#FetsxCat
dilluns, 22 de novembre del 2010
dimarts, 16 de novembre del 2010
SALUT ECONÒMICA!!!!
Fa dies que volia escriure al bloc però, sincerament no sabia si fer-ho o no.
Estem en temporada de campanya i tothom parla d’un tema o altre relacionat en política. No m’agradaria que aquest post s’entengués com a missatge de campanya, no és aquesta la finalitat.
Ara parlo com a professional sanitari. Estic preocupat pels pacients. No és qüestió d’alarmar a ningú però, cada vegada veig més negligències i, com més dies passen més important són. El més fort de tot és que les negligències NO són fruit de la manca de professionalitat mèdica ni farmacèutica. Sinó de les polítiques sanitàries que tenim en aquest país.
Les ordres són: època de crisi = reduir costos.
Però jo em pregunto, a quin preu cal reduir aquests costos? Estem parlant de pacients, és a dir, persones i vides!!!!
Avui, a part d’estar preocupat, estic emprenyat. He vist coses que no m’han agradat. Casos que han acabat malament degut aquestes politiques d’estalvi. Si s’hagués respost com tocava, tal i com el facultatiu deia, hores d’ara no estaríem parlant de tot això.
Després de veure tot això, tinc més clar que cal un govern que gestioni el país com cal. Hem de tenir clar que primer, abans que res en el món. La principal prioritat som les persones. Un país sense humans NO ÉS RES.
Així que el canvi està en les teves mans. És hora de votar un govern professional, vàlid, que s’interessi pel que passa a les cases, que sap escoltar i prioritzar en les persones.
Jo dic prou al color que tenim. Per això el dia 28 no em quedaré a casa i aniré a votar per una Catalunya millor i t’animo a que tu també ho facis
Estem en temporada de campanya i tothom parla d’un tema o altre relacionat en política. No m’agradaria que aquest post s’entengués com a missatge de campanya, no és aquesta la finalitat.
Ara parlo com a professional sanitari. Estic preocupat pels pacients. No és qüestió d’alarmar a ningú però, cada vegada veig més negligències i, com més dies passen més important són. El més fort de tot és que les negligències NO són fruit de la manca de professionalitat mèdica ni farmacèutica. Sinó de les polítiques sanitàries que tenim en aquest país.
Les ordres són: època de crisi = reduir costos.
Però jo em pregunto, a quin preu cal reduir aquests costos? Estem parlant de pacients, és a dir, persones i vides!!!!
Avui, a part d’estar preocupat, estic emprenyat. He vist coses que no m’han agradat. Casos que han acabat malament degut aquestes politiques d’estalvi. Si s’hagués respost com tocava, tal i com el facultatiu deia, hores d’ara no estaríem parlant de tot això.
Després de veure tot això, tinc més clar que cal un govern que gestioni el país com cal. Hem de tenir clar que primer, abans que res en el món. La principal prioritat som les persones. Un país sense humans NO ÉS RES.
Així que el canvi està en les teves mans. És hora de votar un govern professional, vàlid, que s’interessi pel que passa a les cases, que sap escoltar i prioritzar en les persones.
Jo dic prou al color que tenim. Per això el dia 28 no em quedaré a casa i aniré a votar per una Catalunya millor i t’animo a que tu també ho facis
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Sense comentaris...
UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES.
Sencillament no cal dir res. Tot es posa a lloc amb el seu propi pes.
dilluns, 11 d’octubre del 2010
12 D'OCTUBRE??
El 12 d’octubre Espanya celebra el dia de la hispanitat o de la Raça, celebra la seva Festa Nacional, celebra la descoberta d’un nou món i l’inici d’un nou imperi, una nova cultura i una nova identitat; celebra el naixement d’un imperi, una cultura i una identitat construïts sobre la nostra negació; un imperi que ens negà les nostres institucions, una cultura que ens negà la nostra llengua, i una identitat que ens negà el fet de ser catalans.
Tant de bo no haguéssim de reivindicar res. Ells estan en ple dret de celebrar lliurement aquest dia. Com els catalans hauríem de tenir ple dret a no celebrar-lo.
La nació espanyola s’ha edificat sobre la negació de la nació catalana, el 12 d’octubre així ens ho recorda.
Tant de bo no haguéssim de reivindicar res. Ells estan en ple dret de celebrar lliurement aquest dia. Com els catalans hauríem de tenir ple dret a no celebrar-lo.
La nació espanyola s’ha edificat sobre la negació de la nació catalana, el 12 d’octubre així ens ho recorda.
diumenge, 3 d’octubre del 2010
Un govern sense "rumb"!!!
Dijous llegia un article de la Pilar Rahola http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100930/54014274720.html
en el que ens parlava sobre els fets ocorreguts a la capital del país, el dia de la vaga general. No podria estar més d’acord amb ella en el que argumenta.
Per motius laborals, aquell dia vaig estar a Barcelona. Jo mateix m’enrabiava en veure les actuacions de la gent.
Que no veuen que prohibint l’entrada a la feina, C.A.P’s, hospitals, aturant autobusos o, cremant cotxes patrulla de la policia municipal l’única cosa que aconsegueixen és DESLEGITIMITZAR la pròpia vaga?
Pots estar d’acord, o no, amb els seus arguments però, mai perdre l’educació i el respecte als altres. Tots tenim el mateix dret, a fer vaga com a no fer-la.
Pel que fa a la vaga, penso que no era el moment de fer-la. És totalment inoportú, ja que un dia d’inactivitat no porta a cap indret. De tota manera entenc els motius que han dut als els sindicats a convocar-la, perquè realment la llei del govern retalla els drets dels treballadors sense donar una solució real als problemes.
De totes maneres no és cap novetat, tots sabem com funciona aquest govern. Fan coses per fer-les. Sense pensar massa i així va el país... sense tenir cap rumb (En navegació definim com rumb a l'angle mesurat en el pla horitzontal entre el nord i la direcció d'avanç). És a dir, no té cap direcció on anar.
En tot cas, els fets han posat de manifest que aquest país només pot caminar cap al canvi, anant a votar el dia 28 de novembre. És llavors quan el poble s’ha de mobilitzar, quan ha de dir la seva.
en el que ens parlava sobre els fets ocorreguts a la capital del país, el dia de la vaga general. No podria estar més d’acord amb ella en el que argumenta.
Per motius laborals, aquell dia vaig estar a Barcelona. Jo mateix m’enrabiava en veure les actuacions de la gent.
Que no veuen que prohibint l’entrada a la feina, C.A.P’s, hospitals, aturant autobusos o, cremant cotxes patrulla de la policia municipal l’única cosa que aconsegueixen és DESLEGITIMITZAR la pròpia vaga?
Pots estar d’acord, o no, amb els seus arguments però, mai perdre l’educació i el respecte als altres. Tots tenim el mateix dret, a fer vaga com a no fer-la.
Pel que fa a la vaga, penso que no era el moment de fer-la. És totalment inoportú, ja que un dia d’inactivitat no porta a cap indret. De tota manera entenc els motius que han dut als els sindicats a convocar-la, perquè realment la llei del govern retalla els drets dels treballadors sense donar una solució real als problemes.
De totes maneres no és cap novetat, tots sabem com funciona aquest govern. Fan coses per fer-les. Sense pensar massa i així va el país... sense tenir cap rumb (En navegació definim com rumb a l'angle mesurat en el pla horitzontal entre el nord i la direcció d'avanç). És a dir, no té cap direcció on anar.
En tot cas, els fets han posat de manifest que aquest país només pot caminar cap al canvi, anant a votar el dia 28 de novembre. És llavors quan el poble s’ha de mobilitzar, quan ha de dir la seva.
diumenge, 12 de setembre del 2010
LA LLUITA CONTINUA!!
Un cap de setmana ben complet. Ple d’emocions, pensaments, il·lusions pels nous reptes, alegries i, fins i tot, sorpreses.
Tot començant, divendres nit, amb la manifestació de la JNC a Barcelona. Una manifestació que per mi ja forma part de la tradició. Celebrar la diada Nacional de Catalunya sense anar el dia 10 a la nit al Fossar de les Moreres on l’any 1714 van ser derrotats i enterrats patriotes que perseguien el mateix somni que perseguim molts de nosaltres, no seria celebrar-la.
