Parlem de les Barrakes

Degut al darrer post al meu bloc, publicat a la revista www.somhi.cat que va provocar una resposta no gaire encertada ni certa, per part del regidor de Joventut a l’Ajuntament de Malgrat de Mar,  el grup municipal de CiU en el darrer Ple municipal del mes de juliol hem volgut fer els següents aclariments:

1.- Parlar de l’activitat de “Barrakes” com una activitat només per “fer calaix” és reduir el projecte a la mínima expressió. Si les Barrakes es fan perquè les entitats puguin  “sobreviure i fer calaix” li proposem al regidor que es limiti a repartir l’actual pressupost de Barrakes entre les entitats del poble.  

Entenem que la festa de Barrakes més que per “fer calaix” és un model de festa molt arrelada a diferents festes majors de ciutats i pobles de Catalunya. Generalment, l’activitat es desenvolupa al voltant d’un escenari on tenen lloc les actuacions i, complementant aquesta oferta, cada entitat organitza una barraca des de la que pot divulgar els seus objectius, fer activitats paral·leles i fer promoció de la pròpia entitat. Dintre les barraques s’hi acostuma a instal·lar un bar. Per tant, la única condició per poder formar part de Barrakes hauria de ser tractar-se d’una entitat sense ànim de lucre i ser de Malgrat, però de cop sembla que algú s’ha proposat fer política amb les Barrakes i convertir el que fins ara ha estat una activitat purament festiva i participativa en un objecte de controvèrsia.

2.- Volem recordar que les Barrakes van néixer precisament impulsades per les entitats juvenils dels partits polítics de Malgrat, i que ho van fer amb una doble intencionalitat. El primer objectiu era fer una festa major més popular i on el jovent trobes un espai on sentir-se identificat. Així, tot i les dificultats de les Barrakes en els seus inicis, al final s’han acabat consolidant com un acte més de la Festa Major i han aconseguit ser una de les activitats més conegudes pels joves. Per això resulta més injust encara que aquells grups que en el seu dia van reivindicar les Barrakes, les van impulsar i les van defensar, ara es vegin exclosos de la festa sense cap raó ni fonament.

El segon objectiu era la voluntat de fer “xarxa” i interactuar entre les diferents entitats joves de Malgrat. El fet d’organitzar Barrakes, era i és una “excusa” perfecte per fer que les entitats es trobin al llarg de l’any i es relacionin les unes amb les altres. Arran d’aquest treball en xarxa, s’ha aconseguit anar consolidant la festa, modificar i corregir alguns aspectes de la mateixa.   

Així, sorprèn que el regidor afirmi que “la majoria de participants i organitzadors veuen adient que es doni prioritat a la participació de les entitats no polítiques”. De fet, no em vist cap enquesta ni manifest en aquest sentit. No disposem de cap document que avali aquesta opinió pretesament  majoritària, però el que més sorprèn és que la regidoria de Joventut permeti que unes entitats siguin excloents vers les altres. Precisament, quan es va decidir obrir la participació a altres entitats, les inicialment impulsores (gairebé totes branques juvenils de partits polítics) no van posar cap objecció. On és la solidaritat, col·laboració i fraternitat que es suposa ha de presidir la relació entre entitats d’un mateix poble?. Què s’amaga realment darrera aquesta decisió, quin és l’enemic a batre?. No serà treure les estelades, senyeres i missatges que no interessen  de les Barrakes?. 

3.- Quan els anys 2005 i 2006 es van engegar les primeres Barrakes la implicació d’Unió de Joves –llavors la única branca juvenil propera a CIU formalment constituïda a Malgrat- va ser absoluta. Els inicis van ser precaris i difícils. Espais poc adequats, poc pressupost, inexperiència i la presència de la pluja van fer moltes vegades que les despeses fossin superiors als guanys. Tot i així, mai es va plantejar la participació com una manera de “fer diners”, sinó com una forma de participar en una activitat adreçada als joves de Malgrat. 

4.- Precisament, l’any 2007, i coincidint amb l’arribada del Sr. Romero a la regidoria, les Barrakes no es van fer. Tot i així, es va donar un vot de confiança al nou regidor (podeu llegir la carta publicada per la Sra. Sandra Altafulla al Som-hi! de set. 07). Per ser justos cal dir que llavors qui va aguantar, reivindicar i evitar que desapareguessin les Barrakes a Malgrat van ser les entitats impulsores, i de manera destacada les branques juvenils de CIU i ERC.

5.-  Ens sembla lamentable que el Sr. Romero aprofiti la polèmica per llençar insinuacions grolleres contra la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) afirmant que “ha jugat amb la picaresca” per aconseguir una barraca, deixant fora una altra entitat.  Li recordem al regidor que la JNC es va posar en actiu a Malgrat l’abril del 2009 i que com a entitat juvenil ha organitzat diferents activitats, entre d’altres participar a Barrakes. La JNC sempre ha obtingut barraca per sorteig i complint els requisits  que s’han imposat a totes les altres entitats. La JNC ha pagat les taxes pertinents i ha complert amb totes les condicions. No ha passat mai per davant de cap entitat, ni ha obtingut millor barem amb “picaresca”. Senzillament, quan Unió de Joves deixa d’estar actiu a Malgrat és la JNC qui pren el relleu en l’objectiu d’involucrar els joves en la política activa de Malgrat i ser un motor de participació juvenil en diferents actes i taules de debat del municipi.

 6.- Davant la incomprensible decisió de la Junta de Govern d’excloure als joves vinculats a la política, li vam manifestar al regidor que el grup municipal de CIU no presentaria recurs, però li vam demanar que consideres la decisió. No era la nostra intenció convertir aquesta qüestió en una confrontació més dins l’Ajuntament, però si que li vam traslladar la nostra decepció i malestar per una decisió injusta i discriminatòria. Igual d’injusta que la seva voluntat de provocar ara més controvèrsia entre les diferents entitats siguin polítiques o no.  No hi ha res que justifiqui la discriminació i el que vostès han fet és discriminar uns joves per raó de la seva pertinença a uns grups polítics.

Finalment, si tenim en compte els baixos nivells de confiança en les institucions polítiques i els polítics que ens indica el CIS a cada baròmetre, avui dia són pocs els joves que s’interessen per la política i que encara creuen que mitjançant el sistema de partits es pot canviar la realitat. Per tant, d’entrada cal agrair als joves que avui formen part de les branques juvenils de qualsevol partit el seu compromís amb la democràcia i la llibertat.

                                                          

Grup Municipal de Convergència i Unió

Ajuntament de Malgrat de Mar