Parlem de les Barrakes

Degut al darrer post al meu bloc, publicat a la revista www.somhi.cat que va provocar una resposta no gaire encertada ni certa, per part del regidor de Joventut a l’Ajuntament de Malgrat de Mar,  el grup municipal de CiU en el darrer Ple municipal del mes de juliol hem volgut fer els següents aclariments:

1.- Parlar de l’activitat de “Barrakes” com una activitat només per “fer calaix” és reduir el projecte a la mínima expressió. Si les Barrakes es fan perquè les entitats puguin  “sobreviure i fer calaix” li proposem al regidor que es limiti a repartir l’actual pressupost de Barrakes entre les entitats del poble.  

Entenem que la festa de Barrakes més que per “fer calaix” és un model de festa molt arrelada a diferents festes majors de ciutats i pobles de Catalunya. Generalment, l’activitat es desenvolupa al voltant d’un escenari on tenen lloc les actuacions i, complementant aquesta oferta, cada entitat organitza una barraca des de la que pot divulgar els seus objectius, fer activitats paral·leles i fer promoció de la pròpia entitat. Dintre les barraques s’hi acostuma a instal·lar un bar. Per tant, la única condició per poder formar part de Barrakes hauria de ser tractar-se d’una entitat sense ànim de lucre i ser de Malgrat, però de cop sembla que algú s’ha proposat fer política amb les Barrakes i convertir el que fins ara ha estat una activitat purament festiva i participativa en un objecte de controvèrsia.

2.- Volem recordar que les Barrakes van néixer precisament impulsades per les entitats juvenils dels partits polítics de Malgrat, i que ho van fer amb una doble intencionalitat. El primer objectiu era fer una festa major més popular i on el jovent trobes un espai on sentir-se identificat. Així, tot i les dificultats de les Barrakes en els seus inicis, al final s’han acabat consolidant com un acte més de la Festa Major i han aconseguit ser una de les activitats més conegudes pels joves. Per això resulta més injust encara que aquells grups que en el seu dia van reivindicar les Barrakes, les van impulsar i les van defensar, ara es vegin exclosos de la festa sense cap raó ni fonament.

El segon objectiu era la voluntat de fer “xarxa” i interactuar entre les diferents entitats joves de Malgrat. El fet d’organitzar Barrakes, era i és una “excusa” perfecte per fer que les entitats es trobin al llarg de l’any i es relacionin les unes amb les altres. Arran d’aquest treball en xarxa, s’ha aconseguit anar consolidant la festa, modificar i corregir alguns aspectes de la mateixa.   

Així, sorprèn que el regidor afirmi que “la majoria de participants i organitzadors veuen adient que es doni prioritat a la participació de les entitats no polítiques”. De fet, no em vist cap enquesta ni manifest en aquest sentit. No disposem de cap document que avali aquesta opinió pretesament  majoritària, però el que més sorprèn és que la regidoria de Joventut permeti que unes entitats siguin excloents vers les altres. Precisament, quan es va decidir obrir la participació a altres entitats, les inicialment impulsores (gairebé totes branques juvenils de partits polítics) no van posar cap objecció. On és la solidaritat, col·laboració i fraternitat que es suposa ha de presidir la relació entre entitats d’un mateix poble?. Què s’amaga realment darrera aquesta decisió, quin és l’enemic a batre?. No serà treure les estelades, senyeres i missatges que no interessen  de les Barrakes?. 

3.- Quan els anys 2005 i 2006 es van engegar les primeres Barrakes la implicació d’Unió de Joves –llavors la única branca juvenil propera a CIU formalment constituïda a Malgrat- va ser absoluta. Els inicis van ser precaris i difícils. Espais poc adequats, poc pressupost, inexperiència i la presència de la pluja van fer moltes vegades que les despeses fossin superiors als guanys. Tot i així, mai es va plantejar la participació com una manera de “fer diners”, sinó com una forma de participar en una activitat adreçada als joves de Malgrat. 

4.- Precisament, l’any 2007, i coincidint amb l’arribada del Sr. Romero a la regidoria, les Barrakes no es van fer. Tot i així, es va donar un vot de confiança al nou regidor (podeu llegir la carta publicada per la Sra. Sandra Altafulla al Som-hi! de set. 07). Per ser justos cal dir que llavors qui va aguantar, reivindicar i evitar que desapareguessin les Barrakes a Malgrat van ser les entitats impulsores, i de manera destacada les branques juvenils de CIU i ERC.

5.-  Ens sembla lamentable que el Sr. Romero aprofiti la polèmica per llençar insinuacions grolleres contra la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) afirmant que “ha jugat amb la picaresca” per aconseguir una barraca, deixant fora una altra entitat.  Li recordem al regidor que la JNC es va posar en actiu a Malgrat l’abril del 2009 i que com a entitat juvenil ha organitzat diferents activitats, entre d’altres participar a Barrakes. La JNC sempre ha obtingut barraca per sorteig i complint els requisits  que s’han imposat a totes les altres entitats. La JNC ha pagat les taxes pertinents i ha complert amb totes les condicions. No ha passat mai per davant de cap entitat, ni ha obtingut millor barem amb “picaresca”. Senzillament, quan Unió de Joves deixa d’estar actiu a Malgrat és la JNC qui pren el relleu en l’objectiu d’involucrar els joves en la política activa de Malgrat i ser un motor de participació juvenil en diferents actes i taules de debat del municipi.

 6.- Davant la incomprensible decisió de la Junta de Govern d’excloure als joves vinculats a la política, li vam manifestar al regidor que el grup municipal de CIU no presentaria recurs, però li vam demanar que consideres la decisió. No era la nostra intenció convertir aquesta qüestió en una confrontació més dins l’Ajuntament, però si que li vam traslladar la nostra decepció i malestar per una decisió injusta i discriminatòria. Igual d’injusta que la seva voluntat de provocar ara més controvèrsia entre les diferents entitats siguin polítiques o no.  No hi ha res que justifiqui la discriminació i el que vostès han fet és discriminar uns joves per raó de la seva pertinença a uns grups polítics.

Finalment, si tenim en compte els baixos nivells de confiança en les institucions polítiques i els polítics que ens indica el CIS a cada baròmetre, avui dia són pocs els joves que s’interessen per la política i que encara creuen que mitjançant el sistema de partits es pot canviar la realitat. Per tant, d’entrada cal agrair als joves que avui formen part de les branques juvenils de qualsevol partit el seu compromís amb la democràcia i la llibertat.

                                                          

Grup Municipal de Convergència i Unió

Ajuntament de Malgrat de Mar

Un poble és viu gràcies a les entitats

Sempre he fet bandera, allà on he anat, de que visc en un poble que es manté viu gràcies a les entitats. Un poble que té un gran potencial, una platja envejada per infinits municipis del País, unes persones que estimem el nostre poble i que tenim el sentiment de ser malgratencs i malgratenques. Un sentiment que ens impulsa a batallar per tenir un poble actiu. Malgrat aquestes ganes i potencial, la majoria de vegades, ens trobem que des de l’equip de govern (PSC- PP) de l’Ajuntament de Malgrat de Mar s’impedeix que la nostra vila pugui desenvolupar-se i expandir-se com cal i com es mereix.

Un exemple ben clar és la Festa Major, una festa molt nostra  que any rere any és el poble qui la condueix  i, ho fa a través de les entitats. Unes entitats que fan una gran labor al nostre municipi. Des de ben petit he vist com amb gran il·lusió, delicadesa i entusiasme,  les entitats i associacions de Malgrat preparen durant tot l’any el seu acte o activitat per fer durant la Festa Major de Sant Roc.

Enguany, sembla que des del govern (PSC-PP) han decidit posar un impediment més a algunes entitats.  Doncs han aprovat, mitjançant unes bases que s’aproven a la Junta de Govern (òrgan col·legiat on només és convocat i té vot l’equip de govern PSC-PP), que en la propera edició de Barrakes 2013 puguin participar qualsevol entitat del municipi quedant excloses aquelles entitats i/o associacions, branques juvenils o similars  que provinguin d’algun partit polític.  Curiosament, en les darreres edicions només hi ha participat una sola entitat d’aquestes característiques, la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). És evident que al govern no els feia cap gràcia que aquesta entitat participés visiblement en algun espai o acte del poble.

Alguns dels lectors podeu pensar que si faig aquest escrit és per resignació, donat que l’entitat exclosa és a la qual pertanyo. Doncs bé, no és així, ja que per una banda aquest any la JNC varem decidir no fer barraques ja que creiem que, en temps de crisi les entitats del nostre poble els costa molt poder subsistir i, per tant, preteníem no ocupar aquest espai a cap entitat i, per altra banda oferir les nostres mans a totes aquelles entitats que vulguin fer barraques i  que ho necessitin.

Crec que excloure a una entitat, associació o persona per condició de sexe, raça o ideologia política, a banda d’anar en contra d’un dret fonamental del nostre país, és a més, un gran error. Donat que per aconseguir un bon acte cal que tot el municipi s’impliqui, que colze a colze treballem plegats per aportar les millors idees i batallem conjuntament pel mateix objectiu que ens uneix: fer, entre tots, un Malgrat millor!

Article publicat a la revista "Som-hi" maig 2013

L’ambient de Festa Major arriba la porta.

Tornem arribar al mes de desembre, mes de múltiples celebracions. Però per  Malgrat i els malgratencs encara és un mes més diferent. A Malgrat celebrem la Festa Major de Sant Nicolau, coneguda també com FM d’hivern. 

Una festa especial, molt nostre, de tots els malgratencs i malgratenques, feta per a gaudir tota la família. Els vilatans, tot i el fred gèlid que talla la cara, sortim al carrer i participem de les activitats que les associacions organitzen. Recordo com ,de ben petit, sentia el repic de campanes que ens anunciava l’inici de  la festa major, i amb ell l’arribada de St Nicolau. Sempre m’ha agradat poder compartir la sortida d’ofici, els gegants, la fira de sant fira de Nadal o St Nicolau, antigament coneguda com a Fira de la Unió de Pagesos (iniciada el 1980), amb parades de productes del camp, vins i herbolaris, artesania, avets i caga-tions. 

Recordo amb molta remembrança com havia participat del tradicional concurs de colles sardanistes improvisades que es fa des de 1937. Així com també, recordo com aquests dies es parla d’aquelles activitats que ja no es fan com ara la  Nit de l'Esport Malgratenc (des de 1981), amb elecció de l'esportista de l'any. "Cross" popular (des de 1982), concurs de fotografia (des de 1982) etc. 

La Festa Major d’un poble no deixa de ser el reflex de la cultura, de la societat i, en efecte, de tots i cadascun dels ciutadans que viuen al municipi. I així és com puc descriure la festa de Malgrat, una festa que davant les adversitats que al llarg dels anys ha patit, i pateix, ja bé sigui per la guerra als anys 30, o bé econòmicament ,  o bé en no rebre el ple suport consistorial que hauria de tenir, la festa continua any rere any lluint i fent sentir-nos a tots dignes de formar part de Malgrat.

Bona Festa Major de St. Nicolau!!

Imparable!

Avui el nostre país viu una situació realment complicada donat que pateix o, millor dit, patim, la crisi econòmica més gran dels darrers segles. Però cal reconèixer que Catalunya és un país fort, una nació mil·lenària que sempre ha estat capaç de superar totes les adversitats que li anaven en contra. I ho tornarà fer. 

Com deia, patim una forta crisi econòmica, però no una crisi de valors. El passat 11 de setembre es va fer palès que som un país lluitador, però alhora pacífic. Que reivindiquem el que volem aconseguir però ho fem mitjançant el diàleg i el seny. 

Just ahir varem patir un nou atemptat a la nostra llengua, a la nostra cultura. El ministre d’educació de l’estat espanyol, el Sr. Wert, va afirmar que “nuestro interés es españolizar los alumnos catalanes”.

Per altra banda, el mateix govern espanyol ha imposat una multa de 24 milions d’euros al Govern de la Generalitat  per no pagar al dia les factures que té pendents. Fet que em sembla gairebé insultant donat que el mateix govern estatal no ha pagat, encara, el fons de competitivitat que el  President Artur Mas va sol·licitar per poder fer front a aquestes factures. 

Des de Catalunya hem intentat durant anys entendre’ns amb Espanya, fer-los entendre que som una nació, que tenim llengua, cultura i recursos propis. Que no volem cap mal per ningú ni anem en contra de res. Senzillament volem viure tranquils, tenir allò que és nostre. Som una de les comunitats que genera més ingressos, que té més actius i, en canvi, quan aportem els impostos a l’Estat passem a ser de les comunitats més pobres. 

Ha arribat el moment d’agafar un nou rumb, de fer pinya i caminar tots junts per aconseguir el mateix objectiu. Si tenim clar quin és l’objectiu, qui el pot liderar i que només arribarem a bon port si els hi donem suport, vol dir que Catalunya tornarem a ser pioners a Europa.

Els catalans i catalanes el dia 11 de setembre vàrem manifestar-nos al carrer. Ben aviat tocarà fer-ho d’una altra forma si volem, tal i com va dir Francesc Macià, “una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa “.

L'11 de setembre no hi pots faltar!

És un dia important pel País, per a tots els ciutadans de Catalunya i per a tots aquells que l'estimem. Així que vine i participa!

Catalunya, dia a dia, vetlla per nosaltres així que ara és el moment de lluitar per defensar-la. 11 de setembre No et quedis a casa!

Jurament Hipocràtic!

Just ara farà un any vivia un dels moments més emotius que he viscut mai, prenia possessió del càrrec de regidor de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, el meu poble, tot prometen, per imperatiu legal i sense a renunciar al dret a l’autodeterminació que tenen tots els pobles, que compliria en els drets i deures que té un regidor. Un moment emotiu ja que és un acte solemne on estàs dient davant de tot el poble que serviràs humilment amb tot allò que calgui i tot allò que estigui a les teves mans.

 Pràcticament 365 dies després he viscut el dia més emotiu, fins ara, de la meva vida, un dia important pel que fa a la meva trajectòria acadèmica però també a la vida personal. Un dia que marcarà un abans i un després, donat que els farmacèutics i farmacèutiques de la meva promoció vàrem fer el jurament hipocràtic. Un jurament amb més de 2000 anys d’antiguitat que els metges i farmacèutics han fet durant tots i cadascun d’aquests anys i que marquen per sempre més la teva trajectòria professional i, com deia també la personal.

No és un jurament qualsevol, no és un codi ètic i prou, és un jurament basat en la humilitat, en la servitud, el deure que tenim a donar els coneixements i actuar en cas d’urgència per a tots els éssers humans, en definitiva jures que estàs al serveis de tota la humanitat sense cap tipus de lucre, i que només actuaràs per fer el bé.

Quan els 160 farmacèutics llegíem el jurament a l’hora, amb els nostres familiars i amics acompanyant-nos en aquest moment tant important per nosaltres, la sensació de responsabilitat, emoció, alegria, il·lusió però sobretot humilitat per servir al país no es pot descriure. Aquests sentiments que afloren en aquell moment són realment especials, són els que cada dia en fan llevar-te per servir, per treballar, per actuar en benefici dels malalts i de la resta de ciutadans.

“Juro per Apol·lo, metge, per Esculapi, per Higiea

i Panacea, i per tots els déus i deesses, posant-los

de jutges, que aquest mon jurament serà

complert fins on tinc poder i discerniment. A

aquell que va ensenyar-me aquest art, l’estimaré

igual que als meus pares; ell participarà del

meu manteniment i si ho volgués participarà

dels meus béns. Consideraré la seva

descendència com a germans meus, i els ensenyaré

aquest art sense cobrar-los res, si el volen aprendre.

