#FetsxCat

#FetsxCat

divendres, 16 de desembre del 2011

Malgrat is diferent!!!

Mapa de municipis adherits fins ara.





Per una vegada, haig de donar la raó a la JSC de Malgrat, quan amb la seva gran al·legria ens diuen que Malgrat és diferent.
Doncs bé, un exemple ben clar, el passat dimecres dia 14 es va constituir l'Associació de Municipis per la independència, a Vic, on més de 150 municipis de Catalunya ens hi hem adherit.

Malgrat n'és un d'ells. Ara és quan us pregunteu, i què té això de diferent? Doncs bé, la moció que es va aprovar el mes d'octubre al ple de l'Ajuntament per tal de poder formar part d'aquesta associació va ser aprovada amb majoria absoluta, gràcies als grups que estem a l'oposició i, tres membres de govern entre ells l'alcaldessa Contxita Campoy. (Bé aquests tres tant si ho feien com sinó la moció quedava aprovada).

Com era d'esperar, la màxima autoritat del municipi no es va poder resistir a deixar anar la seva "coletilla" de sempre, així que entre rialles i rialletes (com aquell que està entre amics i tractant de temes que no tenen importància) va dir: jo votaré a favor sempre i quan la persona que representi el municipi sigui la portaveu del grup municipal d'ERC.
Òbviament, comptant que per nosaltres el més important és que Malgrat de Mar participi i formi part de l'associació, vam estar d'acord en que la companya Obdúlia Cuatracasas fos qui ens representés de forma institucional.

Ara, ve la part bona de la història, aquest dimecres, quan els 150 municipis creavem l'Associació, en sentir que Malgrat de Mar també s'havia adherit, els altres municipis van començar a preguntar- Malgrat? Aquí? Què ha passat??? Com pot ser? Com ho deuen haver fet?
Però, encara per més INRI, la majoria de pobles eren representats pels seus alcaldes i alcadesses, algun regidor de govern delegat per alcaldia, però l'únic DIFERENT on el representant era una regidora a l'oposició, endevineu quin era?

Efectivament, MALGRAT DE MAR. Malgrat is diferent. No pot ser com la resta de municipis, però per sort aquest cop, i gràcies al joc de la democràcia, Malgrat és com tots els municipis capdavanters, fent història, fent país. Me'n sento orgullós, igual que jo els meus companys del grup municipal de CIU, de ser responsables de que el nostre municipi sigui un més dels que farà història, que treballarà cap a l'alliberament Nacional del país.
Me'n sento plenament orgullós ja que ho estem fent amb una situació complicada, ja que el govern del municipi està format per un "pacte a la Basca" és a dir (PSC+PP), però un cop més els hi hem recordat que, per molt pacte que tinguin, el tenen en minoria.
És per això que també vull recordar als companys de la Joventut Socialista de Malgrat que les comparacions mai són bones, que si volen més cooperació amb l'oposició que primer esbrinin el perquè a Calella l'alcaldessa de CIU té el suport de l'oposició socialista i s'adonarà que ells tracten molt millor a l'oposició. Per tant, sí, Malgrat is DIFERENT

dimecres, 16 de novembre del 2011

L'ÚLTIMA I MARXEM



Dinar col·loqui amb Montserrat Candini.
17 de novembre a les 14h

Molts dels que em coneixeu sabeu que sóc molt crític a l’hora de defensar un candidat, però jo ja tinc el vot molt clar i, és que el panorama polític que tenim... Dos grans partits (PP i PSOE=PSC) que es presenten en clau espanyola, no us deixeu enganyar si sentiu a dir que ells es presenten per Catalunya, ja que la realitat s’imposa. Què han fet els 25 diputats del PSC aquests darrers 4 anys? Mirar per Catalunya?? Més aviat jo diria que el que han fet ha estat sumar-se al que el PSOE els dictaminava, per exemple per demanar els 1.400 milions d’euros del Fons de competitivitat on van votar en contra a que l’estat ens tornes a CATALUNYA aquests diners que ens deu.

