L'11 de setembre no hi pots faltar!

És un dia important pel País, per a tots els ciutadans de Catalunya i per a tots aquells que l'estimem. Així que vine i participa!

Catalunya, dia a dia, vetlla per nosaltres així que ara és el moment de lluitar per defensar-la. 11 de setembre No et quedis a casa!

Jurament Hipocràtic!

Just ara farà un any vivia un dels moments més emotius que he viscut mai, prenia possessió del càrrec de regidor de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, el meu poble, tot prometen, per imperatiu legal i sense a renunciar al dret a l’autodeterminació que tenen tots els pobles, que compliria en els drets i deures que té un regidor. Un moment emotiu ja que és un acte solemne on estàs dient davant de tot el poble que serviràs humilment amb tot allò que calgui i tot allò que estigui a les teves mans.

 Pràcticament 365 dies després he viscut el dia més emotiu, fins ara, de la meva vida, un dia important pel que fa a la meva trajectòria acadèmica però també a la vida personal. Un dia que marcarà un abans i un després, donat que els farmacèutics i farmacèutiques de la meva promoció vàrem fer el jurament hipocràtic. Un jurament amb més de 2000 anys d’antiguitat que els metges i farmacèutics han fet durant tots i cadascun d’aquests anys i que marquen per sempre més la teva trajectòria professional i, com deia també la personal.

No és un jurament qualsevol, no és un codi ètic i prou, és un jurament basat en la humilitat, en la servitud, el deure que tenim a donar els coneixements i actuar en cas d’urgència per a tots els éssers humans, en definitiva jures que estàs al serveis de tota la humanitat sense cap tipus de lucre, i que només actuaràs per fer el bé.

Quan els 160 farmacèutics llegíem el jurament a l’hora, amb els nostres familiars i amics acompanyant-nos en aquest moment tant important per nosaltres, la sensació de responsabilitat, emoció, alegria, il·lusió però sobretot humilitat per servir al país no es pot descriure. Aquests sentiments que afloren en aquell moment són realment especials, són els que cada dia en fan llevar-te per servir, per treballar, per actuar en benefici dels malalts i de la resta de ciutadans.

“Juro per Apol·lo, metge, per Esculapi, per Higiea

i Panacea, i per tots els déus i deesses, posant-los

de jutges, que aquest mon jurament serà

complert fins on tinc poder i discerniment. A

aquell que va ensenyar-me aquest art, l’estimaré

igual que als meus pares; ell participarà del

meu manteniment i si ho volgués participarà

dels meus béns. Consideraré la seva

descendència com a germans meus, i els ensenyaré

aquest art sense cobrar-los res, si el volen aprendre.

Instruiré per precepte, per discurs i en totes les

altres formes, els meus fills, els fills dels qui em

van ensenyar a mi, i els deixebles, units per

jurament i estipulació, d’acord amb la llei

mèdica, i no altres persones.

 

Portaré endavant aquest règim, el qual d’acord

amb el meu poder i discerniment serà en benefici

dels malalts i els apartarà del perjudici i

l’error. A ningú donaré una droga mortal

encara que em fos demanada, ni donaré consell

per a tal fi. De la mateixa manera, no donaré a

cap dona pessaris destructors; mantindré la

meva vida i el meu art allunyats de la culpa.

No operaré ningú per càlculs, sinó que deixaré aquesta

feina als qui treballen en aquesta pràctica. A

qualsevol casa on entri, serà per benefici dels

malalts, i m’abstindré de tot error voluntari o

corrupció, i de lascívia amb les dones o homes,

lliures o esclaus.

 

Guardaré silenci sobre tot allò que en la meva

professió, o fora d’ella, senti o vegi sobre la vida

dels homes i que no hagi de ser públic,

mantenint aquestes coses de manera que no

se’n pugui parlar.

 

Ara, si compleixo aquest jurament i no el trenco,

que els fruits de la vida i de l’art siguin meus,

que sigui sempre honrat per tots els homes i que

m’ocorri el contrari si el trenco i sóc perjur.”

