#FetsxCat

#FetsxCat

dissabte, 2 de juny de 2012

Jurament Hipocràtic!







Just ara farà un any vivia un dels moments més emotius que he viscut mai, prenia possessió del càrrec de regidor de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, el meu poble, tot prometen, per imperatiu legal i sense a renunciar al dret a l’autodeterminació que tenen tots els pobles, que compliria en els drets i deures que té un regidor. Un moment emotiu ja que és un acte solemne on estàs dient davant de tot el poble que serviràs humilment amb tot allò que calgui i tot allò que estigui a les teves mans.

 Pràcticament 365 dies després he viscut el dia més emotiu, fins ara, de la meva vida, un dia important pel que fa a la meva trajectòria acadèmica però també a la vida personal. Un dia que marcarà un abans i un després, donat que els farmacèutics i farmacèutiques de la meva promoció vàrem fer el jurament hipocràtic. Un jurament amb més de 2000 anys d’antiguitat que els metges i farmacèutics han fet durant tots i cadascun d’aquests anys i que marquen per sempre més la teva trajectòria professional i, com deia també la personal.

No és un jurament qualsevol, no és un codi ètic i prou, és un jurament basat en la humilitat, en la servitud, el deure que tenim a donar els coneixements i actuar en cas d’urgència per a tots els éssers humans, en definitiva jures que estàs al serveis de tota la humanitat sense cap tipus de lucre, i que només actuaràs per fer el bé.

Quan els 160 farmacèutics llegíem el jurament a l’hora, amb els nostres familiars i amics acompanyant-nos en aquest moment tant important per nosaltres, la sensació de responsabilitat, emoció, alegria, il·lusió però sobretot humilitat per servir al país no es pot descriure. Aquests sentiments que afloren en aquell moment són realment especials, són els que cada dia en fan llevar-te per servir, per treballar, per actuar en benefici dels malalts i de la resta de ciutadans.

Juro per Apol·lo, metge, per Esculapi, per Higiea
i Panacea, i per tots els déus i deesses, posant-los
de jutges, que aquest mon jurament serà
complert fins on tinc poder i discerniment. A
aquell que va ensenyar-me aquest art, l’estimaré
igual que als meus pares; ell participarà del
meu manteniment i si ho volgués participarà
dels meus béns. Consideraré la seva
descendència com a germans meus, i els ensenyaré
aquest art sense cobrar-los res, si el volen aprendre.
Instruiré per precepte, per discurs i en totes les
altres formes, els meus fills, els fills dels qui em
van ensenyar a mi, i els deixebles, units per
jurament i estipulació, d’acord amb la llei
mèdica, i no altres persones.
 
Portaré endavant aquest règim, el qual d’acord
amb el meu poder i discerniment serà en benefici
dels malalts i els apartarà del perjudici i
l’error. A ningú donaré una droga mortal
encara que em fos demanada, ni donaré consell
per a tal fi. De la mateixa manera, no donaré a
cap dona pessaris destructors; mantindré la
meva vida i el meu art allunyats de la culpa.
No operaré ningú per càlculs, sinó que deixaré aquesta
feina als qui treballen en aquesta pràctica. A
qualsevol casa on entri, serà per benefici dels
malalts, i m’abstindré de tot error voluntari o
corrupció, i de lascívia amb les dones o homes,
lliures o esclaus.
 
Guardaré silenci sobre tot allò que en la meva
professió, o fora d’ella, senti o vegi sobre la vida
dels homes i que no hagi de ser públic,
mantenint aquestes coses de manera que no
se’n pugui parlar.
 
Ara, si compleixo aquest jurament i no el trenco,
que els fruits de la vida i de l’art siguin meus,
que sigui sempre honrat per tots els homes i que
m’ocorri el contrari si el trenco i sóc perjur.”


Reproducció facsímil del Jurament Hipocràtic localitzat a la biblioteca del Monestir de Monstserrat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada