Vine a la 1a Marató Cultural per la Llengua

Creus que el model actual és el més adecuat?

Creus que els moments que viu Catalunya li falta una bona dosi de suport per part dels ciutadans i partits polítics?

Creus que tu hi pots fer alguna cosa?

DONCS VINE A LA PRIMERA MARTAÓ PER LA LLENGUA!

NO HI POTS FALTAR.

La tieta o “la tata” com l'anomenen els més menuts

La nostra família és molt gran, però quan parlem de la tieta tots sabem a qui ens referim. No he conegut persona al món més generosa, entregada als seus (i a qui calgués), humil, senzilla, riallera i natural com la vida mateixa.

Quan tenies un problema allà hi havia la tieta per escoltar-te, per ajudar-te. Aquell “au, vinga, no passa res!”, tot està bé -et deia per animar-te-.

Avui la tieta ens ha deixat. Quan he rebut la notícia el cor se m’ha encongit i els records han començat a aparèixer. I és que la tieta no tenia fills, però, si li preguntaves a ella, sempre deia que tenia sis fills (els seus nebots). Els fills dels nebots érem els seus néts. No anava desencaminada: per mi és com una àvia.

Recordo quan sortia de l'escola i allà estava ella esperant-nos, a l'Eloi i a mi, amb una bossa carregada de llaminadures de ca la Pepa Satxa (mimant-nos molt, com sols ho fan els avis). Recordo quan li deies “m'agrada molt aquella joguina” i just l'endemà venia amb la joguina sota el braç. O les mil i una col·leccions que m'ha arribat a comprar, l'Astèrix i l’Obelix, el Capità Tro, els "cromos" del songoku, o la coberteria del Barça! (com gaudia ella amb el Barça, culé fins la medul·la).

I és que, a part de detallista, la tieta era d'aquelles que anava fent, de les que no deien res, però hi era. Allà veient-ho tot. Alguns deien “aquesta dona no s'entera de res...”, molts cops es feia la tonta, però ho veia tot. Molt sentimental, mai mostrava si estava trista però patia com la que més.

Fa un temps l'Alzheimer la va ben arreplegar, i quan l'anaves a veure semblava que no hi fos, pero miraves aquells ulls blaus i veies una brillantor especial que et feia sentir com si et pogués notar. Avui ja descansa però els valors que ens ha transmès és el millor regal que ens podria haver fet.

Espero saber portar el teu llegat la meitat de bé que ho has fet tu.

Alegria que és Festa Major!

Avui, amb el pregó, es donarà el tret de sortida oficial de Festa Major de Sant Roc!

Venen dies de molta activitat, dies que marquen de per vida, dies detrobades amb molta gent. De ben segur que si tanqueu els ulls irecordeu, trobareu una imatge guardada del que per vosaltres significaaquesta festivitat!

En aquestes dates els malgratenques i malgratencs sortim al carrer perviure la nostra festa, la gran majoria col·laborant, en la mesura quecadascú pot, per tal d’aconseguir la millor Festa Major de la contrada. Tot això és possible ja que tenim un magnífic poble, amb elseu encant personal i, sobretot amb brillants persones que el fanúnic.

Jo també tanco els ulls i em ve a la memòria imatges de quan era petiti esperava la plantada de gegants amb gran il·lusió i aquella miradainnocent. O quan m’anava fent més gran i volia posar-me sota el focdels diables i saltar fins no poder més.

Enguany la visc des d’una altra perspectiva, amb molta il·lusió,gaudint-la, participant com sempre he fet, però amb una mirada criticaper tal de poder canviar i/o millorar tot allò que sigui possible.

Aquests dies són especials per a tots els de Malgrat per això us vulldesitjar que passeu una molt bona FESTA MAJOR!

Més del mateix...

Des del darrer post han passat moltes coses, moltes novetats, entre d’altres els primers plens de la legislatura, al primer ple va tocar distribució del cartipàs i retribucions.

El segon ple vaig tenir l’honor i la responsabilitat d’exercir de portaveu del grup municipal de Convergència i Unió. El ple en si, i tal com és de rigor un mes d’agost, pocs punts en l’ordre del dia.

Es preveia que havia de ser un ple tranquilet, a la Sra. Alcaldessa Campoy li va molestar força que fes jo les intervencions. Tot contestant amb to i forma fora de lloc. Potser no ha entès, encara, que hom es presenta per treballar pel poble, per transmetre el que els vilatans volen i, no per seure en una cadira del plenari a aixecar el ditet. Entenc que si alguns del seu voltant ho fan pugui pensar que la resta també, però no és el cas dels regidors del grup que en formo part.

Durant el decurs del ple, “una servidora” (tal i com ella s’anomena) em deia; si un dia vostè mana, “sendarà compte” que un no pot fer el que vol: doncs bé si jo estigués assegut a l’altre cantó faria les coses d’una altra manera. Començant per voler un consens i diàleg amb tots els membres del consistori, intentant no crear fractures ni situacions de tensió, sobretot amb els nous electes. No pots pretendre que l’oposició no et fiscalitzi, (és la seva feina) i, més si el tracte vers a ells és despectiu.

