historia impulsant, per exemple, programes de subvencions per a les empreses locals de Malgrat que contractin a persones que es troben a la bossa de treball. O també promovent la creació de vivers d’empreses que donin suport a les iniciatives emprenedores de la nostra vila i comarca, tot adaptant espais municipals o locals tancats.

Aquestes propostes, juntament, amb altres que anirem explicant són propostes treballades entre molts malgratencs i, que també caldrà posar a debat entre tothom. Pensem que les formes de fer política han canviat, i cal que tothom participi. Del primer a l’últim, per aquest motiu en la presentació de la candidatura de CiU a Malgrat varem voler posar de manifest, a través de la primera audiència pública, la importància que té per a nosaltres aquest fet participatiu.

Així, doncs, fer de Malgrat de Mar TOTA UNA ALTRA HISTORIA, és cosa de tots, també dels i les joves. Som-hi!