#FetsxCat

#FetsxCat

dissabte, 25 d’abril del 2015

La veu dels joves a l’ajuntament.




Helena, Jofre i Arnau, joves de la candidatura de CiU 

Sempre hem sentit a dir que per encapçalar projectes a l’administració cal tenir un bagatge important a la vida, és a dir, una certa edat, però des de CiU i la JNC ja fa temps ençà que arreu de Catalunya i també a Malgrat de Mar apostem per a què els joves participem en la política de forma directe.

L’experiència ens demostra que, els joves,  estem preparats per assumir responsabilitats  transversals que vagin més enllà de les regidories de Joventut i Festes, sense renunciar-hi, però tampoc encasellant-nos-hi. En aquest sentit, a més, creiem que les àrees municipals de joventut han de tenir la suficient transversalitat per detectar  o donar resposta, en la mesura del possible, a les problemàtiques dels col·lectius joves de casa nostra. En aquestes línies considerem d’especial rellevància donar impuls en la creació d’un Consell Local de Joventut i a qualsevol altre instrument que afavoreixi el fet de donar la veu als joves.

Des de la màxima humilitat possible, creiem que com a generació estem preparats per assolir el repte de participar en l’administració més propera al ciutadà, just en el moment en què començarem des de zero un nou país per fer-lo més pròsper i més just.
Des de CiU i la JNC de Malgrat de Mar, durant la campanya electoral anirem desgranant el programa que hem confeccionat amb les aportacions fetes per tots els malgratencs i malgratenques que ens han fet arribar, fruit del treball fet amb les enquestes els darrers dos anys.

Com podreu veure tots els punts són generalitzats per a tots els malgratencs però, el que si volem, els més joves de la candidatura, és posar un especial enfasis en el fet que aquest col·lectiu que representem no és limita a parlar de festes, joventut, cultura i esport, sinó que volem que sigui representat en tots els àmbits. Els joves també tenim les inquietuds en l’àmbit de l’ensenyament, l’ocupació, l’habitatge, la sanitat, entre altres.

Per exemple en l’àmbit de l’ensenyament creiem que és un dret i, alhora, un dels serveis més demandants pels malgratencs, sobretot avui en dia quan és necessari no parar de formar-se per tal de tenir més oportunitats en el món laboral. Així doncs, pensem que l’ ajuntament ha de treballar, des de les seves atribucions, per oferir una bona oferta tant pel que fa als nens,  adolescents, joves, adults i gent gran.

En aquest sentit proposem elaborar programes de cursos adaptats a la realitat econòmica i social del nostre municipi, que ajudin a incrementar les possibilitats d’obtenir la feina desitjada, o crear Tallers d’èxit escolar, formats per voluntaris, com a recurs per prevenir el fracàs escolar, millorar les competències instrumentals i bàsiques dels  alumnes i acompanyar-los en la transició de l’educació primària a la secundària.


Un altre dels temes que ens preocupa als joves és el de l’ocupació juvenil,  donat que, des d’uns anys ençà vivim una crisi econòmica i social i, des del món municipal, és on  s’ha fet més notori. La manca de recursos per part de les administracions, així com la dificultat de poder dur a terme grans polítiques d’ocupació, i més concretament d’ocupació juvenil, amb un alt índex d’atur en les edats compreses entre els 16 i 27 anys; posen de manifest les mancances del sistema educatiu i laboral actual.

Tot això pot ser tota una altra historia impulsant, per exemple, programes de subvencions per a les empreses locals de Malgrat que contractin a persones que es troben a la bossa de treball. O també promovent la creació de vivers d’empreses que donin suport a les iniciatives emprenedores de la nostra vila i comarca, tot adaptant espais municipals o locals tancats.
Aquestes propostes, juntament, amb altres que anirem explicant són propostes treballades entre molts malgratencs i, que també caldrà posar a debat entre tothom. Pensem que les formes de fer política han canviat, i cal que tothom participi. Del primer a l’últim, per aquest motiu en la presentació de la candidatura de CiU a Malgrat varem voler posar de manifest, a través de la primera audiència pública, la importància que té per a nosaltres aquest fet participatiu.


Així, doncs, fer de Malgrat de Mar TOTA UNA ALTRA HISTORIA, és cosa de tots, també dels i les joves. Som-hi! 


dilluns, 20 d’octubre del 2014

Malgrat de Mar també va ser al Palau de la Generalitat.




El passat 2 d’octubre l’Ajuntament de Malgrat de Mar aprovàvem, en un ple extraordinari a petició de l’oposició, la Moció de Suport a la llei de consultes i a la consulta del proper 9 de Novembre, gràcies als vots a favor dels grups municipals de CiU, ERC i ICV-euia. Amb aquesta aprovació Malgrat de Mar ens sumàvem al 96% de pobles que han aprovat aquesta mateixa moció.

Dos dies més tard, el 4 d’octubre, a les 10:30h del matí, més de 800 alcaldes, alcaldesses i representants del món local ens aplegàvem a les portes de l’Ajuntament de Barcelona, el qual exercia d’amfitrió,  per tal de rebre a tots els municipis del país fent de capital de Catalunya. Malgrat els previs entrebancs per fer el ple extraordinari, Malgrat de Mar també hi varem ser presents. L’alcaldessa, com era d’esperar no va voler representar al municipi, però si que va facilitar la delegació per a què els representants de l’Ajuntament a l’AMI (associació de municipis per a la Independència) hi poguéssim assistir, en nom de Malgrat i en qualitat d’alcaldes.

 A les 11h en punt, tal i com marcava un rigorós protocol, la comitiva de representants locals, sortíem de l’Ajuntament de Barcelona per anar fins al Palau de la Generalitat, per un camí obert per la policia urbana vestida de gala i envoltats per una munió de persones provinents dels diversos pobles i ciutats del país que cridaven #VOLEMVOTAR!  

Un cop arribats al Palau de la Generalitat, ens esperava el Molt Hble. President de la Generalitat Artur Mas. Vull agrair, personalment, al poble de Malgrat de Mar l’oportunitat de permetre’ns el gran orgull de representar la nostra vila en un dia històric com aquest. Intentar plasmar en paraules els sentiments viscuts es fa difícil. Ets allà, al pati dels carruatges , més de 800 persones, que venen en nom d’un poble o ciutat sencera amb una carpeta institucional sota el braç i que vol dir “President, no estàs sol en aquest camí. Aquí tens la mostra del suport dels nostres pobles. Quan caminis endavant, per realitzar la consulta, i giris el cap, allà ens hi trobaràs, al teu darrera seguint les teves passes”. De sobte t’entra un calfred, pell de gallina, sembla que els ulls es neguen d’emoció, il·lusió, esperança: estem fent història. Estem creant quelcom molt gran. Em venen al cap aquelles converses que he sentit a casa, en veu de l’avi Josep quan explicava el que va patir a la guerra per lluitar per Catalunya.

Al mateix moment, no puc evitar pensar en la responsabilitat que significa estar allà en aquell moment. Penso: “Jofre ets aquí en nom de Malgrat de Mar. Quin gran orgull i alhora molt de respecte per representar al meu, al nostre municipi”. Tot seguit el President ens adreça unes paraules, “Per molt que intentin aturar la veu d’un poble, no se’n sortiran. Nosaltres si que ens en sortirem” i continua “Tenim la majoria a les urnes i al Parlament, el consens polític, la mobilització ciutadana i ara també la veu municipal”. En aquell instant i de forma espontània sorgeix un crit de independència, en resposta a les seves paraules, que va en augment fins que tot el Palau ressona. Novament, pell de gallina, a prop d’un miler de municipis cridant clam de independència. Finalment s’acaba l’acte amb l’Himne Nacional de Catalunya, “Els Segadors”.

Sortim de Palau, novament ens espera gent a la plaça. No podem evitar sortir amb un somriure d’il·lusió. Quin orgull ser malgratenc, quin orgull ser català. Tornem cap a Malgrat amb el convenciment que el 9 de Novembre votarem. Ara és l’hora de decidir. Volem votar, hi ho farem perquè junts i plegats, tot és possible!  Visca Catalunya Lliure!







Fotos: alcaldes i alcaldesses dels municipis del Maresme



article publicat a la revista www.somhi.cat

dimarts, 29 d’abril del 2014

NO! en nom de Malgrat de Mar

Un cop més Malgrat torna a sortir als mitjans de comunicació per les declaracions fetes de la nostra alcaldessa, Conxita Campoy, (PSC).

M’agrada el meu poble, m’agrada la seva gent, m’agrada la meva professió i, m’agrada la política, però realment em cansa la forma de fer política a Malgrat de Mar.

A principi d’aquest mandat, el nostre grup municipal demanàvem que aquest fos el mandat del diàleg i el consens, perquè no n’hi ha prou en dir que treballem per Malgrat, sinó que cal treballar per aquest poble amb tots els sentits; amb esforç, amb compromís, des del respecte per la discrepància, de forma responsable i amb diàleg.
El nostre grup municipal hi ha posat totes les energies per a que així fos, però no ens ho posen fàcil.

Malgrat de Mar sempre és la nota discordant, els malgratencs i les malgratenques sempre hem de veure com en boca nostra la il•lustríssima alcaldessa, Campoy, fa declaracions en nom de l’Ajuntament de Malgrat, i per tant en nom de tots els Malgratencs, amb eufemismes, poc respecte, amb despreci.
Del que en un poble és una cosa normal, ella la converteix en anormal, sense anar més lluny, per parlar de nudisme a les platges, molt normal en molts pobles on tenen platges nudistes i no s’acaba el món, ella ho ha de portar a un altre terreny per atacar als homosexuals i, es tradueix en declaracions que et fan sentir vergonya, vergonya perquè ho fa en nom de Malgrat i et sap greu perquè els malgratencs no pensem així. Això va portar que el diari AVUI publiqués aquest article que relacionava les seves declaracions amb el nostre estimat poble.





Altra vegada ens tornem a trobar en la mateixa tessitura, cada vegada que una institució estén la mà, a qui governa al món municipal, per treballar plegats, sigui quin sigui el motiu, ella respon amb poca elegància fent que Malgrat sigui conegut pel poble on hi ha aquella alcaldessa que envia “cartetes simpàtiques i fora de to”



Aquesta vegada val la pena que llegiu (cliqueu aquí) la carta que fa arribar a la Vicepresidenta del govern de la Generalitat, Joana Ortega. No seré jo qui critiqui les faltes i ni el format, però si que el contingut. Novament, torno a sentir vergonya, vergonya perquè ho fa en nom de Malgrat i, em tornar a saber greu que es pugui pensar que el malgratencs veiem les coses de la mateixa manera que la Sra. Campoy. Tothom pot tenir la seva opinió, totes valides per igual, però sempre amb respecte i, sempre des de la seva posició. NO en NOM de MALGRAT.




diumenge, 2 de març del 2014

Tant se val si és vermell o blau



Aquest any, el 2014, és un any de canvis i grans oportunitats pel nostre país, un any en que els catalans prendrem grans decisions. Els malgratencs i les malgratenques tindrem un paper clau i important en el procés del dret a decidir de Catalunya: va quedar més que palès, amb la gran participació a la via catalana del passat 11 de setembre, que una gran majoria volem poder votar.

Per aquest motiu em va sorprendre el resultat de les votacions sobre les mocions pel dret a decidir, la del suport a la llengua catalana,  la petició de delegació a la Generalitat de Catalunya per realitzar una consulta legal... presentades per l'oposició (CIU-ERC-ICV) en el ple municipal del mes de febrer. Les mocions van ser aprovades amb majoria absoluta per l'oposició en ple i, com ja és habitual, el govern de Malgrat (PSC-PP) va votar en contra de totes aquelles mostres de suport que es puguin emprendre des del consistori a favor del dret a decidir i a la cultura catalana.

Un fet que com deia s’ha convertit en una tònica normalitzada i, és que el PSC de Malgrat fa onze anys que governa amb el PP i, suposo, que el dia a dia fa que s'empeltin en els mateixos arguments, pensaments i formes de fer. És més que evident que per poder compartir un govern durant una dotzena anys s'ha de compartir un mateix projecte, una visió idèntica de com volen el país i el poble i, és llavors, quan ho comences a comprendre tot: voten exactament el mateix i cada cop treballen més en una mateixa línea perquè el PSC de Malgrat es troba, cada vegada, més a prop del Partit Popular.


Totes les postures són respectables, però els malgratencs i malgratenques tenim dret a saber qui triem per governar la nostra vila, i si un es presenta sota el paraigües d’unes sigles és perquè les seves conviccions son similars o s’hi assemblen molt. En el cas de Malgrat podem comprovar que no és així, ja que tant és ser de color vermell o blau, el vot serà el mateix.



article publicat a la revista www.somhi.cat

divendres, 10 de gener del 2014

Malgrat de Mar el balcó de Catalunya

 
Comencem un nou any amb nous propòsits, amb un sac ple paciència i les piles ben carregades. I és que l'orgull de poble em fa ser optimista i veure totes possibilitats que té la nostra vila.

Encetem un any clau per Malgrat de Mar però, a la vegada, molt important pel nostre país, Catalunya. Doncs els malgratencs i les malgratenques tenim un paper clau i decisiu que marcarà la nova història del nostre país. Malgrat és un gran balcó de Catalunya al món, quan a l'estiu el turisme omple els hotels, campings, segones residències, platges i carrers de la vila per tal de passar el seu temps més preuat de l'any, les vacances. Per aquesta raó tenim molta feina a fer. Malgrat i els seus habitants ens hem de creure el potencial que tenim, ja que estem situats en un dels punts més estratègics del país, aprop de grans ciutats com Barcelona i Girona. Tenim les millors platges i un gran clima. Però sobretot tenim persones molt capacitades per fer lluir Malgrat com cal.

Com deia és un any important, doncs tenim doble feina. Treballar per aconseguir el canvi que Malgrat necessita per tenir l'impúls que es mereix i, ser coneixedor del que està passant a Catalunya per explicar a la resta del món (que ve de vacances a casa nostra) la situació que vivim i el que pretenem fer el proper 9 de novembre.

Totes les visions són importants, totes tenen cabuda, sempre que es respectin i tinguin la mateixa consideració i validesa. És ben coneguda la meva postura, vull un país independent, com també he fet saber en diverses situacions que respeto la resta de pensaments i, això és el que demano. Així com respecto i respectaré les majories votades democràticament.

Després de veure els nervis que tenien, ahir al ple municipal del mes de gener i per la xarxa virtual, alguns membres del PSC vers aquest tema i d'altres temes més locals,espero i desitjo que siguin capaços de respectar les opinions de tothom. Capaços també de fer complir aquells acords aprovats al plenari del consitori i que fan referència al procés sobiranista que la Generalitat de Catalunya, amb un ampli consens, ha engegat. Els recomano, que si no els agrada complir acords de ple ni fer debat de la situació catalana, un sac carregat de paciència,eduacació, respecte i molta tila.

diumenge, 15 de desembre del 2013

La solidaritat no degenera



Avui, més que mai, recordo els motius que em varen conduir a estudiar farmàcia, poder formar part d’un exercit de soldats que combat, dia a dia, amb el pitjor enemic que ha tingut l’home, les malalties.

 Avui, no puc evitar pensar, i recordar les estones que he passat dins d’un laboratori, al costat de grans professionals que dediquen la seva vida a treballar per aconseguir trobar la formula que aconsegueixi eradicar les malalties neurodegeneratives.

