Fets x Catalunya!

Realment feia força temps que no escrivia res al bloc i us puc assegurar que  el dia a dia em pot conduir a escriure un llibre sencer d’anècdotes, experiències, aprenentatge però uns dies tant profitosos, sovint et condueixen a no trobar temps per a tot el que voldries, com ara transmetre a través del teclat algunes de les reflexions que em passen pel cap.

En aquests moments de la vida no podia passar per alt un dels moments importants, com bé sabeu aquells que ja em coneixeu, els motius que em varen portar a estudiar farmàcia, són els que també em van moure a participar en la política, de forma activa,  la dedicació de treballar dia a dia per les persones, des de tots els àmbits, sobretot els més socials.  Uns valors que m’han portat a compaginar en el meu dia a dia les tasques de farmacèutic i regidor a l’Ajuntament de Malgrat de Mar.

Avui, novament, em trobo mogut per aquests valors, decidit a formar part de l’equip que acompanyarà Francesc Homs als comicis electorals del 26 de Juny. Unes eleccions que malgrat el desencís o mandra que els pot provocar a molts ciutadans són realment important per demostrar al  món, a Espanya i també a Catalunya els motius que ens han conduit fins aquí.

Són importants, com deia, per demostrar al món, com d’incapacitada està Espanya per dialogar i arribar consensos. Ja que quina altra manera més clara de demostrar que ni aquells partits que fan gala de la unidad del Estado, no han tingut el valor d’arribar a un acord  per escollir un president i un govern. És també el moment de demostrar a Espanya que el que ells no son capaços de fer, a Catalunya, Si!. Som un país capaç de dialogar, arribar acords importants per assolir un objectiu comú i, que a més a més,  les urnes del 27 de setembre ens varen demanar que actuéssim amb lleialtat i claredat.

Així que CDC anem a Madrid per a posar-nos a les ordres del President de Catalunya i el nostre Parlament per a crear l’Estat propi que garanteixi el futur de tots els catalans i la nació catalana. Som Convergents, i això sobretot vol dir tenir un alt sentit de responsabilitat. Som gent que fem el que diem i fem les coses bé, amb sentit. Complim els nostres compromisos. Som en un camí de no retorn cap a l'Estat propi que molts anhelem. Estem fets per Catalunya! 

La campanya!

Just a la darrera hora d'acabar LA campanya, i dic LA campanya perquè no és una campanya qualsevol, és la campanya de la nostra vida, m'atreveixo, desde la meva visió humil de ciutadà de Catalunya que vol un país lliure, a fer una valoració de les impresions i sentiments que m'ha transmès viure-la.

Em sento profundament privilegiat de viure un moment com aquest, un moment que tantes i tantes persones han somiat, defensat, lluitat, perquè els hereus que vinguessin al darrere féssim el que diumenge farem. 

Personalment he viscut, malgrat ser jove, diverses campanyes, totes elles tenen les seves emocions i energies perquè en totes hi ha l'objectiu de treballar, amb il.lusió, pel nostre poble o ciutat, però les cares d'emoció, els ulls negats, les goles encallades dels més grans quan reviuen totes i cadascuna de les vivències que van viure a principis de segle. O la força i energia que desprenen els més joves, en veure que tenim a les nostres mans, construir el futur del nostre país, on hi volem tenir fills i on hi voldrem que ells hi tinguin els nostres néts.  

Una campanya en la que hem treballat colze a colze, diverses sensibilitats polítiques, amb arrels familiars de tot el món, amb un objectiu comú, Catalunya.

Ho hem fet junts, perquè junts volem recuperar el llegat dels nostres avantpassats, junts volem viure el present i junts volem tenir un futur en uns país lliure, socialment just. 

Estem fent quelcom molt gran, estem fent història, diumenge la farem, per això no podria passar per alt, escriure un post al bloc demanant que no et quedis a casa. Participa, tu també pots ser protagonista, escriu, amb nosaltres, la història de Catalunya.

Diumenge vota, vota per tu, pels teus fills, pels teus pares, pels néts i pels àvis, vota per a tots aquells que van somiar fer-ho i que, avui, des d'allà on siguin, ho veuran i se'n sentiran orgullosos.

Jo, aquest diumenge 27 de setembre de 2015, ho faré pel besavi Joaquim que va morir a la guerra, pels àvis Josep i Eduard que tant havien somiat aquest moment, però també ho faré per tots els que hi sou, per la família, pels meus futurs fills i néts, i per a tots aquells que hagin de venir.

Votaré Junts pel Sí! Votaré independència!

Visca Catalunya! 

L'estiu del 2015 en un país gairebé "normal"

 

 

Estem a les acaballes del mes d'agost que ens indica que l'estiu finalitza i en breu tornarem a la normalitat cotidiana que els horaris del curs i l'hivern comporten.

 

 

 

Abans de començar, el que es preveu el curs polític més intens que ha viscut el nostre país en els darrers temps, no puc evitar engegar la maquinària sense fer abans un balanç i una mirada enrere a l'estiu que deixem.

 

Un estiu, que sense cap mena de dubte, passarà a la meva història personal com una gran data a recordar, somriure, i ser feliç tan sols en pensar-hi. Un estiu que es converteix en el més important i trascendental de la meva vida.

 

L'11 de juliol decidia fer un pas més en la meva relació, millor dit, decidiem, la meva parella i jo, formalitzar la relació amorosa que ja feia temps que manteniem. Ho hem fet perquè ens estimem, perquè teniem ganes de compartir i celebrar aquest gran dia amb totes aquelles persones que ens estimen i estimem.

 

 

L'11 de juliol, quan el sol començava a pondres a l'Empordà, amb el Canigó de testimoni, varem celebrar el ritual més antic i encestral que l'ésser humà porta fent durant segles i segles, casar-se. Sembla que dit així és un fet ben normal, però durant també segles, malauradament, dos homes com nosaltres no podien unir els seus cors de forma oficial.

 

Nosaltres ho hem fet perquè vivim en un país gairebé normal, però si l'11 de juliol estava convençut que volia fer aquest pas, avui encara n'estic més d'haver-ho fet i d'haver-ho fet públic. Veure com les nostres àvies, avi, eren allà emocionant-se, veure com els familiar i amics presenciaven aquell gran moment i el vivien amb la mateixa intensitat, o fins i tot amb més força que els pròpis nuvi, veure les cares de totes i cadascuna de les persones que van decidir acompanyar-nos en aquell gran dia, allà fisicament, però també aquelles que no van poder venir i que d'alguna forma van pensar-hi i ens van transmetre la seva il.lusió, emoció, al•legria, estimació, no té preu. És el regal més gran que m'han fet mai. Un regal que no es paga amb diners i que no es pot arribar a explicar en paraules l'agraiment que sentim.

 

Només puc dir que si amb el gest d'haver estat valents fent-ho públic, de casar-nos com una parella normal, perquè així ho sentim, hem contribuït a fer que Catalunya sigui una mica més normal i ajudar aquè a partir del #27S pugui treballar per ser un País lliure i normal del tot, on les parelles com nosaltres facin aquest pas d'una forma normal, sense ser considerat que és un gest de valentia, ens donem per satisfets. Moltes gràcies a tots per fer que el nostre dia fos tan especial.

 

 

 

 

Un nou estiu que comença

Aquest matí he sortit a passejar, com m'agrada fer-ho en dies com avui, on la tranquil·litat envaeix tots i cadascun dels raconets de la nostra vila. Caminar pels voltants de la mar, sentir com la brisa marina m'acarona la cara, tot respirant profundament, quan de sobte una olor especial em fa tornar a la realitat, el de la pólvora, que em recorda que tan sols unes hores abans, aquest mateix indret era ple de festa i gresca. Un aroma que delata que s'ha celebrat, com cal, la revetlla de Sant Joan. Un festa molt nostra, de casa, de Malgrat, i de tots els catalans i catalanes.

Una nit on tots preparem les taules i guarnim, amb llums i garlandes, les terrasses i jardins, o ens apleguem en una taula ben aprop del mar. Una taula envoltada de família, amics, veïns o coneguts. Tots sopem i esperem ansiosos el moment en que les coques presideixen la taula. Mentre els petards van sonant i, augmentat el festival de sorolls, la foscor de la nit més curta de l'any ens va envaint i, amb ella, les ganes celebrar que un nou estiu comença. La nit és curta però les ganes de fer gresca i xerinola no s'acaben.

Avui és un bon dia per cremar a la foguera allò que és vell i donar pas a les coses noves que han de venir i, és que sense cap mena de dubte aquest és un estiu nou que comença. Un estiu que, personalment, he esperat amb molta il·lusió ja que obro o, millor dit, obrim una etapa de la vida. Deixar de caminar sols per fer-ho conjuntament tot compartint els plaers de la vida.

Espero que hàgiu pogut gaudir d'una bona revetlla amb família i amics. Moltes felicitats a tots els Joans i Joanes

La veu dels joves a l’ajuntament.

Helena, Jofre i Arnau, joves de la candidatura de CiU 

Sempre hem sentit a dir que per encapçalar projectes a l’administració cal tenir un bagatge important a la vida, és a dir, una certa edat, però des de CiU i la JNC ja fa temps ençà que arreu de Catalunya i també a Malgrat de Mar apostem per a què els joves participem en la política de forma directe.

L’experiència ens demostra que, els joves,  estem preparats per assumir responsabilitats  transversals que vagin més enllà de les regidories de Joventut i Festes, sense renunciar-hi, però tampoc encasellant-nos-hi. En aquest sentit, a més, creiem que les àrees municipals de joventut han de tenir la suficient transversalitat per detectar  o donar resposta, en la mesura del possible, a les problemàtiques dels col·lectius joves de casa nostra. En aquestes línies considerem d’especial rellevància donar impuls en la creació d’un Consell Local de Joventut i a qualsevol altre instrument que afavoreixi el fet de donar la veu als joves.

Des de la màxima humilitat possible, creiem que com a generació estem preparats per assolir el repte de participar en l’administració més propera al ciutadà, just en el moment en què començarem des de zero un nou país per fer-lo més pròsper i més just.

Des de CiU i la JNC de Malgrat de Mar, durant la campanya electoral anirem desgranant el programa que hem confeccionat amb les aportacions fetes per tots els malgratencs i malgratenques que ens han fet arribar, fruit del treball fet amb les enquestes els darrers dos anys.

Com podreu veure tots els punts són generalitzats per a tots els malgratencs però, el que si volem, els més joves de la candidatura, és posar un especial enfasis en el fet que aquest col·lectiu que representem no és limita a parlar de festes, joventut, cultura i esport, sinó que volem que sigui representat en tots els àmbits. Els joves també tenim les inquietuds en l’àmbit de l’ensenyament, l’ocupació, l’habitatge, la sanitat, entre altres.

Per exemple en l’àmbit de l’ensenyament creiem que és un dret i, alhora, un dels serveis més demandants pels malgratencs, sobretot avui en dia quan és necessari no parar de formar-se per tal de tenir més oportunitats en el món laboral. Així doncs, pensem que l’ ajuntament ha de treballar, des de les seves atribucions, per oferir una bona oferta tant pel que fa als nens,  adolescents, joves, adults i gent gran.

En aquest sentit proposem elaborar programes de cursos adaptats a la realitat econòmica i social del nostre municipi, que ajudin a incrementar les possibilitats d’obtenir la feina desitjada, o crear Tallers d’èxit escolar, formats per voluntaris, com a recurs per prevenir el fracàs escolar, millorar les competències instrumentals i bàsiques dels  alumnes i acompanyar-los en la transició de l’educació primària a la secundària.

Un altre dels temes que ens preocupa als joves és el de l’ocupació juvenil,  donat que, des d’uns anys ençà vivim una crisi econòmica i social i, des del món municipal, és on  s’ha fet més notori. La manca de recursos per part de les administracions, així com la dificultat de poder dur a terme grans polítiques d’ocupació, i més concretament d’ocupació juvenil, amb un alt índex d’atur en les edats compreses entre els 16 i 27 anys; posen de manifest les mancances del sistema educatiu i laboral actual.

Tot això pot ser tota una altra historia impulsant, per exemple, programes de subvencions per a les empreses locals de Malgrat que contractin a persones que es troben a la bossa de treball. O també promovent la creació de vivers d’empreses que donin suport a les iniciatives emprenedores de la nostra vila i comarca, tot adaptant espais municipals o locals tancats.

Aquestes propostes, juntament, amb altres que anirem explicant són propostes treballades entre molts malgratencs i, que també caldrà posar a debat entre tothom. Pensem que les formes de fer política han canviat, i cal que tothom participi. Del primer a l’últim, per aquest motiu en la presentació de la candidatura de CiU a Malgrat varem voler posar de manifest, a través de la primera audiència pública, la importància que té per a nosaltres aquest fet participatiu.

Així, doncs, fer de Malgrat de Mar TOTA UNA ALTRA HISTORIA, és cosa de tots, també dels i les joves. Som-hi! 

Malgrat de Mar també va ser al Palau de la Generalitat.

El passat 2 d’octubre l’Ajuntament de Malgrat de Mar aprovàvem, en un ple extraordinari a petició de l’oposició, la Moció de Suport a la llei de consultes i a la consulta del proper 9 de Novembre, gràcies als vots a favor dels grups municipals de CiU, ERC i ICV-euia. Amb aquesta aprovació Malgrat de Mar ens sumàvem al 96% de pobles que han aprovat aquesta mateixa moció.

Dos dies més tard, el 4 d’octubre, a les 10:30h del matí, més de 800 alcaldes, alcaldesses i representants del món local ens aplegàvem a les portes de l’Ajuntament de Barcelona, el qual exercia d’amfitrió,  per tal de rebre a tots els municipis del país fent de capital de Catalunya. Malgrat els previs entrebancs per fer el ple extraordinari, Malgrat de Mar també hi varem ser presents. L’alcaldessa, com era d’esperar no va voler representar al municipi, però si que va facilitar la delegació per a què els representants de l’Ajuntament a l’AMI (associació de municipis per a la Independència) hi poguéssim assistir, en nom de Malgrat i en qualitat d’alcaldes.

 A les 11h en punt, tal i com marcava un rigorós protocol, la comitiva de representants locals, sortíem de l’Ajuntament de Barcelona per anar fins al Palau de la Generalitat, per un camí obert per la policia urbana vestida de gala i envoltats per una munió de persones provinents dels diversos pobles i ciutats del país que cridaven #VOLEMVOTAR!  

Un cop arribats al Palau de la Generalitat, ens esperava el Molt Hble. President de la Generalitat Artur Mas. Vull agrair, personalment, al poble de Malgrat de Mar l’oportunitat de permetre’ns el gran orgull de representar la nostra vila en un dia històric com aquest. Intentar plasmar en paraules els sentiments viscuts es fa difícil. Ets allà, al pati dels carruatges , més de 800 persones, que venen en nom d’un poble o ciutat sencera amb una carpeta institucional sota el braç i que vol dir “President, no estàs sol en aquest camí. Aquí tens la mostra del suport dels nostres pobles. Quan caminis endavant, per realitzar la consulta, i giris el cap, allà ens hi trobaràs, al teu darrera seguint les teves passes”. De sobte t’entra un calfred, pell de gallina, sembla que els ulls es neguen d’emoció, il·lusió, esperança: estem fent història. Estem creant quelcom molt gran. Em venen al cap aquelles converses que he sentit a casa, en veu de l’avi Josep quan explicava el que va patir a la guerra per lluitar per Catalunya.

Al mateix moment, no puc evitar pensar en la responsabilitat que significa estar allà en aquell moment. Penso: “Jofre ets aquí en nom de Malgrat de Mar. Quin gran orgull i alhora molt de respecte per representar al meu, al nostre municipi”. Tot seguit el President ens adreça unes paraules, “Per molt que intentin aturar la veu d’un poble, no se’n sortiran. Nosaltres si que ens en sortirem” i continua “Tenim la majoria a les urnes i al Parlament, el consens polític, la mobilització ciutadana i ara també la veu municipal”. En aquell instant i de forma espontània sorgeix un crit de independència, en resposta a les seves paraules, que va en augment fins que tot el Palau ressona. Novament, pell de gallina, a prop d’un miler de municipis cridant clam de independència. Finalment s’acaba l’acte amb l’Himne Nacional de Catalunya, “Els Segadors”.

Sortim de Palau, novament ens espera gent a la plaça. No podem evitar sortir amb un somriure d’il·lusió. Quin orgull ser malgratenc, quin orgull ser català. Tornem cap a Malgrat amb el convenciment que el 9 de Novembre votarem. Ara és l’hora de decidir. Volem votar, hi ho farem perquè junts i plegats, tot és possible!  Visca Catalunya Lliure!

Fotos: alcaldes i alcaldesses dels municipis del Maresme

article publicat a la revista www.somhi.cat

NO! en nom de Malgrat de Mar

Un cop més Malgrat torna a sortir als mitjans de comunicació per les declaracions fetes de la nostra alcaldessa, Conxita Campoy, (PSC).

M’agrada el meu poble, m’agrada la seva gent, m’agrada la meva professió i, m’agrada la política, però realment em cansa la forma de fer política a Malgrat de Mar.

A principi d’aquest mandat, el nostre grup municipal demanàvem que aquest fos el mandat del diàleg i el consens, perquè no n’hi ha prou en dir que treballem per Malgrat, sinó que cal treballar per aquest poble amb tots els sentits; amb esforç, amb compromís, des del respecte per la discrepància, de forma responsable i amb diàleg.
El nostre grup municipal hi ha posat totes les energies per a que així fos, però no ens ho posen fàcil.

Malgrat de Mar sempre és la nota discordant, els malgratencs i les malgratenques sempre hem de veure com en boca nostra la il•lustríssima alcaldessa, Campoy, fa declaracions en nom de l’Ajuntament de Malgrat, i per tant en nom de tots els Malgratencs, amb eufemismes, poc respecte, amb despreci.
Del que en un poble és una cosa normal, ella la converteix en anormal, sense anar més lluny, per parlar de nudisme a les platges, molt normal en molts pobles on tenen platges nudistes i no s’acaba el món, ella ho ha de portar a un altre terreny per atacar als homosexuals i, es tradueix en declaracions que et fan sentir vergonya, vergonya perquè ho fa en nom de Malgrat i et sap greu perquè els malgratencs no pensem així. Això va portar que el diari AVUI publiqués aquest article que relacionava les seves declaracions amb el nostre estimat poble.

Altra vegada ens tornem a trobar en la mateixa tessitura, cada vegada que una institució estén la mà, a qui governa al món municipal, per treballar plegats, sigui quin sigui el motiu, ella respon amb poca elegància fent que Malgrat sigui conegut pel poble on hi ha aquella alcaldessa que envia “cartetes simpàtiques i fora de to”



Aquesta vegada val la pena que llegiu (cliqueu aquí) la carta que fa arribar a la Vicepresidenta del govern de la Generalitat, Joana Ortega. No seré jo qui critiqui les faltes i ni el format, però si que el contingut. Novament, torno a sentir vergonya, vergonya perquè ho fa en nom de Malgrat i, em tornar a saber greu que es pugui pensar que el malgratencs veiem les coses de la mateixa manera que la Sra. Campoy. Tothom pot tenir la seva opinió, totes valides per igual, però sempre amb respecte i, sempre des de la seva posició. NO en NOM de MALGRAT.

Tant se val si és vermell o blau

Aquest any, el 2014, és un any de canvis i grans oportunitats pel nostre país, un any en que els catalans prendrem grans decisions. Els malgratencs i les malgratenques tindrem un paper clau i important en el procés del dret a decidir de Catalunya: va quedar més que palès, amb la gran participació a la via catalana del passat 11 de setembre, que una gran majoria volem poder votar.

Per aquest motiu em va sorprendre el resultat de les votacions sobre les mocions pel dret a decidir, la del suport a la llengua catalana,  la petició de delegació a la Generalitat de Catalunya per realitzar una consulta legal... presentades per l'oposició (CIU-ERC-ICV) en el ple municipal del mes de febrer. Les mocions van ser aprovades amb majoria absoluta per l'oposició en ple i, com ja és habitual, el govern de Malgrat (PSC-PP) va votar en contra de totes aquelles mostres de suport que es puguin emprendre des del consistori a favor del dret a decidir i a la cultura catalana.

Un fet que com deia s’ha convertit en una tònica normalitzada i, és que el PSC de Malgrat fa onze anys que governa amb el PP i, suposo, que el dia a dia fa que s'empeltin en els mateixos arguments, pensaments i formes de fer. És més que evident que per poder compartir un govern durant una dotzena anys s'ha de compartir un mateix projecte, una visió idèntica de com volen el país i el poble i, és llavors, quan ho comences a comprendre tot: voten exactament el mateix i cada cop treballen més en una mateixa línea perquè el PSC de Malgrat es troba, cada vegada, més a prop del Partit Popular.

Totes les postures són respectables, però els malgratencs i malgratenques tenim dret a saber qui triem per governar la nostra vila, i si un es presenta sota el paraigües d’unes sigles és perquè les seves conviccions son similars o s’hi assemblen molt. En el cas de Malgrat podem comprovar que no és així, ja que tant és ser de color vermell o blau, el vot serà el mateix.

article publicat a la revista www.somhi.cat

Malgrat de Mar el balcó de Catalunya

 

Comencem un nou any amb nous propòsits, amb un sac ple paciència i les piles ben carregades. I és que l'orgull de poble em fa ser optimista i veure totes possibilitats que té la nostra vila.

Encetem un any clau per Malgrat de Mar però, a la vegada, molt important pel nostre país, Catalunya. Doncs els malgratencs i les malgratenques tenim un paper clau i decisiu que marcarà la nova història del nostre país. Malgrat és un gran balcó de Catalunya al món, quan a l'estiu el turisme omple els hotels, campings, segones residències, platges i carrers de la vila per tal de passar el seu temps més preuat de l'any, les vacances. Per aquesta raó tenim molta feina a fer. Malgrat i els seus habitants ens hem de creure el potencial que tenim, ja que estem situats en un dels punts més estratègics del país, aprop de grans ciutats com Barcelona i Girona. Tenim les millors platges i un gran clima. Però sobretot tenim persones molt capacitades per fer lluir Malgrat com cal.

Com deia és un any important, doncs tenim doble feina. Treballar per aconseguir el canvi que Malgrat necessita per tenir l'impúls que es mereix i, ser coneixedor del que està passant a Catalunya per explicar a la resta del món (que ve de vacances a casa nostra) la situació que vivim i el que pretenem fer el proper 9 de novembre.

Totes les visions són importants, totes tenen cabuda, sempre que es respectin i tinguin la mateixa consideració i validesa. És ben coneguda la meva postura, vull un país independent, com també he fet saber en diverses situacions que respeto la resta de pensaments i, això és el que demano. Així com respecto i respectaré les majories votades democràticament.

Després de veure els nervis que tenien, ahir al ple municipal del mes de gener i per la xarxa virtual, alguns membres del PSC vers aquest tema i d'altres temes més locals,espero i desitjo que siguin capaços de respectar les opinions de tothom. Capaços també de fer complir aquells acords aprovats al plenari del consitori i que fan referència al procés sobiranista que la Generalitat de Catalunya, amb un ampli consens, ha engegat. Els recomano, que si no els agrada complir acords de ple ni fer debat de la situació catalana, un sac carregat de paciència,eduacació, respecte i molta tila.

La solidaritat no degenera

Avui, més que mai, recordo els motius que em varen conduir a estudiar farmàcia, poder formar part d’un exercit de soldats que combat, dia a dia, amb el pitjor enemic que ha tingut l’home, les malalties.

 Avui, no puc evitar pensar, i recordar les estones que he passat dins d’un laboratori, al costat de grans professionals que dediquen la seva vida a treballar per aconseguir trobar la formula que aconsegueixi eradicar les malalties neurodegeneratives.

Però si avui, puc recordar tot això és gràcies a la col·laboració de infinits catalans i catalanes que en el seu dia van participar al programa de la Marató de TV3 dedicat a l’Alzheimer, en el que em van permetre poder formar part d’un magnífic projecte i  equip d’investigació  dedicat a combatre aquesta malaltia.

La #MaratóTV3  fa una gran tasca de divulgació de les malalties que hi ha al nostre país i, que a dia d’avui, malauradament encara,  no es poden guarir en la seva totalitat. Però també fa una gran labor, aconsegueix que tots els catalans ens aboquem en un mateix projecte, que demostrem que som un gran país, solidari, cohesionat, capaç d’organitzar-se per assolir un mateix objectiu. AJUDAR AQUELLS QUE HO NECESSITEN.

Avui, més que mai, em sento orgullós de ser català, perquè malgrat les adversitats que vivim, els catalans continuem contribuint per aconseguir un país més just, més digne, més lliure, en definitiva per un país i un món on totes les persones puguin ser  tractades com a tal, com a persones.

Avui, mulla’t per les malalties neurodegneratives i truca a la #MaratóTV3 al 905.11.50.50 tu hi tens molt a veure ja que, la solidaritat no degenera.

Les farmàcies diem prou!

Avui, novament, els farmacèutics i les farmàcies tornem a ser el plat del dia dels telenotícies i, és  que fa molts mesos que patim, malauradament com la majoria de sectors, la gran crisi econòmica. Tot i això, fem grans esforços per modernitzar les nostres oficines, posar imaginació al dia a dia, ampliar mercat i producte, etc  i tot per mirar de sortir endavant i continuar aixecant la persiana.

Alguns estareu pensant, normal, és el que toca quan un vol que el seu negoci funcioni. Doncs sí som un negoci “privat” però,  amb una gran casuística, que treballem per donar un servei públic i, tot i ser privat, tenim un principal client que es diu: estat i que ell mateix amb “decretazos” es marca el preu que vol pagar per medicament. Ah! I el pot canviar tantes vegades com vulgui  i, quan vulgui, sense previ avís.

Durant anys, el govern de l’estat, a pres mesures contra les farmàcies i la indústria farmacèutica i, el sector les hem acceptat amb resignació. Fins i tot, hem hagut d’acatar fer de recaptadors de hisenda amb el “famós” copagament.

Avui, ens manifestem. Avui, diem prou! Prou a la situació que vivim. Tot i ser conscients que tothom ho està passant malament. Però no podem permetre que el govern de l’estat espanyol ens continuï oprimint. Donem un servei públic, de qualitat, encarat a la salut dels nostres pacients. Som la primera línea de batalla, a primera línia de foc, els primers a qui el malalt s’apropa a demanar consell. Una tasca que hem fet sempre i, tot i el moment, continuem fent amb professionalitat, rigor i moltes ganes, tal i com ens mana el jurament hipocràtic. Però en canvi,  som els menys considerats del sector, som aquells  que l’estat pot deixar de pagar amb  premissa de que ells ja podran. Sempre han pogut!

Doncs no, avui diem PROU.

Prou d’utilitzar l’excusa de que les competències son de la Generalitat de Catalunya. Prou  d’utilitzar l’excusa de  la independència, del nostre país,  per posar-nos en contra del CATSalut o del govern del MH President Mas.   Els farmacèutics tenim molt clar qui no ha pagat el FLA (Fondo de Liquidez Autonómica) o ha bloquejat els ICO per fer el pagament a proveïdors. Tenim molt clar els impostos que paguem els catalans a l’estat espanyol i els diners que mai tornen. Per tots aquests motius, estem cansats que l’estat ens utilitzi, i ens pretengui manipular.

DIEM PROU! Nomes hi ha un camí i, aquest ja no té retorn.

Cent anys fa que aguanta riuades!

Des de dimarts a la tarda que no puc parar de donar voltes sobre el que està passant a Malgrat de Mar.  Doncs bé, alguns poden pensar o dir que els darrers fets ocorreguts al pont de la riera en el Tram de Can Feliciano, són una anècdota més del dia a dia d’aquest municipi. 

Sóc del parer que s’ha de viure el dia a dia, mirant cap al futur i no viure aferrat al passat, però sí  que és important saber d’on venim.  Sempre m’ha agradat conèixer a fons la història del poble on he nascut i, sovint, fullejo llibres o fotografies que la meva família ha anat adquirint al llarg dels anys.  Com deia,  el pont de la riera m’ha fet donar moltes voltes i m’ha portat a obrir, de nou, el llibre “L’Abans” que conté un ampli recull gràfic de Malgrat entre 1862 i 1970 i molta informació de com era el poble i els habitants que hi vivien. 

(foto: arxiu municipal de Malgrat de Mar. Antiga entrada del municipi)

Com és sabut, actualment l’ajuntament de Malgrat de Mar és presidit per una batllessa que fa anys que seu a la mateixa cadira i que, per tant, és còmplice principal del canvi que Malgrat ha patit ens els darrers anys. A alguns els hi pot agradar, a d’altres no. Però si mirem qualsevol imatge de Malgrat que tingui, tant sols, més de 24 anys (anys que fa que governa la mateixa persona) podrem observar com la Torreta del Castell no ha estat modificada pel fantàstic barret,  com les palmeres de Can Campassol  predominen per sobre els teulats del casc antic, entre altres.

Tot i entristir-me en veure que cases com la de Can Campassol ja no hi són, continuo amb l’exercici de saber més de Malgrat i miro més fotografies de “l’Abans”.

És, llavors, quan em venen a la memòria, ja que com a jove que sóc no puc tenir-ne gaires records, que la meva generació no hem conegut alcalde diferent de l’actual, però que ens ha permès veure com desapareixia la bòbila de la fàbrica de l’aigua, el cinema Liceu, Can Feliciano, l’arbreda de Can Feliciano, la coberta de les peixateries velles (a dia d’avui aquell espai ha perdut tota l’activitat que tenia), l’encant del camí dels arcs amb aquell nou asfalt i, l’actual intent de fer desaparèixer el pont de la riera. Això sí, hem guanyat una farola davant l’Ajuntament, una font (que actualment  ja no és font) de tots colors a la plaça de l’església.

 Cal dir que s’ha conservat la Torre de Can Serra i, que el govern PSC-PP n’està ben orgullós, encara que sembla que no recorda que va ser el poble amb l’ajut  de la resta de grups polítics els que varen forçar a la seva conservació.

De tot això només se’n pot  fer una lectura: si el que volem els  malgratencs és que no s’esborrin els pocs elements històrics que queden en peu en el nostre poble, només cal canviar un únic element que, com deia al principi, pels de la nostra generació ja comença a ser històric i de tota la vida.

Un vaixell a la deriva!

Cada dia que passa em sento més orgullós de ser malgratenc i d'haver escollit, novament, Malgrat de Mar com a municipi per a formar la meva família i continuar fent-hi arrels.

Em sento orgullós perquè és un poble amb una gent activa, una gent emprenedora, amb iniciatives, molt associativa, amb una gran capacitat de treballar en equip, de remar en una única direcció per tal de navegar cap a una destinació en concret.

Que les malgratenques i malgratencs som capaços de remar i, de fer-ho amb un objectiu comú ha quedat més que demostrat en aquesta darrera Festa Major de Sant Roc! Una Festa Major que ha estat protagonitzada per les associacions de la nostra vila ja que, gràcies a la seva gran tasca, hem pogut gaudir d'actes com calen.

Si heu anat seguint el programa haureu vist com els actes més esperats, organitzats i engrescadors són aquells pensats, treballats i portats a terme pels propis malgratencs. Actes que han tingut un gran èxit com ara la Marató del Banc de Sang, la trobada de Gegants, el correfoc, la Tabalada, la XVIII Nit de la Sardana, XXXV Concurs de pintura ràpida, la XXIV Cursa de 10km, la III Cursa del Miner de Ferro, la xocolatada popular pels més menuts o la trobada de puntaires, entre altres.

L'acte on ha quedat més clar que els malgratencs sabem treballar en equip, agrupar associacions i no voler prendre protagonisme per sobre de cap altre, ha estat en un dels grans actes estrella, la visita nocturna guiada de la Festa dels Empestats, que ha servit per conèixer millor la nostra història, per fer pinya entre els veïns, per demostrar que som capaços de fer junts, un poble millor i diferent i, sobretot situar Malgrat de Mar en el mapa. (Escolteu entrevista a La Xarxa l'antiga ComRadio) 

Només puc valorar negativament d'aquest darrer acte el fet que l'equip de govern (PSC_PP) no dotés els recursos necessaris per tal de controlar el trànsit, i així evitar que aquest fos un element de perillositat i gran entorpiment acústic. Però no n'hi havia prou, sinó que els allà presents varem patir la recollida dels contenidors d'escombraries just davant d'una de les escenes, amb tot el que li acompanya, sorolls, males olors, etc.

Espero que la màxima autoritat del municipi, la Sra Campoy, que anava en el mateix grup que aquells que ens va tocar viure aquesta desagradable situació, sentis la meitat de vergonya que vaig sentir jo i, en prengués nota per tal que no es torni a repetir.

Dit això, no puc passar per alt el paper que ha fet l'equip de govern (PSC-PP) en aquesta Festa Major, començant per organitzar un pregó amb un format poc adequat. Un espectacle que com a tal, no tinc res a dir i ,que no criticaria si estiguéssim parlant d'una obra de teatre. Però el pregó, és l'acte per excel·lència més esperat d'una Festa Major, ja que dona el tret de sortida d'aquesta i, per tant, és obert a tots els públics, joves i grans, nens i avis. Trobo totalment intolerable que es contracti un “full monty” en tota regla, seguit d'un continuat to irònic amb critiques cap a tots els sectors. Entenc que en un pregó es pugui fer una certa ironia cap als polítics però, és inadmissible que es critiqui a la resta de sectors, el comerç, les escoles, les religions, els potencials històrics del poble, els indrets com ara la platja, l'hosteleria, etc. Però el més desagradable, es veure i viure la incomoditat dels públic i que als únics que sembla que els fes gràcia fos a l'Alcaldessa i als seus regidors de govern (PSC-PP). És realment preocupant...

Però continuem fent una ullada als actes que ha organitzat l'excel·lentíssim Ajuntament, si obriu el programa  de FestaMajor, pel dia 13 d'agost, que ens hi trobem? sorpresa! Commemoració del centenari de l'actual edifici consistorial, un acte que dos dies abans encara no sabien com ni què es faria i què ningú abans n'havia sentit a parlar, tret del regidor de Cultura.

