Dijous llegia un article de la Pilar Rahola http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100930/54014274720.html
en el que ens parlava sobre els fets ocorreguts a la capital del país, el dia de la vaga general. No podria estar més d’acord amb ella en el que argumenta.
Per motius laborals, aquell dia vaig estar a Barcelona. Jo mateix m’enrabiava en veure les actuacions de la gent.
Que no veuen que prohibint l’entrada a la feina, C.A.P’s, hospitals, aturant autobusos o, cremant cotxes patrulla de la policia municipal l’única cosa que aconsegueixen és DESLEGITIMITZAR la pròpia vaga?
Pots estar d’acord, o no, amb els seus arguments però, mai perdre l’educació i el respecte als altres. Tots tenim el mateix dret, a fer vaga com a no fer-la.
Pel que fa a la vaga, penso que no era el moment de fer-la. És totalment inoportú, ja que un dia d’inactivitat no porta a cap indret. De tota manera entenc els motius que han dut als els sindicats a convocar-la, perquè realment la llei del govern retalla els drets dels treballadors sense donar una solució real als problemes.
De totes maneres no és cap novetat, tots sabem com funciona aquest govern. Fan coses per fer-les. Sense pensar massa i així va el país... sense tenir cap rumb (En navegació definim com rumb a l'angle mesurat en el pla horitzontal entre el nord i la direcció d'avanç). És a dir, no té cap direcció on anar.
En tot cas, els fets han posat de manifest que aquest país només pot caminar cap al canvi, anant a votar el dia 28 de novembre. És llavors quan el poble s’ha de mobilitzar, quan ha de dir la seva.
Exacte, com ja he dit a atres blogs, la màxima en aquests dies de semi-alçament i revolta hauria de ser "dreta fer vaga i dret a no fer-ne".
ResponEliminaM'agrada molt el post Jofre, parles amb propietat i cal dir que estic d'acord.
ResponEliminaM'aniré passant per aquí per llegir quelcom amb seny, per variar!
Marta Sara