#FetsxCat

#FetsxCat

dimarts, 29 d’abril del 2014

NO! en nom de Malgrat de Mar

Un cop més Malgrat torna a sortir als mitjans de comunicació per les declaracions fetes de la nostra alcaldessa, Conxita Campoy, (PSC).

M’agrada el meu poble, m’agrada la seva gent, m’agrada la meva professió i, m’agrada la política, però realment em cansa la forma de fer política a Malgrat de Mar.

A principi d’aquest mandat, el nostre grup municipal demanàvem que aquest fos el mandat del diàleg i el consens, perquè no n’hi ha prou en dir que treballem per Malgrat, sinó que cal treballar per aquest poble amb tots els sentits; amb esforç, amb compromís, des del respecte per la discrepància, de forma responsable i amb diàleg.
El nostre grup municipal hi ha posat totes les energies per a que així fos, però no ens ho posen fàcil.

Malgrat de Mar sempre és la nota discordant, els malgratencs i les malgratenques sempre hem de veure com en boca nostra la il•lustríssima alcaldessa, Campoy, fa declaracions en nom de l’Ajuntament de Malgrat, i per tant en nom de tots els Malgratencs, amb eufemismes, poc respecte, amb despreci.
Del que en un poble és una cosa normal, ella la converteix en anormal, sense anar més lluny, per parlar de nudisme a les platges, molt normal en molts pobles on tenen platges nudistes i no s’acaba el món, ella ho ha de portar a un altre terreny per atacar als homosexuals i, es tradueix en declaracions que et fan sentir vergonya, vergonya perquè ho fa en nom de Malgrat i et sap greu perquè els malgratencs no pensem així. Això va portar que el diari AVUI publiqués aquest article que relacionava les seves declaracions amb el nostre estimat poble.





Altra vegada ens tornem a trobar en la mateixa tessitura, cada vegada que una institució estén la mà, a qui governa al món municipal, per treballar plegats, sigui quin sigui el motiu, ella respon amb poca elegància fent que Malgrat sigui conegut pel poble on hi ha aquella alcaldessa que envia “cartetes simpàtiques i fora de to”



Aquesta vegada val la pena que llegiu (cliqueu aquí) la carta que fa arribar a la Vicepresidenta del govern de la Generalitat, Joana Ortega. No seré jo qui critiqui les faltes i ni el format, però si que el contingut. Novament, torno a sentir vergonya, vergonya perquè ho fa en nom de Malgrat i, em tornar a saber greu que es pugui pensar que el malgratencs veiem les coses de la mateixa manera que la Sra. Campoy. Tothom pot tenir la seva opinió, totes valides per igual, però sempre amb respecte i, sempre des de la seva posició. NO en NOM de MALGRAT.




diumenge, 2 de març del 2014

Tant se val si és vermell o blau



Aquest any, el 2014, és un any de canvis i grans oportunitats pel nostre país, un any en que els catalans prendrem grans decisions. Els malgratencs i les malgratenques tindrem un paper clau i important en el procés del dret a decidir de Catalunya: va quedar més que palès, amb la gran participació a la via catalana del passat 11 de setembre, que una gran majoria volem poder votar.

Per aquest motiu em va sorprendre el resultat de les votacions sobre les mocions pel dret a decidir, la del suport a la llengua catalana,  la petició de delegació a la Generalitat de Catalunya per realitzar una consulta legal... presentades per l'oposició (CIU-ERC-ICV) en el ple municipal del mes de febrer. Les mocions van ser aprovades amb majoria absoluta per l'oposició en ple i, com ja és habitual, el govern de Malgrat (PSC-PP) va votar en contra de totes aquelles mostres de suport que es puguin emprendre des del consistori a favor del dret a decidir i a la cultura catalana.

Un fet que com deia s’ha convertit en una tònica normalitzada i, és que el PSC de Malgrat fa onze anys que governa amb el PP i, suposo, que el dia a dia fa que s'empeltin en els mateixos arguments, pensaments i formes de fer. És més que evident que per poder compartir un govern durant una dotzena anys s'ha de compartir un mateix projecte, una visió idèntica de com volen el país i el poble i, és llavors, quan ho comences a comprendre tot: voten exactament el mateix i cada cop treballen més en una mateixa línea perquè el PSC de Malgrat es troba, cada vegada, més a prop del Partit Popular.


Totes les postures són respectables, però els malgratencs i malgratenques tenim dret a saber qui triem per governar la nostra vila, i si un es presenta sota el paraigües d’unes sigles és perquè les seves conviccions son similars o s’hi assemblen molt. En el cas de Malgrat podem comprovar que no és així, ja que tant és ser de color vermell o blau, el vot serà el mateix.



article publicat a la revista www.somhi.cat

divendres, 10 de gener del 2014

Malgrat de Mar el balcó de Catalunya

 
Comencem un nou any amb nous propòsits, amb un sac ple paciència i les piles ben carregades. I és que l'orgull de poble em fa ser optimista i veure totes possibilitats que té la nostra vila.

Encetem un any clau per Malgrat de Mar però, a la vegada, molt important pel nostre país, Catalunya. Doncs els malgratencs i les malgratenques tenim un paper clau i decisiu que marcarà la nova història del nostre país. Malgrat és un gran balcó de Catalunya al món, quan a l'estiu el turisme omple els hotels, campings, segones residències, platges i carrers de la vila per tal de passar el seu temps més preuat de l'any, les vacances. Per aquesta raó tenim molta feina a fer. Malgrat i els seus habitants ens hem de creure el potencial que tenim, ja que estem situats en un dels punts més estratègics del país, aprop de grans ciutats com Barcelona i Girona. Tenim les millors platges i un gran clima. Però sobretot tenim persones molt capacitades per fer lluir Malgrat com cal.

Com deia és un any important, doncs tenim doble feina. Treballar per aconseguir el canvi que Malgrat necessita per tenir l'impúls que es mereix i, ser coneixedor del que està passant a Catalunya per explicar a la resta del món (que ve de vacances a casa nostra) la situació que vivim i el que pretenem fer el proper 9 de novembre.

Totes les visions són importants, totes tenen cabuda, sempre que es respectin i tinguin la mateixa consideració i validesa. És ben coneguda la meva postura, vull un país independent, com també he fet saber en diverses situacions que respeto la resta de pensaments i, això és el que demano. Així com respecto i respectaré les majories votades democràticament.

Després de veure els nervis que tenien, ahir al ple municipal del mes de gener i per la xarxa virtual, alguns membres del PSC vers aquest tema i d'altres temes més locals,espero i desitjo que siguin capaços de respectar les opinions de tothom. Capaços també de fer complir aquells acords aprovats al plenari del consitori i que fan referència al procés sobiranista que la Generalitat de Catalunya, amb un ampli consens, ha engegat. Els recomano, que si no els agrada complir acords de ple ni fer debat de la situació catalana, un sac carregat de paciència,eduacació, respecte i molta tila.

diumenge, 15 de desembre del 2013

La solidaritat no degenera



Avui, més que mai, recordo els motius que em varen conduir a estudiar farmàcia, poder formar part d’un exercit de soldats que combat, dia a dia, amb el pitjor enemic que ha tingut l’home, les malalties.

 Avui, no puc evitar pensar, i recordar les estones que he passat dins d’un laboratori, al costat de grans professionals que dediquen la seva vida a treballar per aconseguir trobar la formula que aconsegueixi eradicar les malalties neurodegeneratives.

Però si avui, puc recordar tot això és gràcies a la col·laboració de infinits catalans i catalanes que en el seu dia van participar al programa de la Marató de TV3 dedicat a l’Alzheimer, en el que em van permetre poder formar part d’un magnífic projecte i  equip d’investigació  dedicat a combatre aquesta malaltia.

La #MaratóTV3  fa una gran tasca de divulgació de les malalties que hi ha al nostre país i, que a dia d’avui, malauradament encara,  no es poden guarir en la seva totalitat. Però també fa una gran labor, aconsegueix que tots els catalans ens aboquem en un mateix projecte, que demostrem que som un gran país, solidari, cohesionat, capaç d’organitzar-se per assolir un mateix objectiu. AJUDAR AQUELLS QUE HO NECESSITEN.

Avui, més que mai, em sento orgullós de ser català, perquè malgrat les adversitats que vivim, els catalans continuem contribuint per aconseguir un país més just, més digne, més lliure, en definitiva per un país i un món on totes les persones puguin ser  tractades com a tal, com a persones.

Avui, mulla’t per les malalties neurodegneratives i truca a la #MaratóTV3 al 905.11.50.50 tu hi tens molt a veure ja que, la solidaritat no degenera.





dijous, 7 de novembre del 2013

Les farmàcies diem prou!


Avui, novament, els farmacèutics i les farmàcies tornem a ser el plat del dia dels telenotícies i, és  que fa molts mesos que patim, malauradament com la majoria de sectors, la gran crisi econòmica. Tot i això, fem grans esforços per modernitzar les nostres oficines, posar imaginació al dia a dia, ampliar mercat i producte, etc  i tot per mirar de sortir endavant i continuar aixecant la persiana.

Alguns estareu pensant, normal, és el que toca quan un vol que el seu negoci funcioni. Doncs sí som un negoci “privat” però,  amb una gran casuística, que treballem per donar un servei públic i, tot i ser privat, tenim un principal client que es diu: estat i que ell mateix amb “decretazos” es marca el preu que vol pagar per medicament. Ah! I el pot canviar tantes vegades com vulgui  i, quan vulgui, sense previ avís.

Durant anys, el govern de l’estat, a pres mesures contra les farmàcies i la indústria farmacèutica i, el sector les hem acceptat amb resignació. Fins i tot, hem hagut d’acatar fer de recaptadors de hisenda amb el “famós” copagament.

Avui, ens manifestem. Avui, diem prou! Prou a la situació que vivim. Tot i ser conscients que tothom ho està passant malament. Però no podem permetre que el govern de l’estat espanyol ens continuï oprimint. Donem un servei públic, de qualitat, encarat a la salut dels nostres pacients. Som la primera línea de batalla, a primera línia de foc, els primers a qui el malalt s’apropa a demanar consell. Una tasca que hem fet sempre i, tot i el moment, continuem fent amb professionalitat, rigor i moltes ganes, tal i com ens mana el jurament hipocràtic. Però en canvi,  som els menys considerats del sector, som aquells  que l’estat pot deixar de pagar amb  premissa de que ells ja podran. Sempre han pogut!

Doncs no, avui diem PROU.

Prou d’utilitzar l’excusa de que les competències son de la Generalitat de Catalunya. Prou  d’utilitzar l’excusa de  la independència, del nostre país,  per posar-nos en contra del CATSalut o del govern del MH President Mas.   Els farmacèutics tenim molt clar qui no ha pagat el FLA (Fondo de Liquidez Autonómica) o ha bloquejat els ICO per fer el pagament a proveïdors. Tenim molt clar els impostos que paguem els catalans a l’estat espanyol i els diners que mai tornen. Per tots aquests motius, estem cansats que l’estat ens utilitzi, i ens pretengui manipular.


DIEM PROU! Nomes hi ha un camí i, aquest ja no té retorn.



dijous, 24 d’octubre del 2013

Cent anys fa que aguanta riuades!

Des de dimarts a la tarda que no puc parar de donar voltes sobre el que està passant a Malgrat de Mar.  Doncs bé, alguns poden pensar o dir que els darrers fets ocorreguts al pont de la riera en el Tram de Can Feliciano, són una anècdota més del dia a dia d’aquest municipi. 

Sóc del parer que s’ha de viure el dia a dia, mirant cap al futur i no viure aferrat al passat, però sí  que és important saber d’on venim.  Sempre m’ha agradat conèixer a fons la història del poble on he nascut i, sovint, fullejo llibres o fotografies que la meva família ha anat adquirint al llarg dels anys.  Com deia,  el pont de la riera m’ha fet donar moltes voltes i m’ha portat a obrir, de nou, el llibre “L’Abans” que conté un ampli recull gràfic de Malgrat entre 1862 i 1970 i molta informació de com era el poble i els habitants que hi vivien. 


(foto: arxiu municipal de Malgrat de Mar. Antiga entrada del municipi)

Com és sabut, actualment l’ajuntament de Malgrat de Mar és presidit per una batllessa que fa anys que seu a la mateixa cadira i que, per tant, és còmplice principal del canvi que Malgrat ha patit ens els darrers anys. A alguns els hi pot agradar, a d’altres no. Però si mirem qualsevol imatge de Malgrat que tingui, tant sols, més de 24 anys (anys que fa que governa la mateixa persona) podrem observar com la Torreta del Castell no ha estat modificada pel fantàstic barret,  com les palmeres de Can Campassol  predominen per sobre els teulats del casc antic, entre altres.

Tot i entristir-me en veure que cases com la de Can Campassol ja no hi són, continuo amb l’exercici de saber més de Malgrat i miro més fotografies de “l’Abans”.

És, llavors, quan em venen a la memòria, ja que com a jove que sóc no puc tenir-ne gaires records, que la meva generació no hem conegut alcalde diferent de l’actual, però que ens ha permès veure com desapareixia la bòbila de la fàbrica de l’aigua, el cinema Liceu, Can Feliciano, l’arbreda de Can Feliciano, la coberta de les peixateries velles (a dia d’avui aquell espai ha perdut tota l’activitat que tenia), l’encant del camí dels arcs amb aquell nou asfalt i, l’actual intent de fer desaparèixer el pont de la riera. Això sí, hem guanyat una farola davant l’Ajuntament, una font (que actualment  ja no és font) de tots colors a la plaça de l’església.

 Cal dir que s’ha conservat la Torre de Can Serra i, que el govern PSC-PP n’està ben orgullós, encara que sembla que no recorda que va ser el poble amb l’ajut  de la resta de grups polítics els que varen forçar a la seva conservació.


De tot això només se’n pot  fer una lectura: si el que volem els  malgratencs és que no s’esborrin els pocs elements històrics que queden en peu en el nostre poble, només cal canviar un únic element que, com deia al principi, pels de la nostra generació ja comença a ser històric i de tota la vida.

diumenge, 18 d’agost del 2013

Un vaixell a la deriva!

Cada dia que passa em sento més orgullós de ser malgratenc i d'haver escollit, novament, Malgrat de Mar com a municipi per a formar la meva família i continuar fent-hi arrels.

Em sento orgullós perquè és un poble amb una gent activa, una gent emprenedora, amb iniciatives, molt associativa, amb una gran capacitat de treballar en equip, de remar en una única direcció per tal de navegar cap a una destinació en concret.

Que les malgratenques i malgratencs som capaços de remar i, de fer-ho amb un objectiu comú ha quedat més que demostrat en aquesta darrera Festa Major de Sant Roc! Una Festa Major que ha estat protagonitzada per les associacions de la nostra vila ja que, gràcies a la seva gran tasca, hem pogut gaudir d'actes com calen.

Si heu anat seguint el programa haureu vist com els actes més esperats, organitzats i engrescadors són aquells pensats, treballats i portats a terme pels propis malgratencs. Actes que han tingut un gran èxit com ara la Marató del Banc de Sang, la trobada de Gegants, el correfoc, la Tabalada, la XVIII Nit de la Sardana, XXXV Concurs de pintura ràpida, la XXIV Cursa de 10km, la III Cursa del Miner de Ferro, la xocolatada popular pels més menuts o la trobada de puntaires, entre altres.