És una nit ben especial. Una manifestació tranquil·la, pacífica, amb les entorxes que ens il·luminen. Anem caminant des de l’Arc de Triomf, passant pel carrers i carrerons de la ciutat comtal fins arribar al Fossar. En aquell moment el clímax va augmentat, la plaça és plena de persones amb un mateix sentiment. Estelades amunt, discursos que ens il·lusionen i ens carreguen de piles per seguir treballant pel canvi que el nostre país necessita.
Llavors, arriba la traca final, l’ofrena floral i juntament cantem l’himne Nacional, Els Segadors. Aquest sentiment no es pot descriure amb les paraules, pell de gallina, ulls plorosos i en el meu interior una barreja de tristor, per aquells que van morir, però també alegria, felicitat i energia per seguir lluitant pel mateix projecte que ells van iniciar.
Finalment arriba el gran dia. Diada Nacional de Catalunya. Una festa en que es commemora la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge el 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió.
Tot començant, divendres nit, amb la manifestació de la JNC a Barcelona. Una manifestació que per mi ja forma part de la tradició. Celebrar la diada Nacional de Catalunya sense anar el dia 10 a la nit al Fossar de les Moreres on l’any 1714 van ser derrotats i enterrats patriotes que perseguien el mateix somni que perseguim molts de nosaltres, no seria celebrar-la.
És una nit ben especial. Una manifestació tranquil·la, pacífica, amb les entorxes que ens il·luminen. Anem caminant des de l’Arc de Triomf, passant pel carrers i carrerons de la ciutat comtal fins arribar al Fossar. En aquell moment el clímax va augmentat, la plaça és plena de persones amb un mateix sentiment. Estelades amunt, discursos que ens il·lusionen i ens carreguen de piles per seguir treballant pel canvi que el nostre país necessita.
Llavors, arriba la traca final, l’ofrena floral i juntament cantem l’himne Nacional, Els Segadors. Aquest sentiment no es pot descriure amb les paraules, pell de gallina, ulls plorosos i en el meu interior una barreja de tristor, per aquells que van morir, però també alegria, felicitat i energia per seguir lluitant pel mateix projecte que ells van iniciar.
Finalment arriba el gran dia. Diada Nacional de Catalunya. Una festa en que es commemora la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge el 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió.
A Malgrat de Mar hem celebrat la diada com cal. Tal i com fan la gran majoria de municipis, cercavila festiva pels carrers de la vila. Estelades i senyeres penjades als balcons. Totes les entitats i, partits politics fent l’ofrena per commemorar els nostres lluitadors. Un bon manifest. I finalment torna a sonar l’himne Nacional de Catalunya. Un any més però, ens ha faltat la màxima autoritat del municipi.
Entenen que aquesta és una festivitat del poble, per quin motiu no hi ha una ofrena de l’ajuntament? Si el dia abans van ser capaços de fer, finalment, un acte institucional (el que per cert només 24h abans van modificar i el poble no ens varem assabentar dels canvis). Un acte, pel que m’han dit, sobri, tranquil, hissada de la senyera i emotiu. No entenc per quin motiu no poden confluir el poble amb l’equip de govern.
Que potser ens tenen por? No ho se...
Entenen que aquesta és una festivitat del poble, per quin motiu no hi ha una ofrena de l’ajuntament? Si el dia abans van ser capaços de fer, finalment, un acte institucional (el que per cert només 24h abans van modificar i el poble no ens varem assabentar dels canvis). Un acte, pel que m’han dit, sobri, tranquil, hissada de la senyera i emotiu. No entenc per quin motiu no poden confluir el poble amb l’equip de govern.
Que potser ens tenen por? No ho se...
Nosaltres seguirem lluitant per allò que volem, fins el final tal i com varen fer els patriotes de l’any 1714. General Moragues la lluita continua!
VISCA CATALUNYA!
VISCA CATALUNYA!
dimarts, 17 d’agost del 2010
Amb el pas del temps...
Com cada any, per aquesta època, arriba la Festa Major de Sant Roc també anomenada Festa Major d’estiu i, una festivitat que data del s.XVII . Si ens endinsem en la història veurem que, el 26 de juny de 1651 va tenir lloc a Vilanova de Palafolls (Malgrat de Mar) el vot solemne fet a Sant Joan, Sant Pau i Sant Roc perquè "com fonch Déu Nostre Senyor servit de assenyalar-nos lo càstich de la pestilència lo die de la festa de dits gloriosos sancts, sien servits de intercedir devant lo conspecte divinal que no passe havant tal contagi y tant gran càstich en lo present poble y Universitat..." Aquest fragment d'un document més extens que es troba a l'Arxiu Històric Fidel Fitai que reprodueixo gràcies a l'historiador Francesc Forn i Salvà, deixa clar la voluntat del poble malgratenc a mitjans del s. XVII. La nostra vila en aquelles dates va haver de fer front a un problema terrible, com és la pesta, com que no hi havia els mitjans actuals vers la medicina s’encomanaren als sants.
Quan arriba aquesta època de l’any em venen molts records a la memòria. De ben menut esperes la festa amb molta fal·lera. Recordo la gran quantitat d’atraccions a l’entrada del poble. Una fira coneguda per tots la gent de les contrades de voltant. O la tradicional plantada de gegants que amb el ritme de la gralla van ballant pels carrers del nostre municipi.
Però tota aquesta nostàlgia em fa entreveure els canvis que aquesta festa ha tingut. Alguns de positius com ara els concerts de barraques o la gran quantitat de concursos de petanca i, d’altres de no tant positius com ara la supressió de les pubilles i hereus, el fantàstic envalat instal·lat a la platja o, el ball de les morratxes per Sant Joan i Sant Pau.
Just ahir finalitzava aquesta gresca, disbauxa i xerinola amb el castell de focs artificials però, tinc la sensació que la Festa Major no ha començat, potser serà perquè no hem tingut pregó? Sorprenent oi? Molt sorprenent!!
El pregó és el tret de sortida, ja que anuncia a la població que la Festa Major ja és aquí. Fer de pregoner és un honor per qualsevol dels malgratencs i malgratenques que estima Malgrat. Així que no puc entendre el motiu de la seva desaparició. No em valen els arguments de crisi. Senzillament es reitera una vegada més, quina és la manera que té de fer les coses l’equip de govern.
Em sento orgullós de ser malgratenc, m’emociona la Festa Major i les seves tradicions però cada any que passa i veig minvar aquesta festa és com si una petita part dels meus orígens es veies atacada i em fa entristir molt.
Potser tocarà tornar-se a encomanar als nostres copatrons que ens allunyin, de nou, les noves pestilències del món que vivim. Per poder recuperar i millorar, encara més, aquell poble que volem.
Quan arriba aquesta època de l’any em venen molts records a la memòria. De ben menut esperes la festa amb molta fal·lera. Recordo la gran quantitat d’atraccions a l’entrada del poble. Una fira coneguda per tots la gent de les contrades de voltant. O la tradicional plantada de gegants que amb el ritme de la gralla van ballant pels carrers del nostre municipi.
Però tota aquesta nostàlgia em fa entreveure els canvis que aquesta festa ha tingut. Alguns de positius com ara els concerts de barraques o la gran quantitat de concursos de petanca i, d’altres de no tant positius com ara la supressió de les pubilles i hereus, el fantàstic envalat instal·lat a la platja o, el ball de les morratxes per Sant Joan i Sant Pau.
Just ahir finalitzava aquesta gresca, disbauxa i xerinola amb el castell de focs artificials però, tinc la sensació que la Festa Major no ha començat, potser serà perquè no hem tingut pregó? Sorprenent oi? Molt sorprenent!!
El pregó és el tret de sortida, ja que anuncia a la població que la Festa Major ja és aquí. Fer de pregoner és un honor per qualsevol dels malgratencs i malgratenques que estima Malgrat. Així que no puc entendre el motiu de la seva desaparició. No em valen els arguments de crisi. Senzillament es reitera una vegada més, quina és la manera que té de fer les coses l’equip de govern.
Em sento orgullós de ser malgratenc, m’emociona la Festa Major i les seves tradicions però cada any que passa i veig minvar aquesta festa és com si una petita part dels meus orígens es veies atacada i em fa entristir molt.
Potser tocarà tornar-se a encomanar als nostres copatrons que ens allunyin, de nou, les noves pestilències del món que vivim. Per poder recuperar i millorar, encara més, aquell poble que volem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)