Avui, vine a conèixer l'equip del canvi!

18 anys després...

Avui és un dia especial, avui fa 18 anys que l’àvia em va venir a despertar i em va dir,- Bon dia Jofre, desperta que hem d’anar a Barcelona a conèixer al teu germanet!

Jo era ben petit, possiblement no sabia que significaria tenir un germà, però tenia unes ganes boges de veure’l i poder jugar amb ell. Visca! Visca! (Vaig pensar... un germanet noi, podrem jugar junts, com si el nens ja sortissin corrents i amb la pilota als peus).

Com deia, jo era ben petit però recordo tots els detalls com si fos ahir. Els dies a l’hospital, el dia que ja varem venir tots 4 (ja amb una personeta més) a casa. Recordo com anava parant a la gent per carrer tot dient - tinc un germanet mira’l, mira’l!! a que és bonic i petitó!?.

"Fardava" de germà. Avui puc seguir fent el mateix, potser ja no és tant petitó, però ara tinc la sort de tenir un germà amb un gran cor, una gran persona que sap estar al costat d’aquells que ho necessiten.

A vegades als de casa ens oblidem de dir-los quan els agraïm que ens facin costat al dia a dia.

Així que avui és un bon dia per dir: PER MOLTS ANYS!!! Gràcies per ser així.

La crisi dels 110...

La meva estima per Catalunya i la meva passió per la política m'empeny, diàriament, a recórrer molts quilòmetres pel meu país. Molts d’ells, desafortunadament, per autopistes.

Pel sol fet de viure a Catalunya em toca pagar peatges, quotes per ús de carreteres que, a pesar d’estar en època de crisi, han pujat any rere any... Una despesa extraordinària al meu pressupost que em costa molt sacrifici mantenir.

L’altre dia, però, el ministre Blanco em sorprenia amb una notícia que em deixà perplex: “per disminuir la despesa econòmica en combustible, reduïm la velocitat màxima permesa de 120km/h a 110km/h”. El raonament pot semblar lògic, però... paral·lelament, s’ha apujat el preu del combustible... Així doncs, a partir d’ara gastaré menys combustible però el pagaré a un preu més alt. Conclusió: econòmicament em quedo exactament igual, no gaudeixo d’aquest estalvi que es publicita.

La política del govern Zapatero per pal·liar els efectes de la crisi han sigut, un cop més, absurdes i inútils: pago els peatges a preus més alts com també és més alt el preu de la benzina, per tant, em costa més moure’m, fet que m’animarà a quedar-me a casa i no entrar a una roda de consum que realci l’economia . Això si, haig d’agrair al “Presidente y su gobierno” el fet de poder gaudir més dels paisatges catalans: vaig a una velocitat per la carretera que m’ho permet.

Aplaudim la iniciativa!!!!

A mitjans setmana ens sorprenia gratament la bona notícia de que a Tordera l’empresa Inditex vol convertir el municipi en el centre logístic més modern del món i que preveu la contractació de 500 llocs de feina directes.

Els joves aplaudim la iniciativa, en un context de crisis com el que vivim notícies com aquesta t’animen a seguir apostant per viure en municipis com Tordera. Quan un és jove, i té la vida per endavant, ha de buscar el lloc més idoni on pugui desenvolupar la seva vida i, per fer-ho, necessita una bona oferta laboral; és per això que ens agrada molt l’esforç del consistori Torderenc per tal de facilitar a l’empresa el desplegament que farà, com la possibilitat de poder formar als seus habitants per tal que en el moment de la selecció dels llocs de treball siguin els primers en ocupar-los.

Encara que aquestes notícies són molt bones, una vegada més, com a jove malgratenc que sóc, sento certa enveja (sempre sana) vers als municipis veïns. No es poden comparar ni de bon tros les actuacions que ha fet l’alcalde de Tordera, Joan Carles García (CiU) per tal de fomentar la indústria i l’oferta laboral al seu municipi amb les actuacions que fa fer l’alcaldessa de Malgrat de Mar, Conxita Campoy (PSC) per tal d’evitar que una multinacional com HENKEL marxés del municipi.

Les feines no venen soles i és ben del cert aquella frase que diu: “qui vulgui peix que és mulli el cul”. Això és el que fan els alcaldes que volen un municipi dinamitzat, modern, actiu, on els joves, que som el futur però també el present, apostem per fer-hi les arrels de les nostres famílies.

Aquest és un dels exemples, entre d’altres, del que es pot fer des de les institucions locals. Cada dia els joves veiem més clar que a Malgrat cal un CANVI EN POSITIU! Malgrat és capaç de sortir-se’n de la situació actual, però per aconseguir un Malgrat millor cal que NOSALTRES els joves ens sumem al canvi.

Notícia Tv3 Centre logístic Inditex

Notícia MCTv Trasllat planta Henkel Malgrat

El Maresme en marxa i apunt per treballar!!!

Aquest passat divendres, vaig ser reescollit cap comarcal del Maresme. És un nou repte que agafo amb molta il•lusió i força.

Encapçalar el projecte de la JNC, a la meva comarca, és un gran honor. Històricament el Maresme ha estat, i és, una de les comarques més fortes del territori i plena de persones amb ganes de treballar, de forma voluntària, pel país.

Des de la Joventut Nacionalista de Catalunya del Maresme treballem, també, pel país amb un projecte comú que tots els militants incentivem des dels nostres municipis.

Actualment, al parlament la JNC hi tenim el diputat Gerard Figueres, que és la nostra veu, la representació dels joves dins la institució. És per això que la JNC del Maresme ens hem marcat l'objectiu d'aconseguir, com a mínim, "30 Gerard Figueres", 30 veus que representin als joves a cadascun dels 30 municipis maresmencs, acompanyant als nostres alcaldables.

Veieu notícia de l'assemblea. A partir del minut 9.00 del telenotícies.

Crec en un nou Malgrat

Any nou, nous reptes, nous projectes, nous propòsits i amb tots ells nous canvis.

Encetem any i amb ell un curs polític. Quan arriben aquestes alçades d’any vol dir que has fet un balanç per poder traçar uns nous objectius. Doncs bé, com a malgratenc he fet una mirada enrere per poder veure tot allò que m’agrada i el que no m’agrada del meu municipi.

Caminant pels carrers de la vila veig aquella grisor que ja comença a ser força característica, acompanyada d’una sensació de passejar per un poble fantasma. On són aquells carrers de quan jo era petit plens de gent? Quan veig això m’envaeix una tristor, estem deixant morir l’essència de Malgrat. No m’agrada la foscor que s’ha instaurat a casa nostra aquests Nadals. No m’agrada que ni jo ni cap veí puguem participar en les decisions que es prenen al nostre poble, degut a la peculiar forma d’entendre la participació ciutadana, per part de l’equip de govern, basada en informar a la gent un cop feta l’acció i no pas en un diàleg per saber que volem pel nostre municipi.

Malgrat veure tot allò que no m’agrada i que no vull que continuï, també hi ha coses que m’agraden. M’agrada la seva gent, m’agrada les inquietuds que tenen, m’agrada la situació privilegiada en que es troba, m’agrada veure els primers rajos del sol sortir per darrere el nostre magnífic mar. Crec en un bon futur per Malgrat, un Malgrat construït entre tots, en definitiva crec en un Malgrat millor perquè sé que MALGRAT ÉS CAPAÇ.

Catalunya ja ha despertat! Ara toca DESPERTAR, MALGRAT!

El mes de desembre sempre és un mes ple d’emocions, una època de l’any especial ja que, pels malgratencs tenim la Festa Major i posteriorment el Nadal però, enguany podria dir que son unes dates que no oblidaré mai.

Començant pel que vaig viure i sentir en veure els resultats que va obtenir el partit el qual milito i en formo part. Tantes reaccions al mateix moment, pell de gallina, felicitat, il·lusió, alegria i, alhora un enorme sentit de responsabilitat. Vivim uns moment en que el país es troba per sota mínims, això vol dir que tenim molta feina per fer.

Comença una nova vida política i, per tant, encetem un nou camí per Catalunya.

Com ja he comentat en reiterades ocasions em defineixo com a malgratenc que treballa per aixecar el país. Des del respecte a la dignitat humana, l’amor al país i al meu poble, el foment de la virtut política i l’esperit de voluntariat. És per això que penso que la feina s’ha de fer des del nostre petit jardí, és a dir des del meu municipi i la meva comarca.

Estimo el meu poble, m’encanta la seva gent, no podria concebre el meu dia a dia sense trepitjar Malgrat de Mar. Així que seguint aquests sentiments que em desperten, que em motiven dia a dia, i que a la vegada em porten a participar d’un projecte que desperti als meus veïns i veïnes. Un projecte que fa temps que bull a l’olla i que està en marxa. Estic parlant de MALGRAT, DESPERTA!


Malgrat, desperta! és un mitjà de comunicació, crític i amb idees pròpies, una pàgina web gestionada per un grup de gent que té clar el que vol per Malgrat i, també, el que no vol per Malgrat. Des de fa tres mesos, i pronostiquem que per molt de temps, fem públic tot allò que creiem que no és positiu pel nostre municipi però també tot allò que si que ho és.

Malgrat, desperta! és un mitjà gestionat per la Joventut Nacionalista de Catalunya de Malgrat. És un projecte que neix a principis de juny d’enguany, fruit d’una mancança que els joves hem detectat a Malgrat: un mitjà de comunicació local que digui la veritat sense tabús, que pugui tenir una veu crítica però que ho faci des del respecte i amb l’objectiu d’aconseguir un Malgrat millor.

Arran d’aquest projecte, una vegada més he pogut observar com es mouen els dirigents del meu municipi, on la seva capacitat d’obrir el diàleg és minsa. En aquestes alçades que ens trobem no se com encara em sorprèn aquesta manera de fer, tirar pel dret. Em sap molt de greu que no siguin capaços de sumar esforços, idees i que aquesta fal·lera de tenir-ho tot controlat hagi desembocat a que tots els malgratencs ens gastem 6.500 euros en quelcom tan banal com registrar un nom. MALGRAT, DESPERTA!

Així que felicitem-nos som un municipi que tenim en propietat un nom! Enhorabona. No vull començar a dir que es podria haver fet amb aquests diners... ja que en època de crisi em venen al cap masses coses i m’acabo enrabiant més i més.
Ara intenten tancar-nos el web, difamar, dir i deixar de dir però aquesta NO és la nostra forma de ser. Per tant no perdrem el temps en descobrir que va ser primer si l’ou o la gallina. Ja que no és qüestió de qui va ser esser primer o qui ho fa millor, sinó de treballar plegats pel projecte comú. MALGRAT DE MAR! Només si treballem tot el poble conjuntament, podrem fer que la “flama” que fa viure la nostra vila torni escalfar les nostres llars i els nostres cors. Hem de creure i pensar que Malgrat és capaç! El futur de Malgrat està a les mans de tots i, per això és imprescindible la participació ciutadana.

Catalunya ja ha despertat! Ara toca DESPERTAR, Malgrat!