Però, es clar , alguns em direu ara és diferent, ara estem parlar del PPC, de debò creieu que el diputats del PPC faran res pel nostre país? Evidentment que NO!, a partir del mateix dia 21 de novembre es posaran sota les ordres de Madrid i serà un bloc general, entre diputats del PPC i la resta. Ja que el que pretenen és recentralitzar l’estat Espanyol, reduint les competències de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres, i tornar-les a l’estat. I per més inri, tinc claríssim que no els tremolarà la mà ni al PPC ni al PSC a unificar-se per anar en contra de Catalunya, un exemple ben clar vas ser, no fa gaire, on la reforma exprés de la Constitució que de forma unilateral van dur a terme, els dos partits, sense tenir en compte la resta de forces polítiques.

A tot això, com sabeu, Convergència i Unió demana el concert econòmic i un bon pacte fiscal, doncs si escolteu les declaracions del Sr Rajoy veureu que no te pas cap interès en concedir res de res, no sap ni de que li estan parlant.

Si per casualitat fins ara no ho teníem clar, en el darrer any Espanya ens ha deixat més clar que mai, per mitjà del Tribunal Constitucional, que Catalunya no pot avançar més en el marc polític de l’Estat espanyol. I al mateix temps ha qüestionat el model de difusió de la nostra llengua.Un sistema d’immersió lingüística que és el valedor de la cohesió social del nostre País, del seu futur i que ha estat lloat internacionalment.

Per tots aquests motius, entre molts altres, el proper dia 20-N hem d’anar a votar en clau de país, per Catalunya, tenint clar que l’únic partit que pot defensar els nostres interessos, amb grup parlamentari propi, és el de Convergència i Unió. No si val pensar en “bé, jo voto al PP perquè estic cansat del que hi ha ara i, CiU n’estic convençut que vetllarà per Catalunya igualment” ja que si Convergència no té el suport de tots els catalans i catalanes, haurem retallat la veu de Catalunya i el dret a queixar-nos perquè la responsabilitat del camí que haurem marcat serà tota nostra.

És per això que jo ho tinc molt clar, no estic disposat a seguir combregant en rodes de molí! Per això espero que aquesta sigui l’ÚLTIMA I MARXEM!!

divendres, 11 de novembre del 2011

El joc de la democràcia!


Fa molts dies que no parlo de política municipal, per diverses raons. Una d’elles perquè volia deixar passar un cert temps, per tal de donar espai al govern (PSC-PP) a engegar les diferents accions de govern que tinguessin previstes. Però realment, després del ple d’ahir, no me n’he pogut estar.

Doncs bé, us posaré en situació, per tal que podeu entendre els motius pels que em sento profundament preocupat, trist, i alhora “indignat”. Com la majoria sabeu a Malgrat el plenari està configurat de la següent forma, tenim un govern en minoria format per PSC (6)+ PP (2)=8 i, l’altre cantó trobem l’oposició amb CiU (5)+ ERC (3)+ICV (1)=9.

Ahir va tenir lloc el ple ordinari del mes de novembre (que per tercer mes consecutiu canvien de dia...) on faltava la presencia d’un regidor del PSC, per tant ahir els punts que van passar per l’ordre del dia eren votats per una totalitat de 16 regidors. Així doncs, ahir l’equip de govern tenia una totalitat de 7 vots.

Dit tot això, el que em preocupa, no és el fet que hi hagués un regidor més o no. El que realment em preocupa és el menysteniment per part de la sra Alcaldessa, Conxita Campoy vers als acords de ple aprovats ahir. Ahir es van presentar tres mocions, dues per part del grup municpal ERC i una per part del grup municipal de CIU, totes tres aprovades per majoria absoluta.

