Un cap de setmana ben complet. Ple d’emocions, pensaments, il·lusions pels nous reptes, alegries i, fins i tot, sorpreses.
Tot començant, divendres nit, amb la manifestació de la JNC a Barcelona. Una manifestació que per mi ja forma part de la tradició. Celebrar la diada Nacional de Catalunya sense anar el dia 10 a la nit al Fossar de les Moreres on l’any 1714 van ser derrotats i enterrats patriotes que perseguien el mateix somni que perseguim molts de nosaltres, no seria celebrar-la.
És una nit ben especial. Una manifestació tranquil·la, pacífica, amb les entorxes que ens il·luminen. Anem caminant des de l’Arc de Triomf, passant pel carrers i carrerons de la ciutat comtal fins arribar al Fossar. En aquell moment el clímax va augmentat, la plaça és plena de persones amb un mateix sentiment. Estelades amunt, discursos que ens il·lusionen i ens carreguen de piles per seguir treballant pel canvi que el nostre país necessita.
Llavors, arriba la traca final, l’ofrena floral i juntament cantem l’himne Nacional, Els Segadors. Aquest sentiment no es pot descriure amb les paraules, pell de gallina, ulls plorosos i en el meu interior una barreja de tristor, per aquells que van morir, però també alegria, felicitat i energia per seguir lluitant pel mateix projecte que ells van iniciar.
Finalment arriba el gran dia. Diada Nacional de Catalunya. Una festa en que es commemora la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge el 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió.
Tot començant, divendres nit, amb la manifestació de la JNC a Barcelona. Una manifestació que per mi ja forma part de la tradició. Celebrar la diada Nacional de Catalunya sense anar el dia 10 a la nit al Fossar de les Moreres on l’any 1714 van ser derrotats i enterrats patriotes que perseguien el mateix somni que perseguim molts de nosaltres, no seria celebrar-la.
És una nit ben especial. Una manifestació tranquil·la, pacífica, amb les entorxes que ens il·luminen. Anem caminant des de l’Arc de Triomf, passant pel carrers i carrerons de la ciutat comtal fins arribar al Fossar. En aquell moment el clímax va augmentat, la plaça és plena de persones amb un mateix sentiment. Estelades amunt, discursos que ens il·lusionen i ens carreguen de piles per seguir treballant pel canvi que el nostre país necessita.
Llavors, arriba la traca final, l’ofrena floral i juntament cantem l’himne Nacional, Els Segadors. Aquest sentiment no es pot descriure amb les paraules, pell de gallina, ulls plorosos i en el meu interior una barreja de tristor, per aquells que van morir, però també alegria, felicitat i energia per seguir lluitant pel mateix projecte que ells van iniciar.
Finalment arriba el gran dia. Diada Nacional de Catalunya. Una festa en que es commemora la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge el 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió.
A Malgrat de Mar hem celebrat la diada com cal. Tal i com fan la gran majoria de municipis, cercavila festiva pels carrers de la vila. Estelades i senyeres penjades als balcons. Totes les entitats i, partits politics fent l’ofrena per commemorar els nostres lluitadors. Un bon manifest. I finalment torna a sonar l’himne Nacional de Catalunya. Un any més però, ens ha faltat la màxima autoritat del municipi.
Entenen que aquesta és una festivitat del poble, per quin motiu no hi ha una ofrena de l’ajuntament? Si el dia abans van ser capaços de fer, finalment, un acte institucional (el que per cert només 24h abans van modificar i el poble no ens varem assabentar dels canvis). Un acte, pel que m’han dit, sobri, tranquil, hissada de la senyera i emotiu. No entenc per quin motiu no poden confluir el poble amb l’equip de govern.
Que potser ens tenen por? No ho se...
Entenen que aquesta és una festivitat del poble, per quin motiu no hi ha una ofrena de l’ajuntament? Si el dia abans van ser capaços de fer, finalment, un acte institucional (el que per cert només 24h abans van modificar i el poble no ens varem assabentar dels canvis). Un acte, pel que m’han dit, sobri, tranquil, hissada de la senyera i emotiu. No entenc per quin motiu no poden confluir el poble amb l’equip de govern.
Que potser ens tenen por? No ho se...
Nosaltres seguirem lluitant per allò que volem, fins el final tal i com varen fer els patriotes de l’any 1714. General Moragues la lluita continua!
VISCA CATALUNYA!
VISCA CATALUNYA!
Com podeu ser tan poca vergonyes despres d'aprovar "el full de ruta" per les properes eleccions on us heu deixat bona part del catalanisme que prediqueu... que us penseu que som tontos??
ResponEliminaJofre, un cop més ens has emocionat amb el teu post, està clar que ha sigut un cap de setmana ple de forts sentiments, com ho és sempre la diada per a tots els que som catalans.
ResponEliminaAnònim, només dir-te que vergonya no poca sinó cap, doncs el “full de ruta” al que fas referència és ben clar en aquest aspecte: CiU aposta pel dret a decidir. Catalunya és una Nació i, per això, s’ha de lluitar per a obtenir aquest dret a decidir i una quota d’autogovern més elevada, amb accions concretes en infraestructures, cultura, economia, educació, etc. Anònim, potser trobes a faltar la retòrica i la poètica que tenen altres opcions polítiques als seus programes però crec que treballar per millorar el nostre país és, al meu entendre, el veritable catalanisme.
Sóc independentista i ambiciós nacionalment parlant. Alhora sóc conscient de la realitat d'un país molt divers i complicat ideològicament. L'opció més seriosa per acostar Catalunya a la independència és Convergència. Potser no serà demà (ningú ho farà demà) però sí pot ser demà passat.
ResponEliminaN'estic fins al capdamunt dels que prediquen cada dia la independència i després fan tot el contrari o només generen frustració. Jo m'estimo més els que fan accions efectives i menys discursets.
Continueu treballant sense perdre de vista l'horitzo final.
El Convit independentista és un intent d’aplegar blocs (i blogs) que volen la independència i que, a més, creuen que l'Estat català és necessari i urgent. Res més.
ResponEliminaSi vols formar-ne part, envia un correu a dusming@msn.com o bé deixa un comentari al Convit.
Salut.