S’enxampa abans un mentider que un coix.

No sóc gaire d’explicar llargues històries ja que penso que les lectures han de ser amenes, curtes, però aquesta vegada crec que l’ocasió val la pena.

En la darrera sessió del plenari va tornar a sortir el tema del Malgrat, desperta!

El Malgrat, desperta! Per aquells qui encara no n’estiguin al corrent, és una marca que la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) a Malgrat de Mar va crear pels voltants del mes de juny del 2010. La idea no era només nostre sinó de l’antiga campanya de Barcelona que l’equip de l’actual alcalde Trias havia ideat. Doncs bé, vàrem crear aquesta marca amb una imatge en la que els malgratencs i malgratenques ens hi sentíssim identificats.
Vàrem contractar les contraportades de la revista “Som-hi”, per fer-ne la difusió pertinent a uns mesos vista, i es va editar la pàgina web.

La nostra sorpresa va ser quan la ràdio de Malgrat, “Ona Malgrat” va presentar el mes d’octubre la graella de programació als regidors i, dos dies més tard, la presentava a la població. En aquesta programació veiem que de 8 a 9 del matí hi havia un programa anomenat “Malgrat desperta” (com es pot veure les paraules són les mateixes però el significat és un altre ja que no té ni la coma ni el signe d’exclamació).

Però les sorpreses no acaben aquí, 15 dies després de posar en marxa la pàgina web, l’alcaldessa del nostre poble ens explica en el ple del mes de novembre de 2010 que s’han vist obligats a gastar-se 6.000 euros de l’ajuntament per registrar el nom de “Malgrat desperta” ja que hi ha algú que ha intentat usurpar el nom. Uns dies més tard diuen que l’equip de govern s’intenta posar en contacte amb els propietaris de la pàgina web. Tot seguit la JNC fem una roda de premsa explicant com ha succeït tot i oferim diàleg a l’alcaldia. Aquest diàleg mai va arribar.

http://diarimaresme.com/2010/polemica-per-la-marca-malgrat-desperta/


Per altra banda engeguem la maquinària i ens sorprenem de nou, tot veient que el que ha registrat l’ajuntament de Malgrat de Mar no és el nom del programa de ràdio, “Malgrat desperta”, sinó el nom de la pàgina web: “Malgrat, desperta!”.

Aquí ja ens va semblar que la cosa grinyolava una mica, el temps ha anat passant i sembla que és un tema que a la màxima autoritat del municipi li molesta força. En el ple de novembre del 2011 els grups a l’oposició (CiU, ERC, ICV) aprovem una moció per adherir Malgrat de Mar a l’Associació de Municipis per la Independència, l’alcaldessa ens diu que no pensa complir els acords de ple ja que segons ella adherir-nos costarà diners al poble i això és pagar la política als partits. (Encara avui no hi ha cap quota definida i en cas de ser-hi veuríem que decidiríem els regidors). En aquell ple li recordo que no li va tremolar la mà en gastar-se 6.000 euros en registrar el nom d’una marca utilitzada per JNC amb la finalitat de beneficiar-se políticament.

Però el més important de tot plegat esdevé en aquest ple, el de febrer 2012, on, com deia, va tornar a sorgir el tema, aquest cop és la mateixa alcaldessa que el posa damunt la taula. Li pregunto que quin benefici n’han tret de registrar el nom MALGRAT, DESPERTA! (que per altra banda no és el del programa), tota enfurismada i amb el to pujat deixar anar la frase: d’ENTRADA AIXAFAR-VOS LA CAMPANYA!!!!

És a dir, que realment quan va registrar el nom pensava que estava aixafant la campanya de Convergència i Unió per tal de que aquest grup no poguéssim tirar endavant el nostre projecte. Per sort no era el cas, ja es va veure que la campanya n’era una altra.

És molt greu, aquestes afirmacions són molt greus i més en temps de crisi. Que el govern PSC-PP es gastés 6.000 euros del tots els malgratencs i malgratenques per tal de intentar que no poguessin fer una campanya és molt greu, com també ho és intentar a més a més responsabilitzar-los d’aquesta despesa que ells van gastar.


Qui es paga la política?

Us deixo el tall de la intervenció del ple, on queda ben reflectit el motiu pel qual es van gastar aquests diners.

Benvolguts malgratencs i malgratenques

Fotografia de la revista som-hi

No és el primer cop que escric a la revista “Som-hi”, però si que és el primer que ho faig dirigint-me a vosaltres com a regidor de Malgrat de Mar.

En les dates que estem el que toca és desitjar-vos un feliç any i, sobretot pels temps que corren demanar que sigui molt pròsper.

Dit això, el que vull amb aquestes línies és fer arribar unes reflexions sobre la meva valoració aquest darrer any. Un any de canvis al consistori, un any d’eleccions municipals on els ciutadans ens vàreu donar un gran recolzament. Quan algú es presenta a unes eleccions municipals ho fa amb la il·lusió i l’empenta de poder treballar pel poble, ajudar, canviar coses. Allò que diríem: contribuir a afegir el teu granet de sorra. Amb aquest objectiu és amb els que vaig fer el pas, i aquest és el motiu pel qual dia a dia intento treballar pel nostre poble. Per aquesta mateixa raó no puc entendre el comportament de gent que fa més de 20 anys que governa, davant d’una iniciativa necessària pel municipi com és la moció que va presentar el grup de CiU en el ple de novembre, demanant senzillament la remodelació del pavelló vell, l’equip de govern hi vota en contra. Malgrat la seva postura, la moció es va poder aprovar amb majoria absoluta, és a dir, 9 vots a favor de l’oposició (CiU, ERC, ICV), però el més sorprenent va ser la negativa afirmació del govern dient que, tot i aprovar-se la moció, com ajuntament no pensaven fer-ho. Són coses que encara no entenc.

Donada aquesta actitud injustificada per part del govern davant una simple moció que vol millorar un equipament esportiu, en el punt de precs i preguntes algú del públic va intentar arrencar el compromís de l’alcaldessa de vetllar per la seguretat dels usuaris del pavelló. La resposta obtinguda va ser que només milloraria el pavelló si l’obra per aconseguir-ho és de baix cost, posant de manifest que posa per davant l’economia abans que la seguretat dels vilatans de Malgrat.

Al inici del mandat el nostre grup demanava que aquesta fos una nova etapa, una nova manera de fer les coses, una nova manera de fer política, amb diàleg i participació entre tots els grups i, sobretot, participació ciutadana. Però aquest canvi ha de venir per les dues bandes, oposició i govern, ha de ser recíproc. Per ara, l’equip de govern no ha mostrat voluntat de cooperació. Un exemple ben clar el tenim a l’empresa de turisme on l’equip de govern PSC-PP s’ha atribuït una majoria que no té sense respectar la proporció de forces polítiques del Ple municipal. Ells mateixos ens definien en un escrit publicat a un mitjà digital, amb el títol de “Malgrat is diferent” posant exemples d’altres municipis on l’oposició coopera amb el govern, però, es clar, no ens deien que el govern també coopera amb l’oposició.

Governar en moments de crisi no és pas un regal, no és una tasca fàcil, cal tenir idees i ser enginyosos, però sobretot cal canviar la manera de fer les coses. Ja no podem seguir fent les coses tal i com és feien fa 15 o 20 anys. Ara cal treballar en xarxa, treballar amb tots el grups que participen de la vida política, amb el ciutadà, amb els municipis que ens envolten compartint serveis i costos. Aquí novament topem amb un equip de govern en minoria que torna a demostrar que “Malgrat és diferent”, i mentre la majoria d’ajuntaments mancomunen els serveis, a Malgrat pretenem desvincular-nos de qualsevol relació amb altres municipis.

Tot plegat, em diu que canviar el govern era i és necessari, i després de fer les valoracions del 2011 m’encoratja a continuar treballant amb més força que mai. A la carta que he escrit a Ses Majestats els Reis d’Orient he demanat principalment feina i salut per tothom, però també he demanat per Malgrat una nova manera de fer les coses, més diàleg, més respecte, més consens i participació, entre altres coses. Potser demano massa, no ho sé, potser tot i ser màgics, és realment difícil aconseguir aquests objectius...

Només espero que, com jo, altres persones que governen el nostre poble facin una reflexió per tal de començar l’any amb una nova actitud.

Tot esperant que aquest nou any 2012 vingui carregat de bons propòsits, noves il·lusions, projectes, alegries i sorpreses positives. Us desitjo de tot cor una bona entrada d’any amb tots els que estimeu.

Jofre Serret i Ballart
Regidor
Grup Municipal de CiU
Ajuntament de Malgrat de Mar.

Article publicat a la revista "Som-hi"

Malgrat is diferent!!!

Mapa de municipis adherits fins ara.

Per una vegada, haig de donar la raó a la JSC de Malgrat, quan amb la seva gran al·legria ens diuen que Malgrat és diferent.
Doncs bé, un exemple ben clar, el passat dimecres dia 14 es va constituir l'Associació de Municipis per la independència, a Vic, on més de 150 municipis de Catalunya ens hi hem adherit.

Malgrat n'és un d'ells. Ara és quan us pregunteu, i què té això de diferent? Doncs bé, la moció que es va aprovar el mes d'octubre al ple de l'Ajuntament per tal de poder formar part d'aquesta associació va ser aprovada amb majoria absoluta, gràcies als grups que estem a l'oposició i, tres membres de govern entre ells l'alcaldessa Contxita Campoy. (Bé aquests tres tant si ho feien com sinó la moció quedava aprovada).

Com era d'esperar, la màxima autoritat del municipi no es va poder resistir a deixar anar la seva "coletilla" de sempre, així que entre rialles i rialletes (com aquell que està entre amics i tractant de temes que no tenen importància) va dir: jo votaré a favor sempre i quan la persona que representi el municipi sigui la portaveu del grup municipal d'ERC.
Òbviament, comptant que per nosaltres el més important és que Malgrat de Mar participi i formi part de l'associació, vam estar d'acord en que la companya Obdúlia Cuatracasas fos qui ens representés de forma institucional.

Ara, ve la part bona de la història, aquest dimecres, quan els 150 municipis creavem l'Associació, en sentir que Malgrat de Mar també s'havia adherit, els altres municipis van començar a preguntar- Malgrat? Aquí? Què ha passat??? Com pot ser? Com ho deuen haver fet?
Però, encara per més INRI, la majoria de pobles eren representats pels seus alcaldes i alcadesses, algun regidor de govern delegat per alcaldia, però l'únic DIFERENT on el representant era una regidora a l'oposició, endevineu quin era?

Efectivament, MALGRAT DE MAR. Malgrat is diferent. No pot ser com la resta de municipis, però per sort aquest cop, i gràcies al joc de la democràcia, Malgrat és com tots els municipis capdavanters, fent història, fent país. Me'n sento orgullós, igual que jo els meus companys del grup municipal de CIU, de ser responsables de que el nostre municipi sigui un més dels que farà història, que treballarà cap a l'alliberament Nacional del país.
Me'n sento plenament orgullós ja que ho estem fent amb una situació complicada, ja que el govern del municipi està format per un "pacte a la Basca" és a dir (PSC+PP), però un cop més els hi hem recordat que, per molt pacte que tinguin, el tenen en minoria.
És per això que també vull recordar als companys de la Joventut Socialista de Malgrat que les comparacions mai són bones, que si volen més cooperació amb l'oposició que primer esbrinin el perquè a Calella l'alcaldessa de CIU té el suport de l'oposició socialista i s'adonarà que ells tracten molt millor a l'oposició. Per tant, sí, Malgrat is DIFERENT

L'ÚLTIMA I MARXEM

Dinar col·loqui amb Montserrat Candini.
17 de novembre a les 14h

Molts dels que em coneixeu sabeu que sóc molt crític a l’hora de defensar un candidat, però jo ja tinc el vot molt clar i, és que el panorama polític que tenim... Dos grans partits (PP i PSOE=PSC) que es presenten en clau espanyola, no us deixeu enganyar si sentiu a dir que ells es presenten per Catalunya, ja que la realitat s’imposa. Què han fet els 25 diputats del PSC aquests darrers 4 anys? Mirar per Catalunya?? Més aviat jo diria que el que han fet ha estat sumar-se al que el PSOE els dictaminava, per exemple per demanar els 1.400 milions d’euros del Fons de competitivitat on van votar en contra a que l’estat ens tornes a CATALUNYA aquests diners que ens deu.