Reproducció facsímil del Jurament Hipocràtic localitzat a la biblioteca del Monestir de Monstserrat.

Governar no és manar. Governar és servir!

No em cansaré de repetir i repetir, tantes vegades com calgui, que un polític es presenta per servir al poble, per treballar pel bé de tots i cadascun del ciutadans del municipi o del país.

Vivim una situació realment molt i molt complicada econòmicament, les notícies no parlen d’altre cosa que de la “ditxosa” crisi que ens ha arreplegat a tots plegats. Uns busquem noves fórmules per sortir d’aquest context i fer sortir el País de la crisi, fórmules que no semblaran bé a tothom, cert , però són mesures que tenen com a finalitat millorar l’estat que tenim. Altres el que fan és seure a criticar les mesures, però no n’aporten de noves.

A  Malgrat trobem una altra classe de polítics, uns polítics que governen però s’asseuen a mirar com passen les hores, tot aixecant les espatlles i dient que no poden fer res perquè no hi ha diners, perquè la Generalitat no compleix o perquè la responsabilitat de l’oposició malgratenca no els permet seguir executant el que han fet fins ara. Per altra banda, els trobem fent paradetes criticant les mesures que el govern de la Generalitat fa... Però la màxima autoritat del municipi, la Sra. alcaldessa (PSC), reconeix que ella faria exactament el mateix a Malgrat si estiguéssim en el mateix estat d’alerta que el Tripartit va deixar la Generalitat.  

Seguidament critica l’exigència que fem CIU de Malgrat vers al fraccionament de l’IBI fent una campanya reclamant-lo, donat  que els partits a l’oposició (CIU,ERC, ICV) vàrem aprovar, al Ple del mes de febrer, una moció que permetia a qualsevol ciutadà fraccionar-lo en caràcter general. Però la cosa no acaba aquí, veiem a la Sra. Alcaldessa als plens i les entrevistes de la ràdio un xic nerviosa, i és que les formes, Sra. Campoy, no s’han de perdre mai! En el poc temps que portem de mandat vostè a creuat la ratlla més d’una, de dues i de tres vegades.

No pretenc pas que es disculpi al grup municipal al que pertanyo, se del cert que no ho faria encara que li demanés, però deixi’m que li digui, tot citant les paraules que fan servir vostès (el PSC): em sap greu per MALGRAT, perquè Malgrat no s’ho mereix, Malgrat no mereix una màxima autoritat que falta el respecte a qui li sembla, insulta quan vol i a qui vol.  Malgrat mereix un govern que recordi que governar no és manar. Governar és servir. 

El premi compromís!

El Premi Compromís l’atorga cada agrupació comarcal de la JNC a personalitat o entitat destacada per la defensa de la llengua i cultura catalana així com també el seu compromís social amb el territori. 

La JNC de Malgrat de Mar, enguany, hem decidit per unanimitat atorgar el premi a la revista “Som-hi!”  un mitjà de caràcter independent que, des del 1977 fins avui, és l'altaveu dels veïns de Malgrat de Mar, apropant la seva opinió a les llars malgratenques.

Una revista d’informació general,local i comarcal que com hem dit va començar l’octubre 1977 amb un titular de rellevància “Ja tenim Generalitat”. Un mitjà que sempre ha estat i està al costat dels ciutadans. Un mitjà que no censura, un espai a punt per a que qualsevol veí pugui dir la seva, així s’ha convertit en l’únic mitjà local de referència per comunicar entre tots els vilatans la informació del que passa al municipi.

Preparant el premi compromís i estudiant la llarga trajectòria d’aquesta revista hem pogut observar les notícies que al llarg d’aquests 35 anys han passat a Malgrat de Mar, el més sorprenen és que moltes d’elles, encara avui dia, podrien ser portades actuals. “No al peatge!!” “Les contribucions especials”, “Salvem Can Campassol”  O “Benvinguts a Malgrat” (amb una imatge de l’entrada de Malgrat inundat com si fos una piscina, tal i com actualment encara podem veure). O d’altres que malauradament ja no es podran tornar a repetir “10 anys de tvMalgrat”, “Vestigi desaparegut” fent referència a la Bòbila de l'antiga fàbrica de l’aigua.

