Diumenge va fer 8 anys que vas marxar... però com molt bé ens vares ensenyar un no marxa del món mentre algú el recordi. Tu ho has aconseguit, primer per tenir un gran cor i, ser una excel•lent persona. Segon per deixar constància per escrit del teu pas pel món.
Com molt bé l'altre dia ens explicava un malgratenc, la història com a tal no existeix. La història s'escriu, la creem nosaltres mateixos. Tots fem història. Tu vas escriure la teva i una part de la meva. Gràcies per ser-hi.
Avui vull compartir amb tots vosaltres un dels seus poemes. Ja que en l'època que floreix la mimosa floreixen encara més els records.
“ELL
Aquest matí, al sortir,
per anar a caminar.
He tingut un ensurt,
el cor quasi em deixa de bategar.
Amb el cap enlairat
allà estava ell!
Contemplant del més petit
fins al més vell.
Sempre tinc pressa
ma no m’hi havia fixat
Ben segur que , ell, aquí
fa temps que s’hi ha instal·lat.
He passat pel seu costat,
quin perfum! Quina flaire!
Mai no he sentit un aroma,
més bo, surant per l’aire.
No sóc l’única que l’he vist.
Una noia que venia del mercat,
m’ha dit, amb cara de sorpresa:
Has vist quin ros! I que ben plantat!
A uns i altres he preguntat:
Sabeu qui és? Com es diu?
La gent del barri,
no m’han dit, ni piu.
Per fi, li he preguntat a l’avi.
M’ha dit una cosa molt graciosa.
Ell, és un arbre!
I la seva flor es diu: MIMOSA.”
Núria Serret Ganges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada