Just ara farà un
any vivia un dels moments més emotius que he viscut mai, prenia possessió del
càrrec de regidor de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, el meu poble, tot prometen,
per imperatiu legal i sense a renunciar al dret a l’autodeterminació que tenen
tots els pobles, que compliria en els drets i deures que té un regidor. Un
moment emotiu ja que és un acte solemne on estàs dient davant de tot el poble
que serviràs humilment amb tot allò que calgui i tot allò que estigui a les
teves mans.
Pràcticament 365 dies després he viscut el dia
més emotiu, fins ara, de la meva vida, un dia important pel que fa a la meva
trajectòria acadèmica però també a la vida personal. Un dia que marcarà un
abans i un després, donat que els farmacèutics i farmacèutiques de la meva
promoció vàrem fer el jurament hipocràtic. Un jurament amb més de 2000 anys d’antiguitat
que els metges i farmacèutics han fet durant tots i cadascun d’aquests anys i
que marquen per sempre més la teva trajectòria professional i, com deia també
la personal.
No és un jurament
qualsevol, no és un codi ètic i prou, és un jurament basat en la humilitat, en
la servitud, el deure que tenim a donar els coneixements i actuar en cas d’urgència
per a tots els éssers humans, en definitiva jures que estàs al serveis de tota
la humanitat sense cap tipus de lucre, i que només actuaràs per fer el bé.
Quan els 160
farmacèutics llegíem el jurament a l’hora, amb els nostres familiars i amics
acompanyant-nos en aquest moment tant important per nosaltres, la sensació de
responsabilitat, emoció, alegria, il·lusió però sobretot humilitat per servir
al país no es pot descriure. Aquests sentiments que afloren en aquell moment
són realment especials, són els que cada dia en fan llevar-te per servir, per
treballar, per actuar en benefici dels malalts i de la resta de ciutadans.
“Juro per Apol·lo,
metge, per Esculapi, per Higiea
i Panacea, i per tots els déus i
deesses, posant-los
de jutges, que aquest mon
jurament serà
complert fins on tinc poder i
discerniment. A
aquell que va ensenyar-me aquest
art, l’estimaré
igual que als meus pares; ell
participarà del
meu manteniment i si ho volgués
participarà
dels meus béns. Consideraré la
seva
descendència com a germans meus,
i els ensenyaré
aquest art sense cobrar-los res,
si el volen aprendre.
Instruiré per precepte, per
discurs i en totes les
altres formes, els meus fills,
els fills dels qui em
van ensenyar a mi, i els
deixebles, units per
jurament i estipulació, d’acord
amb la llei
mèdica, i no altres persones.
Portaré endavant aquest règim, el
qual d’acord
amb el meu poder i discerniment
serà en benefici
dels malalts i els apartarà del
perjudici i
l’error. A ningú donaré una droga
mortal
encara que em fos demanada, ni
donaré consell
per a tal fi. De la mateixa
manera, no donaré a
cap dona pessaris destructors;
mantindré la
meva vida i el meu art allunyats
de la culpa.
No operaré ningú per càlculs,
sinó que deixaré aquesta
feina als qui treballen en
aquesta pràctica. A
qualsevol casa on entri, serà per
benefici dels
malalts, i m’abstindré de tot
error voluntari o
corrupció, i de lascívia amb les
dones o homes,
lliures o esclaus.
Guardaré silenci sobre tot allò
que en la meva
professió, o fora d’ella, senti o
vegi sobre la vida
dels homes i que no hagi de ser
públic,
mantenint aquestes coses de
manera que no
se’n pugui parlar.
Ara, si compleixo aquest jurament
i no el trenco,
que els fruits de la vida i de
l’art siguin meus,
que sigui sempre honrat per tots
els homes i que
m’ocorri el contrari si el trenco
i sóc perjur.”
Reproducció
facsímil del Jurament Hipocràtic localitzat a la biblioteca del Monestir de
Monstserrat.