La solidaritat no degenera

Avui, més que mai, recordo els motius que em varen conduir a estudiar farmàcia, poder formar part d’un exercit de soldats que combat, dia a dia, amb el pitjor enemic que ha tingut l’home, les malalties.

 Avui, no puc evitar pensar, i recordar les estones que he passat dins d’un laboratori, al costat de grans professionals que dediquen la seva vida a treballar per aconseguir trobar la formula que aconsegueixi eradicar les malalties neurodegeneratives.

Però si avui, puc recordar tot això és gràcies a la col·laboració de infinits catalans i catalanes que en el seu dia van participar al programa de la Marató de TV3 dedicat a l’Alzheimer, en el que em van permetre poder formar part d’un magnífic projecte i  equip d’investigació  dedicat a combatre aquesta malaltia.

La #MaratóTV3  fa una gran tasca de divulgació de les malalties que hi ha al nostre país i, que a dia d’avui, malauradament encara,  no es poden guarir en la seva totalitat. Però també fa una gran labor, aconsegueix que tots els catalans ens aboquem en un mateix projecte, que demostrem que som un gran país, solidari, cohesionat, capaç d’organitzar-se per assolir un mateix objectiu. AJUDAR AQUELLS QUE HO NECESSITEN.

Avui, més que mai, em sento orgullós de ser català, perquè malgrat les adversitats que vivim, els catalans continuem contribuint per aconseguir un país més just, més digne, més lliure, en definitiva per un país i un món on totes les persones puguin ser  tractades com a tal, com a persones.

Avui, mulla’t per les malalties neurodegneratives i truca a la #MaratóTV3 al 905.11.50.50 tu hi tens molt a veure ja que, la solidaritat no degenera.

Les farmàcies diem prou!

Avui, novament, els farmacèutics i les farmàcies tornem a ser el plat del dia dels telenotícies i, és  que fa molts mesos que patim, malauradament com la majoria de sectors, la gran crisi econòmica. Tot i això, fem grans esforços per modernitzar les nostres oficines, posar imaginació al dia a dia, ampliar mercat i producte, etc  i tot per mirar de sortir endavant i continuar aixecant la persiana.

Alguns estareu pensant, normal, és el que toca quan un vol que el seu negoci funcioni. Doncs sí som un negoci “privat” però,  amb una gran casuística, que treballem per donar un servei públic i, tot i ser privat, tenim un principal client que es diu: estat i que ell mateix amb “decretazos” es marca el preu que vol pagar per medicament. Ah! I el pot canviar tantes vegades com vulgui  i, quan vulgui, sense previ avís.

Durant anys, el govern de l’estat, a pres mesures contra les farmàcies i la indústria farmacèutica i, el sector les hem acceptat amb resignació. Fins i tot, hem hagut d’acatar fer de recaptadors de hisenda amb el “famós” copagament.

Avui, ens manifestem. Avui, diem prou! Prou a la situació que vivim. Tot i ser conscients que tothom ho està passant malament. Però no podem permetre que el govern de l’estat espanyol ens continuï oprimint. Donem un servei públic, de qualitat, encarat a la salut dels nostres pacients. Som la primera línea de batalla, a primera línia de foc, els primers a qui el malalt s’apropa a demanar consell. Una tasca que hem fet sempre i, tot i el moment, continuem fent amb professionalitat, rigor i moltes ganes, tal i com ens mana el jurament hipocràtic. Però en canvi,  som els menys considerats del sector, som aquells  que l’estat pot deixar de pagar amb  premissa de que ells ja podran. Sempre han pogut!

Doncs no, avui diem PROU.

Prou d’utilitzar l’excusa de que les competències son de la Generalitat de Catalunya. Prou  d’utilitzar l’excusa de  la independència, del nostre país,  per posar-nos en contra del CATSalut o del govern del MH President Mas.   Els farmacèutics tenim molt clar qui no ha pagat el FLA (Fondo de Liquidez Autonómica) o ha bloquejat els ICO per fer el pagament a proveïdors. Tenim molt clar els impostos que paguem els catalans a l’estat espanyol i els diners que mai tornen. Per tots aquests motius, estem cansats que l’estat ens utilitzi, i ens pretengui manipular.

DIEM PROU! Nomes hi ha un camí i, aquest ja no té retorn.

Cent anys fa que aguanta riuades!

