Aquest matí he sortit a passejar, com m'agrada fer-ho en dies com avui, on la tranquil·litat envaeix tots i cadascun dels raconets de la nostra vila. Caminar pels voltants de la mar, sentir com la brisa marina m'acarona la cara, tot respirant profundament, quan de sobte una olor especial em fa tornar a la realitat, el de la pólvora, que em recorda que tan sols unes hores abans, aquest mateix indret era ple de festa i gresca. Un aroma que delata que s'ha celebrat, com cal, la revetlla de Sant Joan. Un festa molt nostra, de casa, de Malgrat, i de tots els catalans i catalanes.
Una nit on tots preparem
les taules i guarnim, amb llums i garlandes, les terrasses i jardins,
o ens apleguem en una taula ben aprop del mar. Una taula envoltada de
família, amics, veïns o coneguts. Tots sopem i esperem ansiosos el
moment en que les coques presideixen la taula. Mentre els petards van
sonant i, augmentat el festival de sorolls, la foscor de la nit més
curta de l'any ens va envaint i, amb ella, les ganes celebrar que un
nou estiu comença. La nit és curta però les ganes de fer gresca i
xerinola no s'acaben.
Avui és un bon dia per
cremar a la foguera allò que és vell i donar pas a les coses noves
que han de venir i, és que sense cap mena de dubte aquest és un
estiu nou que comença. Un estiu que, personalment, he esperat amb
molta il·lusió ja que obro o, millor dit, obrim una etapa de la
vida. Deixar de caminar sols per fer-ho conjuntament tot compartint
els plaers de la vida.
Espero que hàgiu pogut
gaudir d'una bona revetlla amb família i amics. Moltes felicitats a
tots els Joans i Joanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada