#FetsxCat

#FetsxCat

dimecres, 23 de març de 2011

18 anys després...


Avui és un dia especial, avui fa 18 anys que l’àvia em va venir a despertar i em va dir,- Bon dia Jofre, desperta que hem d’anar a Barcelona a conèixer al teu germanet!

Jo era ben petit, possiblement no sabia que significaria tenir un germà, però tenia unes ganes boges de veure’l i poder jugar amb ell. Visca! Visca! (Vaig pensar... un germanet noi, podrem jugar junts, com si el nens ja sortissin corrents i amb la pilota als peus).

Com deia, jo era ben petit però recordo tots els detalls com si fos ahir. Els dies a l’hospital, el dia que ja varem venir tots 4 (ja amb una personeta més) a casa. Recordo com anava parant a la gent per carrer tot dient - tinc un germanet mira’l, mira’l!! a que és bonic i petitó!?.

"Fardava" de germà. Avui puc seguir fent el mateix, potser ja no és tant petitó, però ara tinc la sort de tenir un germà amb un gran cor, una gran persona que sap estar al costat d’aquells que ho necessiten.

A vegades als de casa ens oblidem de dir-los quan els agraïm que ens facin costat al dia a dia.

Així que avui és un bon dia per dir: PER MOLTS ANYS!!! Gràcies per ser així.


3 comentaris:

  1. M'ha agradat molt el teu escrit. Potser, perquè us recordo a tots dos de ben petits. A vegades, les relacions amb els germans i germanes són ben complicades, però sempre hi són. En els moments bons i en els moments difícils.

    ResponSuprimeix
  2. Tetee! Moltes gràcies de veritat! M'ha agradat molt!^^ Mola tenir un germà petit? xD Bueno ens veiem aquesta nit lleig! jeje un petunaaas! T'estimo germanet =)

    ResponSuprimeix
  3. Per molts anys us pogueu fer costat!! Un petó, va que siguin dos ;-)Margarita

    ResponSuprimeix