Fets x Catalunya!

Realment feia força temps que no escrivia res al bloc i us puc assegurar que  el dia a dia em pot conduir a escriure un llibre sencer d’anècdotes, experiències, aprenentatge però uns dies tant profitosos, sovint et condueixen a no trobar temps per a tot el que voldries, com ara transmetre a través del teclat algunes de les reflexions que em passen pel cap.

En aquests moments de la vida no podia passar per alt un dels moments importants, com bé sabeu aquells que ja em coneixeu, els motius que em varen portar a estudiar farmàcia, són els que també em van moure a participar en la política, de forma activa,  la dedicació de treballar dia a dia per les persones, des de tots els àmbits, sobretot els més socials.  Uns valors que m’han portat a compaginar en el meu dia a dia les tasques de farmacèutic i regidor a l’Ajuntament de Malgrat de Mar.

Avui, novament, em trobo mogut per aquests valors, decidit a formar part de l’equip que acompanyarà Francesc Homs als comicis electorals del 26 de Juny. Unes eleccions que malgrat el desencís o mandra que els pot provocar a molts ciutadans són realment important per demostrar al  món, a Espanya i també a Catalunya els motius que ens han conduit fins aquí.

Són importants, com deia, per demostrar al món, com d’incapacitada està Espanya per dialogar i arribar consensos. Ja que quina altra manera més clara de demostrar que ni aquells partits que fan gala de la unidad del Estado, no han tingut el valor d’arribar a un acord  per escollir un president i un govern. És també el moment de demostrar a Espanya que el que ells no son capaços de fer, a Catalunya, Si!. Som un país capaç de dialogar, arribar acords importants per assolir un objectiu comú i, que a més a més,  les urnes del 27 de setembre ens varen demanar que actuéssim amb lleialtat i claredat.

Així que CDC anem a Madrid per a posar-nos a les ordres del President de Catalunya i el nostre Parlament per a crear l’Estat propi que garanteixi el futur de tots els catalans i la nació catalana. Som Convergents, i això sobretot vol dir tenir un alt sentit de responsabilitat. Som gent que fem el que diem i fem les coses bé, amb sentit. Complim els nostres compromisos. Som en un camí de no retorn cap a l'Estat propi que molts anhelem. Estem fets per Catalunya! 

La campanya!

Just a la darrera hora d'acabar LA campanya, i dic LA campanya perquè no és una campanya qualsevol, és la campanya de la nostra vida, m'atreveixo, desde la meva visió humil de ciutadà de Catalunya que vol un país lliure, a fer una valoració de les impresions i sentiments que m'ha transmès viure-la.

Em sento profundament privilegiat de viure un moment com aquest, un moment que tantes i tantes persones han somiat, defensat, lluitat, perquè els hereus que vinguessin al darrere féssim el que diumenge farem. 

Personalment he viscut, malgrat ser jove, diverses campanyes, totes elles tenen les seves emocions i energies perquè en totes hi ha l'objectiu de treballar, amb il.lusió, pel nostre poble o ciutat, però les cares d'emoció, els ulls negats, les goles encallades dels més grans quan reviuen totes i cadascuna de les vivències que van viure a principis de segle. O la força i energia que desprenen els més joves, en veure que tenim a les nostres mans, construir el futur del nostre país, on hi volem tenir fills i on hi voldrem que ells hi tinguin els nostres néts.  

Una campanya en la que hem treballat colze a colze, diverses sensibilitats polítiques, amb arrels familiars de tot el món, amb un objectiu comú, Catalunya.

Ho hem fet junts, perquè junts volem recuperar el llegat dels nostres avantpassats, junts volem viure el present i junts volem tenir un futur en uns país lliure, socialment just. 

Estem fent quelcom molt gran, estem fent història, diumenge la farem, per això no podria passar per alt, escriure un post al bloc demanant que no et quedis a casa. Participa, tu també pots ser protagonista, escriu, amb nosaltres, la història de Catalunya.