La primer moció parla d’impulsar una nova iniciativa per part de l’ajuntament que insti a la població a engalanar el poble per les Festes Majors, utilitzant la senyera com a símbol de poble (ja que en aquests moments no en tenim cap de propi) i, demanant que la pengi qui vulgui al balcó tal i com és fa l’onze de setembre o per St. Jordi. La moció va ser aprovada per majoria absoluta 9 vots a favor (CIU, ERC, ICV) i 7 en contra (PSC,PP) en el ple i davant de la població. Un minut després d’haver fet la votació, la sra. Campoy amb aires d’ indignada deixar una frase com aquesta,(cito textualment): “Que quedi clar que això NO ho farem per molt que la moció estigui aprovada”.

Al principi del text us deia que em fa sentir trist la forma de fer que té aquest govern, és evident que cada partit fa les coses a la seva manera, però el que és intolerable és que per tot allò que els nostres avis van lluitar, van sofrir i finalment avui dia tots gaudim, allò que anomenem democràcia, ens la carreguem amb una frase com la que ahir ens va deixar anar la persona que suposadament te cedida la vara de “mando” com a màxim responsable del municipi. El ple és el màxim òrgan de govern d’un ajuntament i, l’exemple més clar i reiteratiu de la democràcia. Sembla ser que hi ha persones que segueixen encallades en el passat i no han evolucionat.

Fa escassament mig any, parlàvem que volíem un canvi, que junts el podíem fer, moltes de les persones hi van creure i ens van donar suport, aquesta és la nostra tasca dins l’ajuntament, nosaltres, els regidors de CiU seguim treballant dia a dia, per evolucionar, donar vida, il·lusió, oportunitats al nostra poble i, ho fem amb el respecte,transparència, coherència i sentit comú que ens caracteritza. Per tots aquests motius crec que és bo que els malgratencs i malgratenques estiguin al corrent del que es cou a la casa consistorial i de les barbaritats que una senyora ens deixa anar quan li sembla bé, sense pensar les repercussions que això pot ocasionar.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Vine a la 1a Marató Cultural per la Llengua



Creus que el model actual és el més adecuat?






Creus que els moments que viu Catalunya li falta una bona dosi de suport per part dels ciutadans i partits polítics?






Creus que tu hi pots fer alguna cosa?






DONCS VINE A LA PRIMERA MARTAÓ PER LA LLENGUA!






NO HI POTS FALTAR.

divendres, 19 d’agost del 2011

La tieta o “la tata” com l'anomenen els més menuts




La nostra família és molt gran, però quan parlem de la tieta tots sabem a qui ens referim. No he conegut persona al món més generosa, entregada als seus (i a qui calgués), humil, senzilla, riallera i natural com la vida mateixa.

Quan tenies un problema allà hi havia la tieta per escoltar-te, per ajudar-te. Aquell “au, vinga, no passa res!”, tot està bé -et deia per animar-te-.

Avui la tieta ens ha deixat. Quan he rebut la notícia el cor se m’ha encongit i els records han començat a aparèixer. I és que la tieta no tenia fills, però, si li preguntaves a ella, sempre deia que tenia sis fills (els seus nebots). Els fills dels nebots érem els seus néts. No anava desencaminada: per mi és com una àvia.

Recordo quan sortia de l'escola i allà estava ella esperant-nos, a l'Eloi i a mi, amb una bossa carregada de llaminadures de ca la Pepa Satxa (mimant-nos molt, com sols ho fan els avis). Recordo quan li deies “m'agrada molt aquella joguina” i just l'endemà venia amb la joguina sota el braç. O les mil i una col·leccions que m'ha arribat a comprar, l'Astèrix i l’Obelix, el Capità Tro, els "cromos" del songoku, o la coberteria del Barça! (com gaudia ella amb el Barça, culé fins la medul·la).

I és que, a part de detallista, la tieta era d'aquelles que anava fent, de les que no deien res, però hi era. Allà veient-ho tot. Alguns deien “aquesta dona no s'entera de res...”, molts cops es feia la tonta, però ho veia tot. Molt sentimental, mai mostrava si estava trista però patia com la que més.

Fa un temps l'Alzheimer la va ben arreplegar, i quan l'anaves a veure semblava que no hi fos, pero miraves aquells ulls blaus i veies una brillantor especial que et feia sentir com si et pogués notar. Avui ja descansa però els valors que ens ha transmès és el millor regal que ens podria haver fet.

Espero saber portar el teu llegat la meitat de bé que ho has fet tu.

divendres, 12 d’agost del 2011

Alegria que és Festa Major!





Avui, amb el pregó, es donarà el tret de sortida oficial de Festa Major de Sant Roc!



Venen dies de molta activitat, dies que marquen de per vida, dies detrobades amb molta gent. De ben segur que si tanqueu els ulls irecordeu, trobareu una imatge guardada del que per vosaltres significaaquesta festivitat!


En aquestes dates els malgratenques i malgratencs sortim al carrer perviure la nostra festa, la gran majoria col·laborant, en la mesura quecadascú pot, per tal d’aconseguir la millor Festa Major de la contrada. Tot això és possible ja que tenim un magnífic poble, amb elseu encant personal i, sobretot amb brillants persones que el fanúnic.



Jo també tanco els ulls i em ve a la memòria imatges de quan era petiti esperava la plantada de gegants amb gran il·lusió i aquella miradainnocent. O quan m’anava fent més gran i volia posar-me sota el focdels diables i saltar fins no poder més.



Enguany la visc des d’una altra perspectiva, amb molta il·lusió,gaudint-la, participant com sempre he fet, però amb una mirada criticaper tal de poder canviar i/o millorar tot allò que sigui possible.



Aquests dies són especials per a tots els de Malgrat per això us vulldesitjar que passeu una molt bona FESTA MAJOR!

dimecres, 10 d’agost del 2011

Més del mateix...

Des del darrer post han passat moltes coses, moltes novetats, entre d’altres els primers plens de la legislatura, al primer ple va tocar distribució del cartipàs i retribucions.

El segon ple vaig tenir l’honor i la responsabilitat d’exercir de portaveu del grup municipal de Convergència i Unió. El ple en si, i tal com és de rigor un mes d’agost, pocs punts en l’ordre del dia.

Es preveia que havia de ser un ple tranquilet, a la Sra. Alcaldessa Campoy li va molestar força que fes jo les intervencions. Tot contestant amb to i forma fora de lloc. Potser no ha entès, encara, que hom es presenta per treballar pel poble, per transmetre el que els vilatans volen i, no per seure en una cadira del plenari a aixecar el ditet. Entenc que si alguns del seu voltant ho fan pugui pensar que la resta també, però no és el cas dels regidors del grup que en formo part.

Durant el decurs del ple, “una servidora” (tal i com ella s’anomena) em deia; si un dia vostè mana, “sendarà compte” que un no pot fer el que vol: doncs bé si jo estigués assegut a l’altre cantó faria les coses d’una altra manera. Començant per voler un consens i diàleg amb tots els membres del consistori, intentant no crear fractures ni situacions de tensió, sobretot amb els nous electes. No pots pretendre que l’oposició no et fiscalitzi, (és la seva feina) i, més si el tracte vers a ells és despectiu.

A l’inici del mandat demanàvem que fos una nova etapa basada en el consens, la transparència, el treball conjunt pel municipi. Això és el que volem però, per poder-ho dur a terme cal que el govern (PSC-PP) hi posin de la seva part.

Sembla ser que no han entès el resultat de les urnes, per aquest motiu segueixen com sempre, arraconant als grups de l’oposició de la majoria de llocs que poden. Com per exemple al consell d’administració de l’empresa turística on la proporcionalitat no respecta el plenari. Així, doncs , configuren aquest consell amb 5 representant del PSC i 1 del PP i 3 representants del sector turístic. Entenen, doncs, que els estatuts de l’empresa turística permeten fins a 12 representants, no entenem quin problema tenen en que els 3 portaveus de l’oposició en formin part. (Varem fer la proposta però com és habitual no van voler fer cas).

Veiem que la forma d’entendre el diàleg, consens i treball pel poble és molt diferent

dimarts, 28 de juny del 2011

Des d'una altra perspectiva!!!




Fa més d’un mes que no he escrit res al bloc, i si bé durant campanya els polítics escriuen més del que és habitual, ja veieu que jo no he seguit el manual del bon polític.



Doncs bé en aquests darrers dies han passat moltes coses que vull destacar, entre d’elles la campanya municipal culminada amb les eleccions. Els resultats obtinguts pel grup de Convergència i Unió, gràcies a les persones que ens van fer confiança, m’han permès que el passat dia 11 de juny pogués prometre el càrrec de regidor de la nostra vila que tant m’estimo. Ho vaig fer tot prometent per imperatiu legal i sense renunciar al dret a l’autodeterminació que tenen tots els pobles.



Des de la perspectiva en que ho vaig viure és un dia veritablement important. És el dia en que fas el gran pas pel municipi, el sentiment de responsabilitat t’envaeix i, tot tocant de peus a terra, t’adones que el lloc que estàs ocupant és els de tots i cadascun dels habitants que viuen a Malgrat de Mar. En aquell moment prens un compromís molt important (no se si tots ho entenem així , però jo si) i és que, durant els següents quatre anys, som els representants del poble i, com tal, som la veu, les orelles, i els ulls de tots els malgratencs i malgratenques.



Per aquest motiu vull posar un punt i seguit al meu bloc. Ara fa un any encetava el bloc amb l’objectiu de compartir el meu dia a dia, les meves inquietuds i que a la vegada fos una eina de debat pels joves. Avui crec que, com a regidor de Malgrat de Mar, ha de tenir un objectiu més important, el de representar a tots els vilatans de la nostra vila.



Com a jove malgratenc seguiré compartint el meu dia a dia però, ara també ho faré com a jove regidor que pretén fer arribar la veu dels joves i dels no tant joves a l’ajuntament. Així que preneu-vos la llicència de fer-me arribar tot allò que voleu expressar.



Permeteu-me que parli també en nom dels meus companys del grup municipal tot dient-vos que els regidors de CiU estem a la vostra disposició.



Us deixo amb algunes fotos i vídeos del ple de constitució del nou ajuntament.



(Pel que fa a la composició del nou govern i de com va sortir escollida la “nova” alcaldessa, n’anirem parlant en propers post).




divendres, 29 d’abril del 2011

Junts, podem fer el canvi!




Equip, poble, mar, joventut, experiència, noves idees.

JUNTS, PODEM FER EL CANVI!

dimarts, 26 d’abril del 2011

Prou de populisme sanitari!




El motiu del post d’avui és que em molesta que es faci certa demagògia sobre els ajustos en sanitat, molts dels que em llegiu i em coneixeu sabeu que treball en el món sanitari. Em molesta que aquells que fins ara governaven i, sabien com estàvem els treballadors de sanitat i els mateixos pacients, ara són els que inciten als sindicats (que per cert no se on eren fins ara...) i als mateixos treballadors a queixar-se davant del nou govern i les decisions que haurà de prendre.
No obstant això (i després de pensar que el “nyap” que tenim organitzat es conseqüència de la gestió del govern tripartit) no m’agrada encetar un debat sense primer aportar dades. Unes dades que a més a més pugui comparar.
Doncs bé, comences a indagar i trobes la següent informació. nombre de llits per cada 1000 habitants per CCAA, amb les últimes dades facilitades per la conselleria de Salut (2008).



Quan mires la informació dels ajustos que està fent la conselleria, un s'adona que el nombre de llits quedarà a dalt de tot si ho comparem amb les altres CCAA. I molt per sobre de la mitja espanyola.

Per altra banda si observem el gràfic sobre la despesa en medicaments respecte al total de la despesa sanitària es pot observar que la sanitat espanyola és molt intensiva en ús de medicaments. Les crisis ajuden a replantejar moltes coses, i la despesa farmacèutica no n'ha de quedar exclosa.





Dia a dia veig com molts pacients venen a buscar carretades medicaments duplicats i triplicats (no fos cas que arribes la fi del món i es quedessin sense)
Potser a arribat l’hora de conscienciar al ciutadà que els medicaments que acumulen a casa i que molts cops no acaben prenent, seria millor que només recollissin a la farmàcia allò que realment necessiten, ja que aquesta despesa és de tots.


La crisi no l'arregla ni un polític sol, ni una fada amb la bareta màgica. És amb l'esforç de tothom (sense posar pals a les rodes) que farem que Catalunya pugui sortir-se'n!!

dijous, 21 d’abril del 2011

dimecres, 23 de març del 2011

18 anys després...


Avui és un dia especial, avui fa 18 anys que l’àvia em va venir a despertar i em va dir,- Bon dia Jofre, desperta que hem d’anar a Barcelona a conèixer al teu germanet!

Jo era ben petit, possiblement no sabia que significaria tenir un germà, però tenia unes ganes boges de veure’l i poder jugar amb ell. Visca! Visca! (Vaig pensar... un germanet noi, podrem jugar junts, com si el nens ja sortissin corrents i amb la pilota als peus).

Com deia, jo era ben petit però recordo tots els detalls com si fos ahir. Els dies a l’hospital, el dia que ja varem venir tots 4 (ja amb una personeta més) a casa. Recordo com anava parant a la gent per carrer tot dient - tinc un germanet mira’l, mira’l!! a que és bonic i petitó!?.

"Fardava" de germà. Avui puc seguir fent el mateix, potser ja no és tant petitó, però ara tinc la sort de tenir un germà amb un gran cor, una gran persona que sap estar al costat d’aquells que ho necessiten.

A vegades als de casa ens oblidem de dir-los quan els agraïm que ens facin costat al dia a dia.

Així que avui és un bon dia per dir: PER MOLTS ANYS!!! Gràcies per ser així.


dimecres, 2 de març del 2011

La crisi dels 110...


La meva estima per Catalunya i la meva passió per la política m'empeny, diàriament, a recórrer molts quilòmetres pel meu país. Molts d’ells, desafortunadament, per autopistes.

Pel sol fet de viure a Catalunya em toca pagar peatges, quotes per ús de carreteres que, a pesar d’estar en època de crisi, han pujat any rere any... Una despesa extraordinària al meu pressupost que em costa molt sacrifici mantenir.

L’altre dia, però, el ministre Blanco em sorprenia amb una notícia que em deixà perplex: “per disminuir la despesa econòmica en combustible, reduïm la velocitat màxima permesa de 120km/h a 110km/h”. El raonament pot semblar lògic, però... paral·lelament, s’ha apujat el preu del combustible... Així doncs, a partir d’ara gastaré menys combustible però el pagaré a un preu més alt. Conclusió: econòmicament em quedo exactament igual, no gaudeixo d’aquest estalvi que es publicita.

La política del govern Zapatero per pal·liar els efectes de la crisi han sigut, un cop més, absurdes i inútils: pago els peatges a preus més alts com també és més alt el preu de la benzina, per tant, em costa més moure’m, fet que m’animarà a quedar-me a casa i no entrar a una roda de consum que realci l’economia . Això si, haig d’agrair al “Presidente y su gobierno” el fet de poder gaudir més dels paisatges catalans: vaig a una velocitat per la carretera que m’ho permet.

divendres, 18 de febrer del 2011

Aplaudim la iniciativa!!!!

A mitjans setmana ens sorprenia gratament la bona notícia de que a Tordera l’empresa Inditex vol convertir el municipi en el centre logístic més modern del món i que preveu la contractació de 500 llocs de feina directes.

Els joves aplaudim la iniciativa, en un context de crisis com el que vivim notícies com aquesta t’animen a seguir apostant per viure en municipis com Tordera. Quan un és jove, i té la vida per endavant, ha de buscar el lloc més idoni on pugui desenvolupar la seva vida i, per fer-ho, necessita una bona oferta laboral; és per això que ens agrada molt l’esforç del consistori Torderenc per tal de facilitar a l’empresa el desplegament que farà, com la possibilitat de poder formar als seus habitants per tal que en el moment de la selecció dels llocs de treball siguin els primers en ocupar-los.