Però, es clar , alguns em direu ara és diferent, ara estem parlar del PPC, de debò creieu que el diputats del PPC faran res pel nostre país? Evidentment que NO!, a partir del mateix dia 21 de novembre es posaran sota les ordres de Madrid i serà un bloc general, entre diputats del PPC i la resta. Ja que el que pretenen és recentralitzar l’estat Espanyol, reduint les competències de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres, i tornar-les a l’estat. I per més inri, tinc claríssim que no els tremolarà la mà ni al PPC ni al PSC a unificar-se per anar en contra de Catalunya, un exemple ben clar vas ser, no fa gaire, on la reforma exprés de la Constitució que de forma unilateral van dur a terme, els dos partits, sense tenir en compte la resta de forces polítiques.

A tot això, com sabeu, Convergència i Unió demana el concert econòmic i un bon pacte fiscal, doncs si escolteu les declaracions del Sr Rajoy veureu que no te pas cap interès en concedir res de res, no sap ni de que li estan parlant.

Si per casualitat fins ara no ho teníem clar, en el darrer any Espanya ens ha deixat més clar que mai, per mitjà del Tribunal Constitucional, que Catalunya no pot avançar més en el marc polític de l’Estat espanyol. I al mateix temps ha qüestionat el model de difusió de la nostra llengua.Un sistema d’immersió lingüística que és el valedor de la cohesió social del nostre País, del seu futur i que ha estat lloat internacionalment.

Per tots aquests motius, entre molts altres, el proper dia 20-N hem d’anar a votar en clau de país, per Catalunya, tenint clar que l’únic partit que pot defensar els nostres interessos, amb grup parlamentari propi, és el de Convergència i Unió. No si val pensar en “bé, jo voto al PP perquè estic cansat del que hi ha ara i, CiU n’estic convençut que vetllarà per Catalunya igualment” ja que si Convergència no té el suport de tots els catalans i catalanes, haurem retallat la veu de Catalunya i el dret a queixar-nos perquè la responsabilitat del camí que haurem marcat serà tota nostra.

És per això que jo ho tinc molt clar, no estic disposat a seguir combregant en rodes de molí! Per això espero que aquesta sigui l’ÚLTIMA I MARXEM!!

El joc de la democràcia!

Fa molts dies que no parlo de política municipal, per diverses raons. Una d’elles perquè volia deixar passar un cert temps, per tal de donar espai al govern (PSC-PP) a engegar les diferents accions de govern que tinguessin previstes. Però realment, després del ple d’ahir, no me n’he pogut estar.

Doncs bé, us posaré en situació, per tal que podeu entendre els motius pels que em sento profundament preocupat, trist, i alhora “indignat”. Com la majoria sabeu a Malgrat el plenari està configurat de la següent forma, tenim un govern en minoria format per PSC (6)+ PP (2)=8 i, l’altre cantó trobem l’oposició amb CiU (5)+ ERC (3)+ICV (1)=9.

Ahir va tenir lloc el ple ordinari del mes de novembre (que per tercer mes consecutiu canvien de dia...) on faltava la presencia d’un regidor del PSC, per tant ahir els punts que van passar per l’ordre del dia eren votats per una totalitat de 16 regidors. Així doncs, ahir l’equip de govern tenia una totalitat de 7 vots.

Dit tot això, el que em preocupa, no és el fet que hi hagués un regidor més o no. El que realment em preocupa és el menysteniment per part de la sra Alcaldessa, Conxita Campoy vers als acords de ple aprovats ahir. Ahir es van presentar tres mocions, dues per part del grup municpal ERC i una per part del grup municipal de CIU, totes tres aprovades per majoria absoluta.

