Malgrat de Mar també va ser al Palau de la Generalitat.

El passat 2 d’octubre l’Ajuntament de Malgrat de Mar aprovàvem, en un ple extraordinari a petició de l’oposició, la Moció de Suport a la llei de consultes i a la consulta del proper 9 de Novembre, gràcies als vots a favor dels grups municipals de CiU, ERC i ICV-euia. Amb aquesta aprovació Malgrat de Mar ens sumàvem al 96% de pobles que han aprovat aquesta mateixa moció.

Dos dies més tard, el 4 d’octubre, a les 10:30h del matí, més de 800 alcaldes, alcaldesses i representants del món local ens aplegàvem a les portes de l’Ajuntament de Barcelona, el qual exercia d’amfitrió,  per tal de rebre a tots els municipis del país fent de capital de Catalunya. Malgrat els previs entrebancs per fer el ple extraordinari, Malgrat de Mar també hi varem ser presents. L’alcaldessa, com era d’esperar no va voler representar al municipi, però si que va facilitar la delegació per a què els representants de l’Ajuntament a l’AMI (associació de municipis per a la Independència) hi poguéssim assistir, en nom de Malgrat i en qualitat d’alcaldes.

 A les 11h en punt, tal i com marcava un rigorós protocol, la comitiva de representants locals, sortíem de l’Ajuntament de Barcelona per anar fins al Palau de la Generalitat, per un camí obert per la policia urbana vestida de gala i envoltats per una munió de persones provinents dels diversos pobles i ciutats del país que cridaven #VOLEMVOTAR!  

Un cop arribats al Palau de la Generalitat, ens esperava el Molt Hble. President de la Generalitat Artur Mas. Vull agrair, personalment, al poble de Malgrat de Mar l’oportunitat de permetre’ns el gran orgull de representar la nostra vila en un dia històric com aquest. Intentar plasmar en paraules els sentiments viscuts es fa difícil. Ets allà, al pati dels carruatges , més de 800 persones, que venen en nom d’un poble o ciutat sencera amb una carpeta institucional sota el braç i que vol dir “President, no estàs sol en aquest camí. Aquí tens la mostra del suport dels nostres pobles. Quan caminis endavant, per realitzar la consulta, i giris el cap, allà ens hi trobaràs, al teu darrera seguint les teves passes”. De sobte t’entra un calfred, pell de gallina, sembla que els ulls es neguen d’emoció, il·lusió, esperança: estem fent història. Estem creant quelcom molt gran. Em venen al cap aquelles converses que he sentit a casa, en veu de l’avi Josep quan explicava el que va patir a la guerra per lluitar per Catalunya.

Al mateix moment, no puc evitar pensar en la responsabilitat que significa estar allà en aquell moment. Penso: “Jofre ets aquí en nom de Malgrat de Mar. Quin gran orgull i alhora molt de respecte per representar al meu, al nostre municipi”. Tot seguit el President ens adreça unes paraules, “Per molt que intentin aturar la veu d’un poble, no se’n sortiran. Nosaltres si que ens en sortirem” i continua “Tenim la majoria a les urnes i al Parlament, el consens polític, la mobilització ciutadana i ara també la veu municipal”. En aquell instant i de forma espontània sorgeix un crit de independència, en resposta a les seves paraules, que va en augment fins que tot el Palau ressona. Novament, pell de gallina, a prop d’un miler de municipis cridant clam de independència. Finalment s’acaba l’acte amb l’Himne Nacional de Catalunya, “Els Segadors”.

Sortim de Palau, novament ens espera gent a la plaça. No podem evitar sortir amb un somriure d’il·lusió. Quin orgull ser malgratenc, quin orgull ser català. Tornem cap a Malgrat amb el convenciment que el 9 de Novembre votarem. Ara és l’hora de decidir. Volem votar, hi ho farem perquè junts i plegats, tot és possible!  Visca Catalunya Lliure!

Fotos: alcaldes i alcaldesses dels municipis del Maresme

article publicat a la revista www.somhi.cat

NO! en nom de Malgrat de Mar

Un cop més Malgrat torna a sortir als mitjans de comunicació per les declaracions fetes de la nostra alcaldessa, Conxita Campoy, (PSC).

M’agrada el meu poble, m’agrada la seva gent, m’agrada la meva professió i, m’agrada la política, però realment em cansa la forma de fer política a Malgrat de Mar.

A principi d’aquest mandat, el nostre grup municipal demanàvem que aquest fos el mandat del diàleg i el consens, perquè no n’hi ha prou en dir que treballem per Malgrat, sinó que cal treballar per aquest poble amb tots els sentits; amb esforç, amb compromís, des del respecte per la discrepància, de forma responsable i amb diàleg.
El nostre grup municipal hi ha posat totes les energies per a que així fos, però no ens ho posen fàcil.

Malgrat de Mar sempre és la nota discordant, els malgratencs i les malgratenques sempre hem de veure com en boca nostra la il•lustríssima alcaldessa, Campoy, fa declaracions en nom de l’Ajuntament de Malgrat, i per tant en nom de tots els Malgratencs, amb eufemismes, poc respecte, amb despreci.
Del que en un poble és una cosa normal, ella la converteix en anormal, sense anar més lluny, per parlar de nudisme a les platges, molt normal en molts pobles on tenen platges nudistes i no s’acaba el món, ella ho ha de portar a un altre terreny per atacar als homosexuals i, es tradueix en declaracions que et fan sentir vergonya, vergonya perquè ho fa en nom de Malgrat i et sap greu perquè els malgratencs no pensem així. Això va portar que el diari AVUI publiqués aquest article que relacionava les seves declaracions amb el nostre estimat poble.