Diumenge vota, vota per tu, pels teus fills, pels teus pares, pels néts i pels àvis, vota per a tots aquells que van somiar fer-ho i que, avui, des d'allà on siguin, ho veuran i se'n sentiran orgullosos.

Jo, aquest diumenge 27 de setembre de 2015, ho faré pel besavi Joaquim que va morir a la guerra, pels àvis Josep i Eduard que tant havien somiat aquest moment, però també ho faré per tots els que hi sou, per la família, pels meus futurs fills i néts, i per a tots aquells que hagin de venir.

Votaré Junts pel Sí! Votaré independència!

Visca Catalunya! 

L'estiu del 2015 en un país gairebé "normal"

 

 

Estem a les acaballes del mes d'agost que ens indica que l'estiu finalitza i en breu tornarem a la normalitat cotidiana que els horaris del curs i l'hivern comporten.

 

 

 

Abans de començar, el que es preveu el curs polític més intens que ha viscut el nostre país en els darrers temps, no puc evitar engegar la maquinària sense fer abans un balanç i una mirada enrere a l'estiu que deixem.

 

Un estiu, que sense cap mena de dubte, passarà a la meva història personal com una gran data a recordar, somriure, i ser feliç tan sols en pensar-hi. Un estiu que es converteix en el més important i trascendental de la meva vida.

 

L'11 de juliol decidia fer un pas més en la meva relació, millor dit, decidiem, la meva parella i jo, formalitzar la relació amorosa que ja feia temps que manteniem. Ho hem fet perquè ens estimem, perquè teniem ganes de compartir i celebrar aquest gran dia amb totes aquelles persones que ens estimen i estimem.

 

 

L'11 de juliol, quan el sol començava a pondres a l'Empordà, amb el Canigó de testimoni, varem celebrar el ritual més antic i encestral que l'ésser humà porta fent durant segles i segles, casar-se. Sembla que dit així és un fet ben normal, però durant també segles, malauradament, dos homes com nosaltres no podien unir els seus cors de forma oficial.

 

Nosaltres ho hem fet perquè vivim en un país gairebé normal, però si l'11 de juliol estava convençut que volia fer aquest pas, avui encara n'estic més d'haver-ho fet i d'haver-ho fet públic. Veure com les nostres àvies, avi, eren allà emocionant-se, veure com els familiar i amics presenciaven aquell gran moment i el vivien amb la mateixa intensitat, o fins i tot amb més força que els pròpis nuvi, veure les cares de totes i cadascuna de les persones que van decidir acompanyar-nos en aquell gran dia, allà fisicament, però també aquelles que no van poder venir i que d'alguna forma van pensar-hi i ens van transmetre la seva il.lusió, emoció, al•legria, estimació, no té preu. És el regal més gran que m'han fet mai. Un regal que no es paga amb diners i que no es pot arribar a explicar en paraules l'agraiment que sentim.

 

Només puc dir que si amb el gest d'haver estat valents fent-ho públic, de casar-nos com una parella normal, perquè així ho sentim, hem contribuït a fer que Catalunya sigui una mica més normal i ajudar aquè a partir del #27S pugui treballar per ser un País lliure i normal del tot, on les parelles com nosaltres facin aquest pas d'una forma normal, sense ser considerat que és un gest de valentia, ens donem per satisfets. Moltes gràcies a tots per fer que el nostre dia fos tan especial.

 

 

 

 

Un nou estiu que comença

Aquest matí he sortit a passejar, com m'agrada fer-ho en dies com avui, on la tranquil·litat envaeix tots i cadascun dels raconets de la nostra vila. Caminar pels voltants de la mar, sentir com la brisa marina m'acarona la cara, tot respirant profundament, quan de sobte una olor especial em fa tornar a la realitat, el de la pólvora, que em recorda que tan sols unes hores abans, aquest mateix indret era ple de festa i gresca. Un aroma que delata que s'ha celebrat, com cal, la revetlla de Sant Joan. Un festa molt nostra, de casa, de Malgrat, i de tots els catalans i catalanes.

Una nit on tots preparem les taules i guarnim, amb llums i garlandes, les terrasses i jardins, o ens apleguem en una taula ben aprop del mar. Una taula envoltada de família, amics, veïns o coneguts. Tots sopem i esperem ansiosos el moment en que les coques presideixen la taula. Mentre els petards van sonant i, augmentat el festival de sorolls, la foscor de la nit més curta de l'any ens va envaint i, amb ella, les ganes celebrar que un nou estiu comença. La nit és curta però les ganes de fer gresca i xerinola no s'acaben.

Avui és un bon dia per cremar a la foguera allò que és vell i donar pas a les coses noves que han de venir i, és que sense cap mena de dubte aquest és un estiu nou que comença. Un estiu que, personalment, he esperat amb molta il·lusió ja que obro o, millor dit, obrim una etapa de la vida. Deixar de caminar sols per fer-ho conjuntament tot compartint els plaers de la vida.

Espero que hàgiu pogut gaudir d'una bona revetlla amb família i amics. Moltes felicitats a tots els Joans i Joanes

La veu dels joves a l’ajuntament.

Helena, Jofre i Arnau, joves de la candidatura de CiU 

Sempre hem sentit a dir que per encapçalar projectes a l’administració cal tenir un bagatge important a la vida, és a dir, una certa edat, però des de CiU i la JNC ja fa temps ençà que arreu de Catalunya i també a Malgrat de Mar apostem per a què els joves participem en la política de forma directe.

L’experiència ens demostra que, els joves,  estem preparats per assumir responsabilitats  transversals que vagin més enllà de les regidories de Joventut i Festes, sense renunciar-hi, però tampoc encasellant-nos-hi. En aquest sentit, a més, creiem que les àrees municipals de joventut han de tenir la suficient transversalitat per detectar  o donar resposta, en la mesura del possible, a les problemàtiques dels col·lectius joves de casa nostra. En aquestes línies considerem d’especial rellevància donar impuls en la creació d’un Consell Local de Joventut i a qualsevol altre instrument que afavoreixi el fet de donar la veu als joves.

Des de la màxima humilitat possible, creiem que com a generació estem preparats per assolir el repte de participar en l’administració més propera al ciutadà, just en el moment en què començarem des de zero un nou país per fer-lo més pròsper i més just.

Des de CiU i la JNC de Malgrat de Mar, durant la campanya electoral anirem desgranant el programa que hem confeccionat amb les aportacions fetes per tots els malgratencs i malgratenques que ens han fet arribar, fruit del treball fet amb les enquestes els darrers dos anys.

Com podreu veure tots els punts són generalitzats per a tots els malgratencs però, el que si volem, els més joves de la candidatura, és posar un especial enfasis en el fet que aquest col·lectiu que representem no és limita a parlar de festes, joventut, cultura i esport, sinó que volem que sigui representat en tots els àmbits. Els joves també tenim les inquietuds en l’àmbit de l’ensenyament, l’ocupació, l’habitatge, la sanitat, entre altres.

Per exemple en l’àmbit de l’ensenyament creiem que és un dret i, alhora, un dels serveis més demandants pels malgratencs, sobretot avui en dia quan és necessari no parar de formar-se per tal de tenir més oportunitats en el món laboral. Així doncs, pensem que l’ ajuntament ha de treballar, des de les seves atribucions, per oferir una bona oferta tant pel que fa als nens,  adolescents, joves, adults i gent gran.

En aquest sentit proposem elaborar programes de cursos adaptats a la realitat econòmica i social del nostre municipi, que ajudin a incrementar les possibilitats d’obtenir la feina desitjada, o crear Tallers d’èxit escolar, formats per voluntaris, com a recurs per prevenir el fracàs escolar, millorar les competències instrumentals i bàsiques dels  alumnes i acompanyar-los en la transició de l’educació primària a la secundària.

Un altre dels temes que ens preocupa als joves és el de l’ocupació juvenil,  donat que, des d’uns anys ençà vivim una crisi econòmica i social i, des del món municipal, és on  s’ha fet més notori. La manca de recursos per part de les administracions, així com la dificultat de poder dur a terme grans polítiques d’ocupació, i més concretament d’ocupació juvenil, amb un alt índex d’atur en les edats compreses entre els 16 i 27 anys; posen de manifest les mancances del sistema educatiu i laboral actual.

Tot això pot ser tota una altra historia impulsant, per exemple, programes de subvencions per a les empreses locals de Malgrat que contractin a persones que es troben a la bossa de treball. O també promovent la creació de vivers d’empreses que donin suport a les iniciatives emprenedores de la nostra vila i comarca, tot adaptant espais municipals o locals tancats.

Aquestes propostes, juntament, amb altres que anirem explicant són propostes treballades entre molts malgratencs i, que també caldrà posar a debat entre tothom. Pensem que les formes de fer política han canviat, i cal que tothom participi. Del primer a l’últim, per aquest motiu en la presentació de la candidatura de CiU a Malgrat varem voler posar de manifest, a través de la primera audiència pública, la importància que té per a nosaltres aquest fet participatiu.

Així, doncs, fer de Malgrat de Mar TOTA UNA ALTRA HISTORIA, és cosa de tots, també dels i les joves. Som-hi! 

Malgrat de Mar també va ser al Palau de la Generalitat.

El passat 2 d’octubre l’Ajuntament de Malgrat de Mar aprovàvem, en un ple extraordinari a petició de l’oposició, la Moció de Suport a la llei de consultes i a la consulta del proper 9 de Novembre, gràcies als vots a favor dels grups municipals de CiU, ERC i ICV-euia. Amb aquesta aprovació Malgrat de Mar ens sumàvem al 96% de pobles que han aprovat aquesta mateixa moció.

Dos dies més tard, el 4 d’octubre, a les 10:30h del matí, més de 800 alcaldes, alcaldesses i representants del món local ens aplegàvem a les portes de l’Ajuntament de Barcelona, el qual exercia d’amfitrió,  per tal de rebre a tots els municipis del país fent de capital de Catalunya. Malgrat els previs entrebancs per fer el ple extraordinari, Malgrat de Mar també hi varem ser presents. L’alcaldessa, com era d’esperar no va voler representar al municipi, però si que va facilitar la delegació per a què els representants de l’Ajuntament a l’AMI (associació de municipis per a la Independència) hi poguéssim assistir, en nom de Malgrat i en qualitat d’alcaldes.

 A les 11h en punt, tal i com marcava un rigorós protocol, la comitiva de representants locals, sortíem de l’Ajuntament de Barcelona per anar fins al Palau de la Generalitat, per un camí obert per la policia urbana vestida de gala i envoltats per una munió de persones provinents dels diversos pobles i ciutats del país que cridaven #VOLEMVOTAR!  

Un cop arribats al Palau de la Generalitat, ens esperava el Molt Hble. President de la Generalitat Artur Mas. Vull agrair, personalment, al poble de Malgrat de Mar l’oportunitat de permetre’ns el gran orgull de representar la nostra vila en un dia històric com aquest. Intentar plasmar en paraules els sentiments viscuts es fa difícil. Ets allà, al pati dels carruatges , més de 800 persones, que venen en nom d’un poble o ciutat sencera amb una carpeta institucional sota el braç i que vol dir “President, no estàs sol en aquest camí. Aquí tens la mostra del suport dels nostres pobles. Quan caminis endavant, per realitzar la consulta, i giris el cap, allà ens hi trobaràs, al teu darrera seguint les teves passes”. De sobte t’entra un calfred, pell de gallina, sembla que els ulls es neguen d’emoció, il·lusió, esperança: estem fent història. Estem creant quelcom molt gran. Em venen al cap aquelles converses que he sentit a casa, en veu de l’avi Josep quan explicava el que va patir a la guerra per lluitar per Catalunya.

