L'ÚLTIMA I MARXEM

Dinar col·loqui amb Montserrat Candini.
17 de novembre a les 14h

Molts dels que em coneixeu sabeu que sóc molt crític a l’hora de defensar un candidat, però jo ja tinc el vot molt clar i, és que el panorama polític que tenim... Dos grans partits (PP i PSOE=PSC) que es presenten en clau espanyola, no us deixeu enganyar si sentiu a dir que ells es presenten per Catalunya, ja que la realitat s’imposa. Què han fet els 25 diputats del PSC aquests darrers 4 anys? Mirar per Catalunya?? Més aviat jo diria que el que han fet ha estat sumar-se al que el PSOE els dictaminava, per exemple per demanar els 1.400 milions d’euros del Fons de competitivitat on van votar en contra a que l’estat ens tornes a CATALUNYA aquests diners que ens deu.

Però, es clar , alguns em direu ara és diferent, ara estem parlar del PPC, de debò creieu que el diputats del PPC faran res pel nostre país? Evidentment que NO!, a partir del mateix dia 21 de novembre es posaran sota les ordres de Madrid i serà un bloc general, entre diputats del PPC i la resta. Ja que el que pretenen és recentralitzar l’estat Espanyol, reduint les competències de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres, i tornar-les a l’estat. I per més inri, tinc claríssim que no els tremolarà la mà ni al PPC ni al PSC a unificar-se per anar en contra de Catalunya, un exemple ben clar vas ser, no fa gaire, on la reforma exprés de la Constitució que de forma unilateral van dur a terme, els dos partits, sense tenir en compte la resta de forces polítiques.

A tot això, com sabeu, Convergència i Unió demana el concert econòmic i un bon pacte fiscal, doncs si escolteu les declaracions del Sr Rajoy veureu que no te pas cap interès en concedir res de res, no sap ni de que li estan parlant.

Si per casualitat fins ara no ho teníem clar, en el darrer any Espanya ens ha deixat més clar que mai, per mitjà del Tribunal Constitucional, que Catalunya no pot avançar més en el marc polític de l’Estat espanyol. I al mateix temps ha qüestionat el model de difusió de la nostra llengua.Un sistema d’immersió lingüística que és el valedor de la cohesió social del nostre País, del seu futur i que ha estat lloat internacionalment.

Per tots aquests motius, entre molts altres, el proper dia 20-N hem d’anar a votar en clau de país, per Catalunya, tenint clar que l’únic partit que pot defensar els nostres interessos, amb grup parlamentari propi, és el de Convergència i Unió. No si val pensar en “bé, jo voto al PP perquè estic cansat del que hi ha ara i, CiU n’estic convençut que vetllarà per Catalunya igualment” ja que si Convergència no té el suport de tots els catalans i catalanes, haurem retallat la veu de Catalunya i el dret a queixar-nos perquè la responsabilitat del camí que haurem marcat serà tota nostra.

És per això que jo ho tinc molt clar, no estic disposat a seguir combregant en rodes de molí! Per això espero que aquesta sigui l’ÚLTIMA I MARXEM!!

El joc de la democràcia!

Fa molts dies que no parlo de política municipal, per diverses raons. Una d’elles perquè volia deixar passar un cert temps, per tal de donar espai al govern (PSC-PP) a engegar les diferents accions de govern que tinguessin previstes. Però realment, després del ple d’ahir, no me n’he pogut estar.

Doncs bé, us posaré en situació, per tal que podeu entendre els motius pels que em sento profundament preocupat, trist, i alhora “indignat”. Com la majoria sabeu a Malgrat el plenari està configurat de la següent forma, tenim un govern en minoria format per PSC (6)+ PP (2)=8 i, l’altre cantó trobem l’oposició amb CiU (5)+ ERC (3)+ICV (1)=9.

Ahir va tenir lloc el ple ordinari del mes de novembre (que per tercer mes consecutiu canvien de dia...) on faltava la presencia d’un regidor del PSC, per tant ahir els punts que van passar per l’ordre del dia eren votats per una totalitat de 16 regidors. Així doncs, ahir l’equip de govern tenia una totalitat de 7 vots.

Dit tot això, el que em preocupa, no és el fet que hi hagués un regidor més o no. El que realment em preocupa és el menysteniment per part de la sra Alcaldessa, Conxita Campoy vers als acords de ple aprovats ahir. Ahir es van presentar tres mocions, dues per part del grup municpal ERC i una per part del grup municipal de CIU, totes tres aprovades per majoria absoluta.

La primer moció parla d’impulsar una nova iniciativa per part de l’ajuntament que insti a la població a engalanar el poble per les Festes Majors, utilitzant la senyera com a símbol de poble (ja que en aquests moments no en tenim cap de propi) i, demanant que la pengi qui vulgui al balcó tal i com és fa l’onze de setembre o per St. Jordi. La moció va ser aprovada per majoria absoluta 9 vots a favor (CIU, ERC, ICV) i 7 en contra (PSC,PP) en el ple i davant de la població. Un minut després d’haver fet la votació, la sra. Campoy amb aires d’ indignada deixar una frase com aquesta,(cito textualment): “Que quedi clar que això NO ho farem per molt que la moció estigui aprovada”.

Al principi del text us deia que em fa sentir trist la forma de fer que té aquest govern, és evident que cada partit fa les coses a la seva manera, però el que és intolerable és que per tot allò que els nostres avis van lluitar, van sofrir i finalment avui dia tots gaudim, allò que anomenem democràcia, ens la carreguem amb una frase com la que ahir ens va deixar anar la persona que suposadament te cedida la vara de “mando” com a màxim responsable del municipi. El ple és el màxim òrgan de govern d’un ajuntament i, l’exemple més clar i reiteratiu de la democràcia. Sembla ser que hi ha persones que segueixen encallades en el passat i no han evolucionat.

Fa escassament mig any, parlàvem que volíem un canvi, que junts el podíem fer, moltes de les persones hi van creure i ens van donar suport, aquesta és la nostra tasca dins l’ajuntament, nosaltres, els regidors de CiU seguim treballant dia a dia, per evolucionar, donar vida, il·lusió, oportunitats al nostra poble i, ho fem amb el respecte,transparència, coherència i sentit comú que ens caracteritza. Per tots aquests motius crec que és bo que els malgratencs i malgratenques estiguin al corrent del que es cou a la casa consistorial i de les barbaritats que una senyora ens deixa anar quan li sembla bé, sense pensar les repercussions que això pot ocasionar.