La primer moció parla d’impulsar una nova iniciativa per part de l’ajuntament que insti a la població a engalanar el poble per les Festes Majors, utilitzant la senyera com a símbol de poble (ja que en aquests moments no en tenim cap de propi) i, demanant que la pengi qui vulgui al balcó tal i com és fa l’onze de setembre o per St. Jordi. La moció va ser aprovada per majoria absoluta 9 vots a favor (CIU, ERC, ICV) i 7 en contra (PSC,PP) en el ple i davant de la població. Un minut després d’haver fet la votació, la sra. Campoy amb aires d’ indignada deixar una frase com aquesta,(cito textualment): “Que quedi clar que això NO ho farem per molt que la moció estigui aprovada”.

Al principi del text us deia que em fa sentir trist la forma de fer que té aquest govern, és evident que cada partit fa les coses a la seva manera, però el que és intolerable és que per tot allò que els nostres avis van lluitar, van sofrir i finalment avui dia tots gaudim, allò que anomenem democràcia, ens la carreguem amb una frase com la que ahir ens va deixar anar la persona que suposadament te cedida la vara de “mando” com a màxim responsable del municipi. El ple és el màxim òrgan de govern d’un ajuntament i, l’exemple més clar i reiteratiu de la democràcia. Sembla ser que hi ha persones que segueixen encallades en el passat i no han evolucionat.

Fa escassament mig any, parlàvem que volíem un canvi, que junts el podíem fer, moltes de les persones hi van creure i ens van donar suport, aquesta és la nostra tasca dins l’ajuntament, nosaltres, els regidors de CiU seguim treballant dia a dia, per evolucionar, donar vida, il·lusió, oportunitats al nostra poble i, ho fem amb el respecte,transparència, coherència i sentit comú que ens caracteritza. Per tots aquests motius crec que és bo que els malgratencs i malgratenques estiguin al corrent del que es cou a la casa consistorial i de les barbaritats que una senyora ens deixa anar quan li sembla bé, sense pensar les repercussions que això pot ocasionar.

Vine a la 1a Marató Cultural per la Llengua

Creus que el model actual és el més adecuat?

Creus que els moments que viu Catalunya li falta una bona dosi de suport per part dels ciutadans i partits polítics?

Creus que tu hi pots fer alguna cosa?

DONCS VINE A LA PRIMERA MARTAÓ PER LA LLENGUA!

NO HI POTS FALTAR.

La tieta o “la tata” com l'anomenen els més menuts

La nostra família és molt gran, però quan parlem de la tieta tots sabem a qui ens referim. No he conegut persona al món més generosa, entregada als seus (i a qui calgués), humil, senzilla, riallera i natural com la vida mateixa.

Quan tenies un problema allà hi havia la tieta per escoltar-te, per ajudar-te. Aquell “au, vinga, no passa res!”, tot està bé -et deia per animar-te-.

Avui la tieta ens ha deixat. Quan he rebut la notícia el cor se m’ha encongit i els records han començat a aparèixer. I és que la tieta no tenia fills, però, si li preguntaves a ella, sempre deia que tenia sis fills (els seus nebots). Els fills dels nebots érem els seus néts. No anava desencaminada: per mi és com una àvia.

Recordo quan sortia de l'escola i allà estava ella esperant-nos, a l'Eloi i a mi, amb una bossa carregada de llaminadures de ca la Pepa Satxa (mimant-nos molt, com sols ho fan els avis). Recordo quan li deies “m'agrada molt aquella joguina” i just l'endemà venia amb la joguina sota el braç. O les mil i una col·leccions que m'ha arribat a comprar, l'Astèrix i l’Obelix, el Capità Tro, els "cromos" del songoku, o la coberteria del Barça! (com gaudia ella amb el Barça, culé fins la medul·la).

I és que, a part de detallista, la tieta era d'aquelles que anava fent, de les que no deien res, però hi era. Allà veient-ho tot. Alguns deien “aquesta dona no s'entera de res...”, molts cops es feia la tonta, però ho veia tot. Molt sentimental, mai mostrava si estava trista però patia com la que més.

Fa un temps l'Alzheimer la va ben arreplegar, i quan l'anaves a veure semblava que no hi fos, pero miraves aquells ulls blaus i veies una brillantor especial que et feia sentir com si et pogués notar. Avui ja descansa però els valors que ens ha transmès és el millor regal que ens podria haver fet.

Espero saber portar el teu llegat la meitat de bé que ho has fet tu.