Al mateix moment, no puc evitar pensar en la responsabilitat que significa estar allà en aquell moment. Penso: “Jofre ets aquí en nom de Malgrat de Mar. Quin gran orgull i alhora molt de respecte per representar al meu, al nostre municipi”. Tot seguit el President ens adreça unes paraules, “Per molt que intentin aturar la veu d’un poble, no se’n sortiran. Nosaltres si que ens en sortirem” i continua “Tenim la majoria a les urnes i al Parlament, el consens polític, la mobilització ciutadana i ara també la veu municipal”. En aquell instant i de forma espontània sorgeix un crit de independència, en resposta a les seves paraules, que va en augment fins que tot el Palau ressona. Novament, pell de gallina, a prop d’un miler de municipis cridant clam de independència. Finalment s’acaba l’acte amb l’Himne Nacional de Catalunya, “Els Segadors”.

Sortim de Palau, novament ens espera gent a la plaça. No podem evitar sortir amb un somriure d’il·lusió. Quin orgull ser malgratenc, quin orgull ser català. Tornem cap a Malgrat amb el convenciment que el 9 de Novembre votarem. Ara és l’hora de decidir. Volem votar, hi ho farem perquè junts i plegats, tot és possible!  Visca Catalunya Lliure!

Fotos: alcaldes i alcaldesses dels municipis del Maresme

article publicat a la revista www.somhi.cat

NO! en nom de Malgrat de Mar

Un cop més Malgrat torna a sortir als mitjans de comunicació per les declaracions fetes de la nostra alcaldessa, Conxita Campoy, (PSC).

M’agrada el meu poble, m’agrada la seva gent, m’agrada la meva professió i, m’agrada la política, però realment em cansa la forma de fer política a Malgrat de Mar.

A principi d’aquest mandat, el nostre grup municipal demanàvem que aquest fos el mandat del diàleg i el consens, perquè no n’hi ha prou en dir que treballem per Malgrat, sinó que cal treballar per aquest poble amb tots els sentits; amb esforç, amb compromís, des del respecte per la discrepància, de forma responsable i amb diàleg.
El nostre grup municipal hi ha posat totes les energies per a que així fos, però no ens ho posen fàcil.

Malgrat de Mar sempre és la nota discordant, els malgratencs i les malgratenques sempre hem de veure com en boca nostra la il•lustríssima alcaldessa, Campoy, fa declaracions en nom de l’Ajuntament de Malgrat, i per tant en nom de tots els Malgratencs, amb eufemismes, poc respecte, amb despreci.
Del que en un poble és una cosa normal, ella la converteix en anormal, sense anar més lluny, per parlar de nudisme a les platges, molt normal en molts pobles on tenen platges nudistes i no s’acaba el món, ella ho ha de portar a un altre terreny per atacar als homosexuals i, es tradueix en declaracions que et fan sentir vergonya, vergonya perquè ho fa en nom de Malgrat i et sap greu perquè els malgratencs no pensem així. Això va portar que el diari AVUI publiqués aquest article que relacionava les seves declaracions amb el nostre estimat poble.

Altra vegada ens tornem a trobar en la mateixa tessitura, cada vegada que una institució estén la mà, a qui governa al món municipal, per treballar plegats, sigui quin sigui el motiu, ella respon amb poca elegància fent que Malgrat sigui conegut pel poble on hi ha aquella alcaldessa que envia “cartetes simpàtiques i fora de to”



Aquesta vegada val la pena que llegiu (cliqueu aquí) la carta que fa arribar a la Vicepresidenta del govern de la Generalitat, Joana Ortega. No seré jo qui critiqui les faltes i ni el format, però si que el contingut. Novament, torno a sentir vergonya, vergonya perquè ho fa en nom de Malgrat i, em tornar a saber greu que es pugui pensar que el malgratencs veiem les coses de la mateixa manera que la Sra. Campoy. Tothom pot tenir la seva opinió, totes valides per igual, però sempre amb respecte i, sempre des de la seva posició. NO en NOM de MALGRAT.