Però si avui, puc recordar tot això és gràcies a la col·laboració de infinits catalans i catalanes que en el seu dia van participar al programa de la Marató de TV3 dedicat a l’Alzheimer, en el que em van permetre poder formar part d’un magnífic projecte i  equip d’investigació  dedicat a combatre aquesta malaltia.

La #MaratóTV3  fa una gran tasca de divulgació de les malalties que hi ha al nostre país i, que a dia d’avui, malauradament encara,  no es poden guarir en la seva totalitat. Però també fa una gran labor, aconsegueix que tots els catalans ens aboquem en un mateix projecte, que demostrem que som un gran país, solidari, cohesionat, capaç d’organitzar-se per assolir un mateix objectiu. AJUDAR AQUELLS QUE HO NECESSITEN.

Avui, més que mai, em sento orgullós de ser català, perquè malgrat les adversitats que vivim, els catalans continuem contribuint per aconseguir un país més just, més digne, més lliure, en definitiva per un país i un món on totes les persones puguin ser  tractades com a tal, com a persones.

Avui, mulla’t per les malalties neurodegneratives i truca a la #MaratóTV3 al 905.11.50.50 tu hi tens molt a veure ja que, la solidaritat no degenera.





dijous, 7 de novembre del 2013

Les farmàcies diem prou!


Avui, novament, els farmacèutics i les farmàcies tornem a ser el plat del dia dels telenotícies i, és  que fa molts mesos que patim, malauradament com la majoria de sectors, la gran crisi econòmica. Tot i això, fem grans esforços per modernitzar les nostres oficines, posar imaginació al dia a dia, ampliar mercat i producte, etc  i tot per mirar de sortir endavant i continuar aixecant la persiana.

Alguns estareu pensant, normal, és el que toca quan un vol que el seu negoci funcioni. Doncs sí som un negoci “privat” però,  amb una gran casuística, que treballem per donar un servei públic i, tot i ser privat, tenim un principal client que es diu: estat i que ell mateix amb “decretazos” es marca el preu que vol pagar per medicament. Ah! I el pot canviar tantes vegades com vulgui  i, quan vulgui, sense previ avís.

Durant anys, el govern de l’estat, a pres mesures contra les farmàcies i la indústria farmacèutica i, el sector les hem acceptat amb resignació. Fins i tot, hem hagut d’acatar fer de recaptadors de hisenda amb el “famós” copagament.

Avui, ens manifestem. Avui, diem prou! Prou a la situació que vivim. Tot i ser conscients que tothom ho està passant malament. Però no podem permetre que el govern de l’estat espanyol ens continuï oprimint. Donem un servei públic, de qualitat, encarat a la salut dels nostres pacients. Som la primera línea de batalla, a primera línia de foc, els primers a qui el malalt s’apropa a demanar consell. Una tasca que hem fet sempre i, tot i el moment, continuem fent amb professionalitat, rigor i moltes ganes, tal i com ens mana el jurament hipocràtic. Però en canvi,  som els menys considerats del sector, som aquells  que l’estat pot deixar de pagar amb  premissa de que ells ja podran. Sempre han pogut!

Doncs no, avui diem PROU.

Prou d’utilitzar l’excusa de que les competències son de la Generalitat de Catalunya. Prou  d’utilitzar l’excusa de  la independència, del nostre país,  per posar-nos en contra del CATSalut o del govern del MH President Mas.   Els farmacèutics tenim molt clar qui no ha pagat el FLA (Fondo de Liquidez Autonómica) o ha bloquejat els ICO per fer el pagament a proveïdors. Tenim molt clar els impostos que paguem els catalans a l’estat espanyol i els diners que mai tornen. Per tots aquests motius, estem cansats que l’estat ens utilitzi, i ens pretengui manipular.


DIEM PROU! Nomes hi ha un camí i, aquest ja no té retorn.