No em cansaré de
repetir i repetir, tantes vegades com calgui, que un polític es presenta per
servir al poble, per treballar pel bé de tots i cadascun del ciutadans del
municipi o del país.
Vivim una
situació realment molt i molt complicada econòmicament, les notícies no parlen
d’altre cosa que de la “ditxosa” crisi que ens ha arreplegat a tots plegats.
Uns busquem noves fórmules per sortir d’aquest context i fer sortir el País de
la crisi, fórmules que no semblaran bé a tothom, cert , però són mesures que
tenen com a finalitat millorar l’estat que tenim. Altres el que fan és seure a
criticar les mesures, però no n’aporten de noves.
A Malgrat trobem una altra classe de polítics,
uns polítics que governen però s’asseuen a mirar com passen les hores, tot
aixecant les espatlles i dient que no poden fer res perquè no hi ha diners,
perquè la Generalitat no compleix o perquè la responsabilitat de l’oposició
malgratenca no els permet seguir executant el que han fet fins ara. Per altra
banda, els trobem fent paradetes criticant les mesures que el govern de la
Generalitat fa... Però la màxima autoritat del municipi, la Sra. alcaldessa
(PSC), reconeix que ella faria exactament el mateix a Malgrat si estiguéssim en
el mateix estat d’alerta que el Tripartit va deixar la Generalitat.
Seguidament
critica l’exigència que fem CIU de Malgrat vers al fraccionament de l’IBI fent
una campanya reclamant-lo, donat que els
partits a l’oposició (CIU,ERC, ICV) vàrem aprovar, al Ple del mes de febrer,
una moció que permetia a qualsevol ciutadà fraccionar-lo en caràcter general.
Però la cosa no acaba aquí, veiem a la Sra. Alcaldessa als plens i les
entrevistes de la ràdio un xic nerviosa, i és que les formes, Sra. Campoy, no s’han
de perdre mai! En el poc temps que portem de mandat vostè a creuat la ratlla
més d’una, de dues i de tres vegades.
No pretenc pas
que es disculpi al grup municipal al que pertanyo, se del cert que no ho faria
encara que li demanés, però deixi’m que li digui, tot citant les paraules que
fan servir vostès (el PSC): em sap greu per MALGRAT, perquè Malgrat no s’ho
mereix, Malgrat no mereix una màxima autoritat que falta el respecte a qui li
sembla, insulta quan vol i a qui vol.
Malgrat mereix un govern que recordi que governar no és manar. Governar
és servir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada