#FetsxCat

#FetsxCat

dijous, 16 de desembre del 2010

Catalunya ja ha despertat! Ara toca DESPERTAR, MALGRAT!











El mes de desembre sempre és un mes ple d’emocions, una època de l’any especial ja que, pels malgratencs tenim la Festa Major i posteriorment el Nadal però, enguany podria dir que son unes dates que no oblidaré mai.

Començant pel que vaig viure i sentir en veure els resultats que va obtenir el partit el qual milito i en formo part. Tantes reaccions al mateix moment, pell de gallina, felicitat, il·lusió, alegria i, alhora un enorme sentit de responsabilitat. Vivim uns moment en que el país es troba per sota mínims, això vol dir que tenim molta feina per fer.

Comença una nova vida política i, per tant, encetem un nou camí per Catalunya.

Com ja he comentat en reiterades ocasions em defineixo com a malgratenc que treballa per aixecar el país. Des del respecte a la dignitat humana, l’amor al país i al meu poble, el foment de la virtut política i l’esperit de voluntariat. És per això que penso que la feina s’ha de fer des del nostre petit jardí, és a dir des del meu municipi i la meva comarca.

Estimo el meu poble, m’encanta la seva gent, no podria concebre el meu dia a dia sense trepitjar Malgrat de Mar. Així que seguint aquests sentiments que em desperten, que em motiven dia a dia, i que a la vegada em porten a participar d’un projecte que desperti als meus veïns i veïnes. Un projecte que fa temps que bull a l’olla i que està en marxa. Estic parlant de MALGRAT, DESPERTA!


Malgrat, desperta! és un mitjà de comunicació, crític i amb idees pròpies, una pàgina web gestionada per un grup de gent que té clar el que vol per Malgrat i, també, el que no vol per Malgrat. Des de fa tres mesos, i pronostiquem que per molt de temps, fem públic tot allò que creiem que no és positiu pel nostre municipi però també tot allò que si que ho és.

Malgrat, desperta! és un mitjà gestionat per la Joventut Nacionalista de Catalunya de Malgrat. És un projecte que neix a principis de juny d’enguany, fruit d’una mancança que els joves hem detectat a Malgrat: un mitjà de comunicació local que digui la veritat sense tabús, que pugui tenir una veu crítica però que ho faci des del respecte i amb l’objectiu d’aconseguir un Malgrat millor.

Arran d’aquest projecte, una vegada més he pogut observar com es mouen els dirigents del meu municipi, on la seva capacitat d’obrir el diàleg és minsa. En aquestes alçades que ens trobem no se com encara em sorprèn aquesta manera de fer, tirar pel dret. Em sap molt de greu que no siguin capaços de sumar esforços, idees i que aquesta fal·lera de tenir-ho tot controlat hagi desembocat a que tots els malgratencs ens gastem 6.500 euros en quelcom tan banal com registrar un nom. MALGRAT, DESPERTA!

Així que felicitem-nos som un municipi que tenim en propietat un nom! Enhorabona. No vull començar a dir que es podria haver fet amb aquests diners... ja que en època de crisi em venen al cap masses coses i m’acabo enrabiant més i més.
Ara intenten tancar-nos el web, difamar, dir i deixar de dir però aquesta NO és la nostra forma de ser. Per tant no perdrem el temps en descobrir que va ser primer si l’ou o la gallina. Ja que no és qüestió de qui va ser esser primer o qui ho fa millor, sinó de treballar plegats pel projecte comú. MALGRAT DE MAR! Només si treballem tot el poble conjuntament, podrem fer que la “flama” que fa viure la nostra vila torni escalfar les nostres llars i els nostres cors. Hem de creure i pensar que Malgrat és capaç! El futur de Malgrat està a les mans de tots i, per això és imprescindible la participació ciutadana.




Catalunya ja ha despertat! Ara toca DESPERTAR, Malgrat!

dilluns, 22 de novembre del 2010

dimarts, 16 de novembre del 2010

SALUT ECONÒMICA!!!!


Fa dies que volia escriure al bloc però, sincerament no sabia si fer-ho o no.
Estem en temporada de campanya i tothom parla d’un tema o altre relacionat en política. No m’agradaria que aquest post s’entengués com a missatge de campanya, no és aquesta la finalitat.

Ara parlo com a professional sanitari. Estic preocupat pels pacients. No és qüestió d’alarmar a ningú però, cada vegada veig més negligències i, com més dies passen més important són. El més fort de tot és que les negligències NO són fruit de la manca de professionalitat mèdica ni farmacèutica. Sinó de les polítiques sanitàries que tenim en aquest país.

Les ordres són: època de crisi = reduir costos.
Però jo em pregunto, a quin preu cal reduir aquests costos? Estem parlant de pacients, és a dir, persones i vides!!!!

Avui, a part d’estar preocupat, estic emprenyat. He vist coses que no m’han agradat. Casos que han acabat malament degut aquestes politiques d’estalvi. Si s’hagués respost com tocava, tal i com el facultatiu deia, hores d’ara no estaríem parlant de tot això.

Després de veure tot això, tinc més clar que cal un govern que gestioni el país com cal. Hem de tenir clar que primer, abans que res en el món. La principal prioritat som les persones. Un país sense humans NO ÉS RES.

Així que el canvi està en les teves mans. És hora de votar un govern professional, vàlid, que s’interessi pel que passa a les cases, que sap escoltar i prioritzar en les persones.
Jo dic prou al color que tenim. Per això el dia 28 no em quedaré a casa i aniré a votar per una Catalunya millor i t’animo a que tu també ho facis

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Sense comentaris...


UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES.
Sencillament no cal dir res. Tot es posa a lloc amb el seu propi pes.

dilluns, 11 d’octubre del 2010

12 D'OCTUBRE??


El 12 d’octubre Espanya celebra el dia de la hispanitat o de la Raça, celebra la seva Festa Nacional, celebra la descoberta d’un nou món i l’inici d’un nou imperi, una nova cultura i una nova identitat; celebra el naixement d’un imperi, una cultura i una identitat construïts sobre la nostra negació; un imperi que ens negà les nostres institucions, una cultura que ens negà la nostra llengua, i una identitat que ens negà el fet de ser catalans.

Tant de bo no haguéssim de reivindicar res. Ells estan en ple dret de celebrar lliurement aquest dia. Com els catalans hauríem de tenir ple dret a no celebrar-lo.

La nació espanyola s’ha edificat sobre la negació de la nació catalana, el 12 d’octubre així ens ho recorda.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Un govern sense "rumb"!!!

Dijous llegia un article de la Pilar Rahola http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100930/54014274720.html
en el que ens parlava sobre els fets ocorreguts a la capital del país, el dia de la vaga general. No podria estar més d’acord amb ella en el que argumenta.

Per motius laborals, aquell dia vaig estar a Barcelona. Jo mateix m’enrabiava en veure les actuacions de la gent.
Que no veuen que prohibint l’entrada a la feina, C.A.P’s, hospitals, aturant autobusos o, cremant cotxes patrulla de la policia municipal l’única cosa que aconsegueixen és DESLEGITIMITZAR la pròpia vaga?

Pots estar d’acord, o no, amb els seus arguments però, mai perdre l’educació i el respecte als altres. Tots tenim el mateix dret, a fer vaga com a no fer-la.

Pel que fa a la vaga, penso que no era el moment de fer-la. És totalment inoportú, ja que un dia d’inactivitat no porta a cap indret. De tota manera entenc els motius que han dut als els sindicats a convocar-la, perquè realment la llei del govern retalla els drets dels treballadors sense donar una solució real als problemes.

De totes maneres no és cap novetat, tots sabem com funciona aquest govern. Fan coses per fer-les. Sense pensar massa i així va el país... sense tenir cap rumb (En navegació definim com rumb a l'angle mesurat en el pla horitzontal entre el nord i la direcció d'avanç). És a dir, no té cap direcció on anar.

En tot cas, els fets han posat de manifest que aquest país només pot caminar cap al canvi, anant a votar el dia 28 de novembre. És llavors quan el poble s’ha de mobilitzar, quan ha de dir la seva.

diumenge, 12 de setembre del 2010

LA LLUITA CONTINUA!!




Un cap de setmana ben complet. Ple d’emocions, pensaments, il·lusions pels nous reptes, alegries i, fins i tot, sorpreses.

Tot començant, divendres nit, amb la manifestació de la JNC a Barcelona. Una manifestació que per mi ja forma part de la tradició. Celebrar la diada Nacional de Catalunya sense anar el dia 10 a la nit al Fossar de les Moreres on l’any 1714 van ser derrotats i enterrats patriotes que perseguien el mateix somni que perseguim molts de nosaltres, no seria celebrar-la.

És una nit ben especial. Una manifestació tranquil·la, pacífica, amb les entorxes que ens il·luminen. Anem caminant des de l’Arc de Triomf, passant pel carrers i carrerons de la ciutat comtal fins arribar al Fossar. En aquell moment el clímax va augmentat, la plaça és plena de persones amb un mateix sentiment. Estelades amunt, discursos que ens il·lusionen i ens carreguen de piles per seguir treballant pel canvi que el nostre país necessita.
Llavors, arriba la traca final, l’ofrena floral i juntament cantem l’himne Nacional, Els Segadors. Aquest sentiment no es pot descriure amb les paraules, pell de gallina, ulls plorosos i en el meu interior una barreja de tristor, per aquells que van morir, però també alegria, felicitat i energia per seguir lluitant pel mateix projecte que ells van iniciar.

Finalment arriba el gran dia. Diada Nacional de Catalunya. Una festa en que es commemora la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge el 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió.
A Malgrat de Mar hem celebrat la diada com cal. Tal i com fan la gran majoria de municipis, cercavila festiva pels carrers de la vila. Estelades i senyeres penjades als balcons. Totes les entitats i, partits politics fent l’ofrena per commemorar els nostres lluitadors. Un bon manifest. I finalment torna a sonar l’himne Nacional de Catalunya. Un any més però, ens ha faltat la màxima autoritat del municipi.

Entenen que aquesta és una festivitat del poble, per quin motiu no hi ha una ofrena de l’ajuntament? Si el dia abans van ser capaços de fer, finalment, un acte institucional (el que per cert només 24h abans van modificar i el poble no ens varem assabentar dels canvis). Un acte, pel que m’han dit, sobri, tranquil, hissada de la senyera i emotiu. No entenc per quin motiu no poden confluir el poble amb l’equip de govern.

Que potser ens tenen por? No ho se...
Nosaltres seguirem lluitant per allò que volem, fins el final tal i com varen fer els patriotes de l’any 1714. General Moragues la lluita continua!

VISCA CATALUNYA!