Des de dimarts a la tarda que no puc parar de donar voltes sobre el que està passant a Malgrat de Mar.  Doncs bé, alguns poden pensar o dir que els darrers fets ocorreguts al pont de la riera en el Tram de Can Feliciano, són una anècdota més del dia a dia d’aquest municipi. 

Sóc del parer que s’ha de viure el dia a dia, mirant cap al futur i no viure aferrat al passat, però sí  que és important saber d’on venim.  Sempre m’ha agradat conèixer a fons la història del poble on he nascut i, sovint, fullejo llibres o fotografies que la meva família ha anat adquirint al llarg dels anys.  Com deia,  el pont de la riera m’ha fet donar moltes voltes i m’ha portat a obrir, de nou, el llibre “L’Abans” que conté un ampli recull gràfic de Malgrat entre 1862 i 1970 i molta informació de com era el poble i els habitants que hi vivien. 

(foto: arxiu municipal de Malgrat de Mar. Antiga entrada del municipi)

Com és sabut, actualment l’ajuntament de Malgrat de Mar és presidit per una batllessa que fa anys que seu a la mateixa cadira i que, per tant, és còmplice principal del canvi que Malgrat ha patit ens els darrers anys. A alguns els hi pot agradar, a d’altres no. Però si mirem qualsevol imatge de Malgrat que tingui, tant sols, més de 24 anys (anys que fa que governa la mateixa persona) podrem observar com la Torreta del Castell no ha estat modificada pel fantàstic barret,  com les palmeres de Can Campassol  predominen per sobre els teulats del casc antic, entre altres.

Tot i entristir-me en veure que cases com la de Can Campassol ja no hi són, continuo amb l’exercici de saber més de Malgrat i miro més fotografies de “l’Abans”.

És, llavors, quan em venen a la memòria, ja que com a jove que sóc no puc tenir-ne gaires records, que la meva generació no hem conegut alcalde diferent de l’actual, però que ens ha permès veure com desapareixia la bòbila de la fàbrica de l’aigua, el cinema Liceu, Can Feliciano, l’arbreda de Can Feliciano, la coberta de les peixateries velles (a dia d’avui aquell espai ha perdut tota l’activitat que tenia), l’encant del camí dels arcs amb aquell nou asfalt i, l’actual intent de fer desaparèixer el pont de la riera. Això sí, hem guanyat una farola davant l’Ajuntament, una font (que actualment  ja no és font) de tots colors a la plaça de l’església.

 Cal dir que s’ha conservat la Torre de Can Serra i, que el govern PSC-PP n’està ben orgullós, encara que sembla que no recorda que va ser el poble amb l’ajut  de la resta de grups polítics els que varen forçar a la seva conservació.

De tot això només se’n pot  fer una lectura: si el que volem els  malgratencs és que no s’esborrin els pocs elements històrics que queden en peu en el nostre poble, només cal canviar un únic element que, com deia al principi, pels de la nostra generació ja comença a ser històric i de tota la vida.

Un vaixell a la deriva!

Cada dia que passa em sento més orgullós de ser malgratenc i d'haver escollit, novament, Malgrat de Mar com a municipi per a formar la meva família i continuar fent-hi arrels.

Em sento orgullós perquè és un poble amb una gent activa, una gent emprenedora, amb iniciatives, molt associativa, amb una gran capacitat de treballar en equip, de remar en una única direcció per tal de navegar cap a una destinació en concret.

Que les malgratenques i malgratencs som capaços de remar i, de fer-ho amb un objectiu comú ha quedat més que demostrat en aquesta darrera Festa Major de Sant Roc! Una Festa Major que ha estat protagonitzada per les associacions de la nostra vila ja que, gràcies a la seva gran tasca, hem pogut gaudir d'actes com calen.

Si heu anat seguint el programa haureu vist com els actes més esperats, organitzats i engrescadors són aquells pensats, treballats i portats a terme pels propis malgratencs. Actes que han tingut un gran èxit com ara la Marató del Banc de Sang, la trobada de Gegants, el correfoc, la Tabalada, la XVIII Nit de la Sardana, XXXV Concurs de pintura ràpida, la XXIV Cursa de 10km, la III Cursa del Miner de Ferro, la xocolatada popular pels més menuts o la trobada de puntaires, entre altres.

L'acte on ha quedat més clar que els malgratencs sabem treballar en equip, agrupar associacions i no voler prendre protagonisme per sobre de cap altre, ha estat en un dels grans actes estrella, la visita nocturna guiada de la Festa dels Empestats, que ha servit per conèixer millor la nostra història, per fer pinya entre els veïns, per demostrar que som capaços de fer junts, un poble millor i diferent i, sobretot situar Malgrat de Mar en el mapa. (Escolteu entrevista a La Xarxa l'antiga ComRadio) 

Només puc valorar negativament d'aquest darrer acte el fet que l'equip de govern (PSC_PP) no dotés els recursos necessaris per tal de controlar el trànsit, i així evitar que aquest fos un element de perillositat i gran entorpiment acústic. Però no n'hi havia prou, sinó que els allà presents varem patir la recollida dels contenidors d'escombraries just davant d'una de les escenes, amb tot el que li acompanya, sorolls, males olors, etc.

Espero que la màxima autoritat del municipi, la Sra Campoy, que anava en el mateix grup que aquells que ens va tocar viure aquesta desagradable situació, sentis la meitat de vergonya que vaig sentir jo i, en prengués nota per tal que no es torni a repetir.

Dit això, no puc passar per alt el paper que ha fet l'equip de govern (PSC-PP) en aquesta Festa Major, començant per organitzar un pregó amb un format poc adequat. Un espectacle que com a tal, no tinc res a dir i ,que no criticaria si estiguéssim parlant d'una obra de teatre. Però el pregó, és l'acte per excel·lència més esperat d'una Festa Major, ja que dona el tret de sortida d'aquesta i, per tant, és obert a tots els públics, joves i grans, nens i avis. Trobo totalment intolerable que es contracti un “full monty” en tota regla, seguit d'un continuat to irònic amb critiques cap a tots els sectors. Entenc que en un pregó es pugui fer una certa ironia cap als polítics però, és inadmissible que es critiqui a la resta de sectors, el comerç, les escoles, les religions, els potencials històrics del poble, els indrets com ara la platja, l'hosteleria, etc. Però el més desagradable, es veure i viure la incomoditat dels públic i que als únics que sembla que els fes gràcia fos a l'Alcaldessa i als seus regidors de govern (PSC-PP). És realment preocupant...

Però continuem fent una ullada als actes que ha organitzat l'excel·lentíssim Ajuntament, si obriu el programa  de FestaMajor, pel dia 13 d'agost, que ens hi trobem? sorpresa! Commemoració del centenari de l'actual edifici consistorial, un acte que dos dies abans encara no sabien com ni què es faria i què ningú abans n'havia sentit a parlar, tret del regidor de Cultura.

Els grups a l'oposició ja estem acostumats a les males formes de fer del govern de Malgrat, però els malgratencs no es mereixen que se'ls tracti d'aquesta manera.

Un acte com aquest mereix una solemnitat, seriositat, seguir un protocol com cal i donar-li el ressò que li pertoca. Són moltes les personalitats, ex-regidors, secretaris i interventors, treballadors de l'ajuntament, entre d’altres, que han passat per aquest edifici. I no s'ha convidat a caps d'ells! Vergonyós.

En el darrer ple municipal el grup municipal de CiU varem demostrar, per una banda, la sorpresa que havíem tingut en veure en el programa aquest acte i, per l'altra, la disconformitat de com s'havia gestionat. El regidor de cultura ens va prometre que rebríem una invitació i se'ns informaria de tot. Per cert, una invitació que a dia d'avui encara no hem rebut.

Tot plegat, com deia al principi, un Festa Major molt lluïda i salvada pels mateixos protagonistes: Els malgratencs i malgratenques motors de la vida del nostre poble.

Aquesta celebració ens permet comprovar que tenim un poble amb un motor de malgratencs que treballa remant ben fort cap a una direcció mentre que el timó és portat, pel govern PSC-PP, en l'altre direcció, provocant que aquest gran vaixell de malgratencs vagi a la deriva.

Per sort ja són molts els que desitgem que els vents canviïn i el timó passi a altres mans per poder fer el trajecte sense preocupacions sabent que arribarem a bon port.

Espero que tot i el temporal hàgiu gaudit d'una bona diada de Sant Roc.

Parlem de les Barrakes

Degut al darrer post al meu bloc, publicat a la revista www.somhi.cat que va provocar una resposta no gaire encertada ni certa, per part del regidor de Joventut a l’Ajuntament de Malgrat de Mar,  el grup municipal de CiU en el darrer Ple municipal del mes de juliol hem volgut fer els següents aclariments:

1.- Parlar de l’activitat de “Barrakes” com una activitat només per “fer calaix” és reduir el projecte a la mínima expressió. Si les Barrakes es fan perquè les entitats puguin  “sobreviure i fer calaix” li proposem al regidor que es limiti a repartir l’actual pressupost de Barrakes entre les entitats del poble.  

Entenem que la festa de Barrakes més que per “fer calaix” és un model de festa molt arrelada a diferents festes majors de ciutats i pobles de Catalunya. Generalment, l’activitat es desenvolupa al voltant d’un escenari on tenen lloc les actuacions i, complementant aquesta oferta, cada entitat organitza una barraca des de la que pot divulgar els seus objectius, fer activitats paral·leles i fer promoció de la pròpia entitat. Dintre les barraques s’hi acostuma a instal·lar un bar. Per tant, la única condició per poder formar part de Barrakes hauria de ser tractar-se d’una entitat sense ànim de lucre i ser de Malgrat, però de cop sembla que algú s’ha proposat fer política amb les Barrakes i convertir el que fins ara ha estat una activitat purament festiva i participativa en un objecte de controvèrsia.

2.- Volem recordar que les Barrakes van néixer precisament impulsades per les entitats juvenils dels partits polítics de Malgrat, i que ho van fer amb una doble intencionalitat. El primer objectiu era fer una festa major més popular i on el jovent trobes un espai on sentir-se identificat. Així, tot i les dificultats de les Barrakes en els seus inicis, al final s’han acabat consolidant com un acte més de la Festa Major i han aconseguit ser una de les activitats més conegudes pels joves. Per això resulta més injust encara que aquells grups que en el seu dia van reivindicar les Barrakes, les van impulsar i les van defensar, ara es vegin exclosos de la festa sense cap raó ni fonament.

El segon objectiu era la voluntat de fer “xarxa” i interactuar entre les diferents entitats joves de Malgrat. El fet d’organitzar Barrakes, era i és una “excusa” perfecte per fer que les entitats es trobin al llarg de l’any i es relacionin les unes amb les altres. Arran d’aquest treball en xarxa, s’ha aconseguit anar consolidant la festa, modificar i corregir alguns aspectes de la mateixa.   

Així, sorprèn que el regidor afirmi que “la majoria de participants i organitzadors veuen adient que es doni prioritat a la participació de les entitats no polítiques”. De fet, no em vist cap enquesta ni manifest en aquest sentit. No disposem de cap document que avali aquesta opinió pretesament  majoritària, però el que més sorprèn és que la regidoria de Joventut permeti que unes entitats siguin excloents vers les altres. Precisament, quan es va decidir obrir la participació a altres entitats, les inicialment impulsores (gairebé totes branques juvenils de partits polítics) no van posar cap objecció. On és la solidaritat, col·laboració i fraternitat que es suposa ha de presidir la relació entre entitats d’un mateix poble?. Què s’amaga realment darrera aquesta decisió, quin és l’enemic a batre?. No serà treure les estelades, senyeres i missatges que no interessen  de les Barrakes?. 

3.- Quan els anys 2005 i 2006 es van engegar les primeres Barrakes la implicació d’Unió de Joves –llavors la única branca juvenil propera a CIU formalment constituïda a Malgrat- va ser absoluta. Els inicis van ser precaris i difícils. Espais poc adequats, poc pressupost, inexperiència i la presència de la pluja van fer moltes vegades que les despeses fossin superiors als guanys. Tot i així, mai es va plantejar la participació com una manera de “fer diners”, sinó com una forma de participar en una activitat adreçada als joves de Malgrat. 

4.- Precisament, l’any 2007, i coincidint amb l’arribada del Sr. Romero a la regidoria, les Barrakes no es van fer. Tot i així, es va donar un vot de confiança al nou regidor (podeu llegir la carta publicada per la Sra. Sandra Altafulla al Som-hi! de set. 07). Per ser justos cal dir que llavors qui va aguantar, reivindicar i evitar que desapareguessin les Barrakes a Malgrat van ser les entitats impulsores, i de manera destacada les branques juvenils de CIU i ERC.

5.-  Ens sembla lamentable que el Sr. Romero aprofiti la polèmica per llençar insinuacions grolleres contra la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) afirmant que “ha jugat amb la picaresca” per aconseguir una barraca, deixant fora una altra entitat.  Li recordem al regidor que la JNC es va posar en actiu a Malgrat l’abril del 2009 i que com a entitat juvenil ha organitzat diferents activitats, entre d’altres participar a Barrakes. La JNC sempre ha obtingut barraca per sorteig i complint els requisits  que s’han imposat a totes les altres entitats. La JNC ha pagat les taxes pertinents i ha complert amb totes les condicions. No ha passat mai per davant de cap entitat, ni ha obtingut millor barem amb “picaresca”. Senzillament, quan Unió de Joves deixa d’estar actiu a Malgrat és la JNC qui pren el relleu en l’objectiu d’involucrar els joves en la política activa de Malgrat i ser un motor de participació juvenil en diferents actes i taules de debat del municipi.

 6.- Davant la incomprensible decisió de la Junta de Govern d’excloure als joves vinculats a la política, li vam manifestar al regidor que el grup municipal de CIU no presentaria recurs, però li vam demanar que consideres la decisió. No era la nostra intenció convertir aquesta qüestió en una confrontació més dins l’Ajuntament, però si que li vam traslladar la nostra decepció i malestar per una decisió injusta i discriminatòria. Igual d’injusta que la seva voluntat de provocar ara més controvèrsia entre les diferents entitats siguin polítiques o no.  No hi ha res que justifiqui la discriminació i el que vostès han fet és discriminar uns joves per raó de la seva pertinença a uns grups polítics.

Finalment, si tenim en compte els baixos nivells de confiança en les institucions polítiques i els polítics que ens indica el CIS a cada baròmetre, avui dia són pocs els joves que s’interessen per la política i que encara creuen que mitjançant el sistema de partits es pot canviar la realitat. Per tant, d’entrada cal agrair als joves que avui formen part de les branques juvenils de qualsevol partit el seu compromís amb la democràcia i la llibertat.

                                                          

Grup Municipal de Convergència i Unió

Ajuntament de Malgrat de Mar

Un poble és viu gràcies a les entitats

Sempre he fet bandera, allà on he anat, de que visc en un poble que es manté viu gràcies a les entitats. Un poble que té un gran potencial, una platja envejada per infinits municipis del País, unes persones que estimem el nostre poble i que tenim el sentiment de ser malgratencs i malgratenques. Un sentiment que ens impulsa a batallar per tenir un poble actiu. Malgrat aquestes ganes i potencial, la majoria de vegades, ens trobem que des de l’equip de govern (PSC- PP) de l’Ajuntament de Malgrat de Mar s’impedeix que la nostra vila pugui desenvolupar-se i expandir-se com cal i com es mereix.

Un exemple ben clar és la Festa Major, una festa molt nostra  que any rere any és el poble qui la condueix  i, ho fa a través de les entitats. Unes entitats que fan una gran labor al nostre municipi. Des de ben petit he vist com amb gran il·lusió, delicadesa i entusiasme,  les entitats i associacions de Malgrat preparen durant tot l’any el seu acte o activitat per fer durant la Festa Major de Sant Roc.

Enguany, sembla que des del govern (PSC-PP) han decidit posar un impediment més a algunes entitats.  Doncs han aprovat, mitjançant unes bases que s’aproven a la Junta de Govern (òrgan col·legiat on només és convocat i té vot l’equip de govern PSC-PP), que en la propera edició de Barrakes 2013 puguin participar qualsevol entitat del municipi quedant excloses aquelles entitats i/o associacions, branques juvenils o similars  que provinguin d’algun partit polític.  Curiosament, en les darreres edicions només hi ha participat una sola entitat d’aquestes característiques, la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). És evident que al govern no els feia cap gràcia que aquesta entitat participés visiblement en algun espai o acte del poble.

Alguns dels lectors podeu pensar que si faig aquest escrit és per resignació, donat que l’entitat exclosa és a la qual pertanyo. Doncs bé, no és així, ja que per una banda aquest any la JNC varem decidir no fer barraques ja que creiem que, en temps de crisi les entitats del nostre poble els costa molt poder subsistir i, per tant, preteníem no ocupar aquest espai a cap entitat i, per altra banda oferir les nostres mans a totes aquelles entitats que vulguin fer barraques i  que ho necessitin.

Crec que excloure a una entitat, associació o persona per condició de sexe, raça o ideologia política, a banda d’anar en contra d’un dret fonamental del nostre país, és a més, un gran error. Donat que per aconseguir un bon acte cal que tot el municipi s’impliqui, que colze a colze treballem plegats per aportar les millors idees i batallem conjuntament pel mateix objectiu que ens uneix: fer, entre tots, un Malgrat millor!

Article publicat a la revista "Som-hi" maig 2013