Prou de populisme sanitari!

El motiu del post d’avui és que em molesta que es faci certa demagògia sobre els ajustos en sanitat, molts dels que em llegiu i em coneixeu sabeu que treball en el món sanitari. Em molesta que aquells que fins ara governaven i, sabien com estàvem els treballadors de sanitat i els mateixos pacients, ara són els que inciten als sindicats (que per cert no se on eren fins ara...) i als mateixos treballadors a queixar-se davant del nou govern i les decisions que haurà de prendre.
No obstant això (i després de pensar que el “nyap” que tenim organitzat es conseqüència de la gestió del govern tripartit) no m’agrada encetar un debat sense primer aportar dades. Unes dades que a més a més pugui comparar.
Doncs bé, comences a indagar i trobes la següent informació. nombre de llits per cada 1000 habitants per CCAA, amb les últimes dades facilitades per la conselleria de Salut (2008).

Quan mires la informació dels ajustos que està fent la conselleria, un s'adona que el nombre de llits quedarà a dalt de tot si ho comparem amb les altres CCAA. I molt per sobre de la mitja espanyola.

Per altra banda si observem el gràfic sobre la despesa en medicaments respecte al total de la despesa sanitària es pot observar que la sanitat espanyola és molt intensiva en ús de medicaments. Les crisis ajuden a replantejar moltes coses, i la despesa farmacèutica no n'ha de quedar exclosa.

Dia a dia veig com molts pacients venen a buscar carretades medicaments duplicats i triplicats (no fos cas que arribes la fi del món i es quedessin sense)
Potser a arribat l’hora de conscienciar al ciutadà que els medicaments que acumulen a casa i que molts cops no acaben prenent, seria millor que només recollissin a la farmàcia allò que realment necessiten, ja que aquesta despesa és de tots.

La crisi no l'arregla ni un polític sol, ni una fada amb la bareta màgica. És amb l'esforç de tothom (sense posar pals a les rodes) que farem que Catalunya pugui sortir-se'n!!