Altra vegada ens tornem a trobar en la mateixa tessitura, cada vegada que una institució estén la mà, a qui governa al món municipal, per treballar plegats, sigui quin sigui el motiu, ella respon amb poca elegància fent que Malgrat sigui conegut pel poble on hi ha aquella alcaldessa que envia “cartetes simpàtiques i fora de to”



Aquesta vegada val la pena que llegiu (cliqueu aquí) la carta que fa arribar a la Vicepresidenta del govern de la Generalitat, Joana Ortega. No seré jo qui critiqui les faltes i ni el format, però si que el contingut. Novament, torno a sentir vergonya, vergonya perquè ho fa en nom de Malgrat i, em tornar a saber greu que es pugui pensar que el malgratencs veiem les coses de la mateixa manera que la Sra. Campoy. Tothom pot tenir la seva opinió, totes valides per igual, però sempre amb respecte i, sempre des de la seva posició. NO en NOM de MALGRAT.

Tant se val si és vermell o blau

Aquest any, el 2014, és un any de canvis i grans oportunitats pel nostre país, un any en que els catalans prendrem grans decisions. Els malgratencs i les malgratenques tindrem un paper clau i important en el procés del dret a decidir de Catalunya: va quedar més que palès, amb la gran participació a la via catalana del passat 11 de setembre, que una gran majoria volem poder votar.

Per aquest motiu em va sorprendre el resultat de les votacions sobre les mocions pel dret a decidir, la del suport a la llengua catalana,  la petició de delegació a la Generalitat de Catalunya per realitzar una consulta legal... presentades per l'oposició (CIU-ERC-ICV) en el ple municipal del mes de febrer. Les mocions van ser aprovades amb majoria absoluta per l'oposició en ple i, com ja és habitual, el govern de Malgrat (PSC-PP) va votar en contra de totes aquelles mostres de suport que es puguin emprendre des del consistori a favor del dret a decidir i a la cultura catalana.

Un fet que com deia s’ha convertit en una tònica normalitzada i, és que el PSC de Malgrat fa onze anys que governa amb el PP i, suposo, que el dia a dia fa que s'empeltin en els mateixos arguments, pensaments i formes de fer. És més que evident que per poder compartir un govern durant una dotzena anys s'ha de compartir un mateix projecte, una visió idèntica de com volen el país i el poble i, és llavors, quan ho comences a comprendre tot: voten exactament el mateix i cada cop treballen més en una mateixa línea perquè el PSC de Malgrat es troba, cada vegada, més a prop del Partit Popular.

Totes les postures són respectables, però els malgratencs i malgratenques tenim dret a saber qui triem per governar la nostra vila, i si un es presenta sota el paraigües d’unes sigles és perquè les seves conviccions son similars o s’hi assemblen molt. En el cas de Malgrat podem comprovar que no és així, ja que tant és ser de color vermell o blau, el vot serà el mateix.

article publicat a la revista www.somhi.cat

Malgrat de Mar el balcó de Catalunya

 

Comencem un nou any amb nous propòsits, amb un sac ple paciència i les piles ben carregades. I és que l'orgull de poble em fa ser optimista i veure totes possibilitats que té la nostra vila.

Encetem un any clau per Malgrat de Mar però, a la vegada, molt important pel nostre país, Catalunya. Doncs els malgratencs i les malgratenques tenim un paper clau i decisiu que marcarà la nova història del nostre país. Malgrat és un gran balcó de Catalunya al món, quan a l'estiu el turisme omple els hotels, campings, segones residències, platges i carrers de la vila per tal de passar el seu temps més preuat de l'any, les vacances. Per aquesta raó tenim molta feina a fer. Malgrat i els seus habitants ens hem de creure el potencial que tenim, ja que estem situats en un dels punts més estratègics del país, aprop de grans ciutats com Barcelona i Girona. Tenim les millors platges i un gran clima. Però sobretot tenim persones molt capacitades per fer lluir Malgrat com cal.

Com deia és un any important, doncs tenim doble feina. Treballar per aconseguir el canvi que Malgrat necessita per tenir l'impúls que es mereix i, ser coneixedor del que està passant a Catalunya per explicar a la resta del món (que ve de vacances a casa nostra) la situació que vivim i el que pretenem fer el proper 9 de novembre.

Totes les visions són importants, totes tenen cabuda, sempre que es respectin i tinguin la mateixa consideració i validesa. És ben coneguda la meva postura, vull un país independent, com també he fet saber en diverses situacions que respeto la resta de pensaments i, això és el que demano. Així com respecto i respectaré les majories votades democràticament.

Després de veure els nervis que tenien, ahir al ple municipal del mes de gener i per la xarxa virtual, alguns membres del PSC vers aquest tema i d'altres temes més locals,espero i desitjo que siguin capaços de respectar les opinions de tothom. Capaços també de fer complir aquells acords aprovats al plenari del consitori i que fan referència al procés sobiranista que la Generalitat de Catalunya, amb un ampli consens, ha engegat. Els recomano, que si no els agrada complir acords de ple ni fer debat de la situació catalana, un sac carregat de paciència,eduacació, respecte i molta tila.