A l’inici del mandat demanàvem que fos una nova etapa basada en el consens, la transparència, el treball conjunt pel municipi. Això és el que volem però, per poder-ho dur a terme cal que el govern (PSC-PP) hi posin de la seva part.

Sembla ser que no han entès el resultat de les urnes, per aquest motiu segueixen com sempre, arraconant als grups de l’oposició de la majoria de llocs que poden. Com per exemple al consell d’administració de l’empresa turística on la proporcionalitat no respecta el plenari. Així, doncs , configuren aquest consell amb 5 representant del PSC i 1 del PP i 3 representants del sector turístic. Entenen, doncs, que els estatuts de l’empresa turística permeten fins a 12 representants, no entenem quin problema tenen en que els 3 portaveus de l’oposició en formin part. (Varem fer la proposta però com és habitual no van voler fer cas).

Veiem que la forma d’entendre el diàleg, consens i treball pel poble és molt diferent

Des d'una altra perspectiva!!!

Fa més d’un mes que no he escrit res al bloc, i si bé durant campanya els polítics escriuen més del que és habitual, ja veieu que jo no he seguit el manual del bon polític.

Doncs bé en aquests darrers dies han passat moltes coses que vull destacar, entre d’elles la campanya municipal culminada amb les eleccions. Els resultats obtinguts pel grup de Convergència i Unió, gràcies a les persones que ens van fer confiança, m’han permès que el passat dia 11 de juny pogués prometre el càrrec de regidor de la nostra vila que tant m’estimo. Ho vaig fer tot prometent per imperatiu legal i sense renunciar al dret a l’autodeterminació que tenen tots els pobles.

Des de la perspectiva en que ho vaig viure és un dia veritablement important. És el dia en que fas el gran pas pel municipi, el sentiment de responsabilitat t’envaeix i, tot tocant de peus a terra, t’adones que el lloc que estàs ocupant és els de tots i cadascun dels habitants que viuen a Malgrat de Mar. En aquell moment prens un compromís molt important (no se si tots ho entenem així , però jo si) i és que, durant els següents quatre anys, som els representants del poble i, com tal, som la veu, les orelles, i els ulls de tots els malgratencs i malgratenques.

Per aquest motiu vull posar un punt i seguit al meu bloc. Ara fa un any encetava el bloc amb l’objectiu de compartir el meu dia a dia, les meves inquietuds i que a la vegada fos una eina de debat pels joves. Avui crec que, com a regidor de Malgrat de Mar, ha de tenir un objectiu més important, el de representar a tots els vilatans de la nostra vila.

Com a jove malgratenc seguiré compartint el meu dia a dia però, ara també ho faré com a jove regidor que pretén fer arribar la veu dels joves i dels no tant joves a l’ajuntament. Així que preneu-vos la llicència de fer-me arribar tot allò que voleu expressar.

Permeteu-me que parli també en nom dels meus companys del grup municipal tot dient-vos que els regidors de CiU estem a la vostra disposició.

Us deixo amb algunes fotos i vídeos del ple de constitució del nou ajuntament.

(Pel que fa a la composició del nou govern i de com va sortir escollida la “nova” alcaldessa, n’anirem parlant en propers post).

Junts, podem fer el canvi!

Equip, poble, mar, joventut, experiència, noves idees.

JUNTS, PODEM FER EL CANVI!

Prou de populisme sanitari!

El motiu del post d’avui és que em molesta que es faci certa demagògia sobre els ajustos en sanitat, molts dels que em llegiu i em coneixeu sabeu que treball en el món sanitari. Em molesta que aquells que fins ara governaven i, sabien com estàvem els treballadors de sanitat i els mateixos pacients, ara són els que inciten als sindicats (que per cert no se on eren fins ara...) i als mateixos treballadors a queixar-se davant del nou govern i les decisions que haurà de prendre.
No obstant això (i després de pensar que el “nyap” que tenim organitzat es conseqüència de la gestió del govern tripartit) no m’agrada encetar un debat sense primer aportar dades. Unes dades que a més a més pugui comparar.
Doncs bé, comences a indagar i trobes la següent informació. nombre de llits per cada 1000 habitants per CCAA, amb les últimes dades facilitades per la conselleria de Salut (2008).

Quan mires la informació dels ajustos que està fent la conselleria, un s'adona que el nombre de llits quedarà a dalt de tot si ho comparem amb les altres CCAA. I molt per sobre de la mitja espanyola.

Per altra banda si observem el gràfic sobre la despesa en medicaments respecte al total de la despesa sanitària es pot observar que la sanitat espanyola és molt intensiva en ús de medicaments. Les crisis ajuden a replantejar moltes coses, i la despesa farmacèutica no n'ha de quedar exclosa.

Dia a dia veig com molts pacients venen a buscar carretades medicaments duplicats i triplicats (no fos cas que arribes la fi del món i es quedessin sense)
Potser a arribat l’hora de conscienciar al ciutadà que els medicaments que acumulen a casa i que molts cops no acaben prenent, seria millor que només recollissin a la farmàcia allò que realment necessiten, ja que aquesta despesa és de tots.

La crisi no l'arregla ni un polític sol, ni una fada amb la bareta màgica. És amb l'esforç de tothom (sense posar pals a les rodes) que farem que Catalunya pugui sortir-se'n!!