Instruiré per precepte, per discurs i en totes les

altres formes, els meus fills, els fills dels qui em

van ensenyar a mi, i els deixebles, units per

jurament i estipulació, d’acord amb la llei

mèdica, i no altres persones.

 

Portaré endavant aquest règim, el qual d’acord

amb el meu poder i discerniment serà en benefici

dels malalts i els apartarà del perjudici i

l’error. A ningú donaré una droga mortal

encara que em fos demanada, ni donaré consell

per a tal fi. De la mateixa manera, no donaré a

cap dona pessaris destructors; mantindré la

meva vida i el meu art allunyats de la culpa.

No operaré ningú per càlculs, sinó que deixaré aquesta

feina als qui treballen en aquesta pràctica. A

qualsevol casa on entri, serà per benefici dels

malalts, i m’abstindré de tot error voluntari o

corrupció, i de lascívia amb les dones o homes,

lliures o esclaus.

 

Guardaré silenci sobre tot allò que en la meva

professió, o fora d’ella, senti o vegi sobre la vida

dels homes i que no hagi de ser públic,

mantenint aquestes coses de manera que no

se’n pugui parlar.

 

Ara, si compleixo aquest jurament i no el trenco,

que els fruits de la vida i de l’art siguin meus,

que sigui sempre honrat per tots els homes i que

m’ocorri el contrari si el trenco i sóc perjur.”

Reproducció facsímil del Jurament Hipocràtic localitzat a la biblioteca del Monestir de Monstserrat.

Governar no és manar. Governar és servir!

No em cansaré de repetir i repetir, tantes vegades com calgui, que un polític es presenta per servir al poble, per treballar pel bé de tots i cadascun del ciutadans del municipi o del país.

Vivim una situació realment molt i molt complicada econòmicament, les notícies no parlen d’altre cosa que de la “ditxosa” crisi que ens ha arreplegat a tots plegats. Uns busquem noves fórmules per sortir d’aquest context i fer sortir el País de la crisi, fórmules que no semblaran bé a tothom, cert , però són mesures que tenen com a finalitat millorar l’estat que tenim. Altres el que fan és seure a criticar les mesures, però no n’aporten de noves.

A  Malgrat trobem una altra classe de polítics, uns polítics que governen però s’asseuen a mirar com passen les hores, tot aixecant les espatlles i dient que no poden fer res perquè no hi ha diners, perquè la Generalitat no compleix o perquè la responsabilitat de l’oposició malgratenca no els permet seguir executant el que han fet fins ara. Per altra banda, els trobem fent paradetes criticant les mesures que el govern de la Generalitat fa... Però la màxima autoritat del municipi, la Sra. alcaldessa (PSC), reconeix que ella faria exactament el mateix a Malgrat si estiguéssim en el mateix estat d’alerta que el Tripartit va deixar la Generalitat.  

Seguidament critica l’exigència que fem CIU de Malgrat vers al fraccionament de l’IBI fent una campanya reclamant-lo, donat  que els partits a l’oposició (CIU,ERC, ICV) vàrem aprovar, al Ple del mes de febrer, una moció que permetia a qualsevol ciutadà fraccionar-lo en caràcter general. Però la cosa no acaba aquí, veiem a la Sra. Alcaldessa als plens i les entrevistes de la ràdio un xic nerviosa, i és que les formes, Sra. Campoy, no s’han de perdre mai! En el poc temps que portem de mandat vostè a creuat la ratlla més d’una, de dues i de tres vegades.

No pretenc pas que es disculpi al grup municipal al que pertanyo, se del cert que no ho faria encara que li demanés, però deixi’m que li digui, tot citant les paraules que fan servir vostès (el PSC): em sap greu per MALGRAT, perquè Malgrat no s’ho mereix, Malgrat no mereix una màxima autoritat que falta el respecte a qui li sembla, insulta quan vol i a qui vol.  Malgrat mereix un govern que recordi que governar no és manar. Governar és servir.