L'acte on ha quedat més clar que els malgratencs sabem treballar en equip, agrupar associacions i no voler prendre protagonisme per sobre de cap altre, ha estat en un dels grans actes estrella, la visita nocturna guiada de la Festa dels Empestats, que ha servit per conèixer millor la nostra història, per fer pinya entre els veïns, per demostrar que som capaços de fer junts, un poble millor i diferent i, sobretot situar Malgrat de Mar en el mapa. (Escolteu entrevista a La Xarxa l'antiga ComRadio

Només puc valorar negativament d'aquest darrer acte el fet que l'equip de govern (PSC_PP) no dotés els recursos necessaris per tal de controlar el trànsit, i així evitar que aquest fos un element de perillositat i gran entorpiment acústic. Però no n'hi havia prou, sinó que els allà presents varem patir la recollida dels contenidors d'escombraries just davant d'una de les escenes, amb tot el que li acompanya, sorolls, males olors, etc.

Espero que la màxima autoritat del municipi, la Sra Campoy, que anava en el mateix grup que aquells que ens va tocar viure aquesta desagradable situació, sentis la meitat de vergonya que vaig sentir jo i, en prengués nota per tal que no es torni a repetir.

Dit això, no puc passar per alt el paper que ha fet l'equip de govern (PSC-PP) en aquesta Festa Major, començant per organitzar un pregó amb un format poc adequat. Un espectacle que com a tal, no tinc res a dir i ,que no criticaria si estiguéssim parlant d'una obra de teatre. Però el pregó, és l'acte per excel·lència més esperat d'una Festa Major, ja que dona el tret de sortida d'aquesta i, per tant, és obert a tots els públics, joves i grans, nens i avis. Trobo totalment intolerable que es contracti un “full monty” en tota regla, seguit d'un continuat to irònic amb critiques cap a tots els sectors. Entenc que en un pregó es pugui fer una certa ironia cap als polítics però, és inadmissible que es critiqui a la resta de sectors, el comerç, les escoles, les religions, els potencials històrics del poble, els indrets com ara la platja, l'hosteleria, etc. Però el més desagradable, es veure i viure la incomoditat dels públic i que als únics que sembla que els fes gràcia fos a l'Alcaldessa i als seus regidors de govern (PSC-PP). És realment preocupant...


Però continuem fent una ullada als actes que ha organitzat l'excel·lentíssim Ajuntament, si obriu el programa  de FestaMajor, pel dia 13 d'agost, que ens hi trobem? sorpresa! Commemoració del centenari de l'actual edifici consistorial, un acte que dos dies abans encara no sabien com ni què es faria i què ningú abans n'havia sentit a parlar, tret del regidor de Cultura.

Els grups a l'oposició ja estem acostumats a les males formes de fer del govern de Malgrat, però els malgratencs no es mereixen que se'ls tracti d'aquesta manera.

Un acte com aquest mereix una solemnitat, seriositat, seguir un protocol com cal i donar-li el ressò que li pertoca. Són moltes les personalitats, ex-regidors, secretaris i interventors, treballadors de l'ajuntament, entre d’altres, que han passat per aquest edifici. I no s'ha convidat a caps d'ells! Vergonyós.

En el darrer ple municipal el grup municipal de CiU varem demostrar, per una banda, la sorpresa que havíem tingut en veure en el programa aquest acte i, per l'altra, la disconformitat de com s'havia gestionat. El regidor de cultura ens va prometre que rebríem una invitació i se'ns informaria de tot. Per cert, una invitació que a dia d'avui encara no hem rebut.

Tot plegat, com deia al principi, un Festa Major molt lluïda i salvada pels mateixos protagonistes: Els malgratencs i malgratenques motors de la vida del nostre poble.

Aquesta celebració ens permet comprovar que tenim un poble amb un motor de malgratencs que treballa remant ben fort cap a una direcció mentre que el timó és portat, pel govern PSC-PP, en l'altre direcció, provocant que aquest gran vaixell de malgratencs vagi a la deriva.

Per sort ja són molts els que desitgem que els vents canviïn i el timó passi a altres mans per poder fer el trajecte sense preocupacions sabent que arribarem a bon port.



Espero que tot i el temporal hàgiu gaudit d'una bona diada de Sant Roc.