Donat que és un mitjà que informa, explica i comunica el que passa al nostre municipi, a la nostra comarca i nostre país, Catalunya, i que més a més ens ha apropat, a través d’entrevistes, personatge importants sempre en català i, per tant, sent una de les primeres revistes que comunicava en català després de la dictadura franquista creiem que és important ressaltar aquesta tasca i coincidint amb l’any 35e aniversari del “Som´hi!”volem reconèixer-los aquesta feina mitjançant aquest guardó. 

Diumenge de rams!

Diumenge de rams, cada any que passa el visc amb la mateixa il·lusió que tenia quan era menut.

Recordo que, ben nerviós, de bon matí em despertava, per posar-me les noves peces de roba primaveral que els pares ens havien comprat per aquest dia especial. Un cop esmorzats i ben "empolainats" sortíem de casa, carrer Mar amunt, fins a la plaça de missa. El moment de girar la cantonada i veure aquella plaça plena de gom a gom, encara avui m'emociona ja que hi trobes a persones que durant l'any no pots veure pel ritme de les nostres vides i, perquè tampoc hi ha activitats per poder-nos trobar.

Que la plaça continuï any rere any així em fa veure que Malgrat és viu. Malgrat té ganes de sortir al carrer. Malgrat és un gran poble! I el millor de tot, Malgrat de Mar és un poble ple de grans persones i bona gent.

Així com Jesucrist va ser ben rebut a Jerusalem, a Malgrat rebem la primavera, la Pasqua, la benedicció que bona falta fa.

Que aquesta benedicció ens serveixi per protegir-nos d'aquells que no volen el bé per Malgrat!

Al florir la mimosa també ho fan els records!

Diumenge va fer 8 anys que vas marxar... però com molt bé ens vares ensenyar un no marxa del món mentre algú el recordi. Tu ho has aconseguit, primer per tenir un gran cor i, ser una excel•lent persona. Segon per deixar constància per escrit del teu pas pel món.

Com molt bé l'altre dia ens explicava un malgratenc, la història com a tal no existeix. La història s'escriu, la creem nosaltres mateixos. Tots fem història. Tu vas escriure la teva i una part de la meva. Gràcies per ser-hi.

Avui vull compartir amb tots vosaltres un dels seus poemes. Ja que en l'època que floreix la mimosa floreixen encara més els records.

“ELL

Aquest matí, al sortir,
per anar a caminar.
He tingut un ensurt,
el cor quasi em deixa de bategar.

Amb el cap enlairat
allà estava ell!
Contemplant del més petit
fins al més vell.

Sempre tinc pressa
ma no m’hi havia fixat
Ben segur que , ell, aquí
fa temps que s’hi ha instal·lat.

He passat pel seu costat,
quin perfum! Quina flaire!
Mai no he sentit un aroma,
més bo, surant per l’aire.

No sóc l’única que l’he vist.
Una noia que venia del mercat,
m’ha dit, amb cara de sorpresa:
Has vist quin ros! I que ben plantat!

A uns i altres he preguntat:
Sabeu qui és? Com es diu?
La gent del barri,
no m’han dit, ni piu.

Per fi, li he preguntat a l’avi.
M’ha dit una cosa molt graciosa.
Ell, és un arbre!
I la seva flor es diu: MIMOSA.”

Núria Serret Ganges.

S’enxampa abans un mentider que un coix.

No sóc gaire d’explicar llargues històries ja que penso que les lectures han de ser amenes, curtes, però aquesta vegada crec que l’ocasió val la pena.

En la darrera sessió del plenari va tornar a sortir el tema del Malgrat, desperta!

El Malgrat, desperta! Per aquells qui encara no n’estiguin al corrent, és una marca que la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) a Malgrat de Mar va crear pels voltants del mes de juny del 2010. La idea no era només nostre sinó de l’antiga campanya de Barcelona que l’equip de l’actual alcalde Trias havia ideat. Doncs bé, vàrem crear aquesta marca amb una imatge en la que els malgratencs i malgratenques ens hi sentíssim identificats.
Vàrem contractar les contraportades de la revista “Som-hi”, per fer-ne la difusió pertinent a uns mesos vista, i es va editar la pàgina web.

La nostra sorpresa va ser quan la ràdio de Malgrat, “Ona Malgrat” va presentar el mes d’octubre la graella de programació als regidors i, dos dies més tard, la presentava a la població. En aquesta programació veiem que de 8 a 9 del matí hi havia un programa anomenat “Malgrat desperta” (com es pot veure les paraules són les mateixes però el significat és un altre ja que no té ni la coma ni el signe d’exclamació).

Però les sorpreses no acaben aquí, 15 dies després de posar en marxa la pàgina web, l’alcaldessa del nostre poble ens explica en el ple del mes de novembre de 2010 que s’han vist obligats a gastar-se 6.000 euros de l’ajuntament per registrar el nom de “Malgrat desperta” ja que hi ha algú que ha intentat usurpar el nom. Uns dies més tard diuen que l’equip de govern s’intenta posar en contacte amb els propietaris de la pàgina web. Tot seguit la JNC fem una roda de premsa explicant com ha succeït tot i oferim diàleg a l’alcaldia. Aquest diàleg mai va arribar.

http://diarimaresme.com/2010/polemica-per-la-marca-malgrat-desperta/


Per altra banda engeguem la maquinària i ens sorprenem de nou, tot veient que el que ha registrat l’ajuntament de Malgrat de Mar no és el nom del programa de ràdio, “Malgrat desperta”, sinó el nom de la pàgina web: “Malgrat, desperta!”.

Aquí ja ens va semblar que la cosa grinyolava una mica, el temps ha anat passant i sembla que és un tema que a la màxima autoritat del municipi li molesta força. En el ple de novembre del 2011 els grups a l’oposició (CiU, ERC, ICV) aprovem una moció per adherir Malgrat de Mar a l’Associació de Municipis per la Independència, l’alcaldessa ens diu que no pensa complir els acords de ple ja que segons ella adherir-nos costarà diners al poble i això és pagar la política als partits. (Encara avui no hi ha cap quota definida i en cas de ser-hi veuríem que decidiríem els regidors). En aquell ple li recordo que no li va tremolar la mà en gastar-se 6.000 euros en registrar el nom d’una marca utilitzada per JNC amb la finalitat de beneficiar-se políticament.

Però el més important de tot plegat esdevé en aquest ple, el de febrer 2012, on, com deia, va tornar a sorgir el tema, aquest cop és la mateixa alcaldessa que el posa damunt la taula. Li pregunto que quin benefici n’han tret de registrar el nom MALGRAT, DESPERTA! (que per altra banda no és el del programa), tota enfurismada i amb el to pujat deixar anar la frase: d’ENTRADA AIXAFAR-VOS LA CAMPANYA!!!!

És a dir, que realment quan va registrar el nom pensava que estava aixafant la campanya de Convergència i Unió per tal de que aquest grup no poguéssim tirar endavant el nostre projecte. Per sort no era el cas, ja es va veure que la campanya n’era una altra.

És molt greu, aquestes afirmacions són molt greus i més en temps de crisi. Que el govern PSC-PP es gastés 6.000 euros del tots els malgratencs i malgratenques per tal de intentar que no poguessin fer una campanya és molt greu, com també ho és intentar a més a més responsabilitzar-los d’aquesta despesa que ells van gastar.


Qui es paga la política?

Us deixo el tall de la intervenció del ple, on queda ben reflectit el motiu pel qual es van gastar aquests diners.