Encara que aquestes notícies són molt bones, una vegada més, com a jove malgratenc que sóc, sento certa enveja (sempre sana) vers als municipis veïns. No es poden comparar ni de bon tros les actuacions que ha fet l’alcalde de Tordera, Joan Carles García (CiU) per tal de fomentar la indústria i l’oferta laboral al seu municipi amb les actuacions que fa fer l’alcaldessa de Malgrat de Mar, Conxita Campoy (PSC) per tal d’evitar que una multinacional com HENKEL marxés del municipi.

Les feines no venen soles i és ben del cert aquella frase que diu: “qui vulgui peix que és mulli el cul”. Això és el que fan els alcaldes que volen un municipi dinamitzat, modern, actiu, on els joves, que som el futur però també el present, apostem per fer-hi les arrels de les nostres famílies.

Aquest és un dels exemples, entre d’altres, del que es pot fer des de les institucions locals. Cada dia els joves veiem més clar que a Malgrat cal un CANVI EN POSITIU! Malgrat és capaç de sortir-se’n de la situació actual, però per aconseguir un Malgrat millor cal que NOSALTRES els joves ens sumem al canvi.

Notícia Tv3 Centre logístic Inditex



Notícia MCTv Trasllat planta Henkel Malgrat

dimarts, 8 de febrer del 2011

El Maresme en marxa i apunt per treballar!!!

Aquest passat divendres, vaig ser reescollit cap comarcal del Maresme. És un nou repte que agafo amb molta il•lusió i força.

Encapçalar el projecte de la JNC, a la meva comarca, és un gran honor. Històricament el Maresme ha estat, i és, una de les comarques més fortes del territori i plena de persones amb ganes de treballar, de forma voluntària, pel país.

Des de la Joventut Nacionalista de Catalunya del Maresme treballem, també, pel país amb un projecte comú que tots els militants incentivem des dels nostres municipis.

Actualment, al parlament la JNC hi tenim el diputat Gerard Figueres, que és la nostra veu, la representació dels joves dins la institució. És per això que la JNC del Maresme ens hem marcat l'objectiu d'aconseguir, com a mínim, "30 Gerard Figueres", 30 veus que representin als joves a cadascun dels 30 municipis maresmencs, acompanyant als nostres alcaldables.

Veieu notícia de l'assemblea. A partir del minut 9.00 del telenotícies.

dimarts, 18 de gener del 2011

Crec en un nou Malgrat



Any nou, nous reptes, nous projectes, nous propòsits i amb tots ells nous canvis.

Encetem any i amb ell un curs polític. Quan arriben aquestes alçades d’any vol dir que has fet un balanç per poder traçar uns nous objectius. Doncs bé, com a malgratenc he fet una mirada enrere per poder veure tot allò que m’agrada i el que no m’agrada del meu municipi.

Caminant pels carrers de la vila veig aquella grisor que ja comença a ser força característica, acompanyada d’una sensació de passejar per un poble fantasma. On són aquells carrers de quan jo era petit plens de gent? Quan veig això m’envaeix una tristor, estem deixant morir l’essència de Malgrat. No m’agrada la foscor que s’ha instaurat a casa nostra aquests Nadals. No m’agrada que ni jo ni cap veí puguem participar en les decisions que es prenen al nostre poble, degut a la peculiar forma d’entendre la participació ciutadana, per part de l’equip de govern, basada en informar a la gent un cop feta l’acció i no pas en un diàleg per saber que volem pel nostre municipi.

Malgrat veure tot allò que no m’agrada i que no vull que continuï, també hi ha coses que m’agraden. M’agrada la seva gent, m’agrada les inquietuds que tenen, m’agrada la situació privilegiada en que es troba, m’agrada veure els primers rajos del sol sortir per darrere el nostre magnífic mar. Crec en un bon futur per Malgrat, un Malgrat construït entre tots, en definitiva crec en un Malgrat millor perquè sé que MALGRAT ÉS CAPAÇ.