Els grups a l'oposició ja estem acostumats a les males formes de fer del govern de Malgrat, però els malgratencs no es mereixen que se'ls tracti d'aquesta manera.

Un acte com aquest mereix una solemnitat, seriositat, seguir un protocol com cal i donar-li el ressò que li pertoca. Són moltes les personalitats, ex-regidors, secretaris i interventors, treballadors de l'ajuntament, entre d’altres, que han passat per aquest edifici. I no s'ha convidat a caps d'ells! Vergonyós.

En el darrer ple municipal el grup municipal de CiU varem demostrar, per una banda, la sorpresa que havíem tingut en veure en el programa aquest acte i, per l'altra, la disconformitat de com s'havia gestionat. El regidor de cultura ens va prometre que rebríem una invitació i se'ns informaria de tot. Per cert, una invitació que a dia d'avui encara no hem rebut.

Tot plegat, com deia al principi, un Festa Major molt lluïda i salvada pels mateixos protagonistes: Els malgratencs i malgratenques motors de la vida del nostre poble.

Aquesta celebració ens permet comprovar que tenim un poble amb un motor de malgratencs que treballa remant ben fort cap a una direcció mentre que el timó és portat, pel govern PSC-PP, en l'altre direcció, provocant que aquest gran vaixell de malgratencs vagi a la deriva.

Per sort ja són molts els que desitgem que els vents canviïn i el timó passi a altres mans per poder fer el trajecte sense preocupacions sabent que arribarem a bon port.

Espero que tot i el temporal hàgiu gaudit d'una bona diada de Sant Roc.

Parlem de les Barrakes

Degut al darrer post al meu bloc, publicat a la revista www.somhi.cat que va provocar una resposta no gaire encertada ni certa, per part del regidor de Joventut a l’Ajuntament de Malgrat de Mar,  el grup municipal de CiU en el darrer Ple municipal del mes de juliol hem volgut fer els següents aclariments:

1.- Parlar de l’activitat de “Barrakes” com una activitat només per “fer calaix” és reduir el projecte a la mínima expressió. Si les Barrakes es fan perquè les entitats puguin  “sobreviure i fer calaix” li proposem al regidor que es limiti a repartir l’actual pressupost de Barrakes entre les entitats del poble.  

Entenem que la festa de Barrakes més que per “fer calaix” és un model de festa molt arrelada a diferents festes majors de ciutats i pobles de Catalunya. Generalment, l’activitat es desenvolupa al voltant d’un escenari on tenen lloc les actuacions i, complementant aquesta oferta, cada entitat organitza una barraca des de la que pot divulgar els seus objectius, fer activitats paral·leles i fer promoció de la pròpia entitat. Dintre les barraques s’hi acostuma a instal·lar un bar. Per tant, la única condició per poder formar part de Barrakes hauria de ser tractar-se d’una entitat sense ànim de lucre i ser de Malgrat, però de cop sembla que algú s’ha proposat fer política amb les Barrakes i convertir el que fins ara ha estat una activitat purament festiva i participativa en un objecte de controvèrsia.

2.- Volem recordar que les Barrakes van néixer precisament impulsades per les entitats juvenils dels partits polítics de Malgrat, i que ho van fer amb una doble intencionalitat. El primer objectiu era fer una festa major més popular i on el jovent trobes un espai on sentir-se identificat. Així, tot i les dificultats de les Barrakes en els seus inicis, al final s’han acabat consolidant com un acte més de la Festa Major i han aconseguit ser una de les activitats més conegudes pels joves. Per això resulta més injust encara que aquells grups que en el seu dia van reivindicar les Barrakes, les van impulsar i les van defensar, ara es vegin exclosos de la festa sense cap raó ni fonament.

El segon objectiu era la voluntat de fer “xarxa” i interactuar entre les diferents entitats joves de Malgrat. El fet d’organitzar Barrakes, era i és una “excusa” perfecte per fer que les entitats es trobin al llarg de l’any i es relacionin les unes amb les altres. Arran d’aquest treball en xarxa, s’ha aconseguit anar consolidant la festa, modificar i corregir alguns aspectes de la mateixa.   

Així, sorprèn que el regidor afirmi que “la majoria de participants i organitzadors veuen adient que es doni prioritat a la participació de les entitats no polítiques”. De fet, no em vist cap enquesta ni manifest en aquest sentit. No disposem de cap document que avali aquesta opinió pretesament  majoritària, però el que més sorprèn és que la regidoria de Joventut permeti que unes entitats siguin excloents vers les altres. Precisament, quan es va decidir obrir la participació a altres entitats, les inicialment impulsores (gairebé totes branques juvenils de partits polítics) no van posar cap objecció. On és la solidaritat, col·laboració i fraternitat que es suposa ha de presidir la relació entre entitats d’un mateix poble?. Què s’amaga realment darrera aquesta decisió, quin és l’enemic a batre?. No serà treure les estelades, senyeres i missatges que no interessen  de les Barrakes?. 

3.- Quan els anys 2005 i 2006 es van engegar les primeres Barrakes la implicació d’Unió de Joves –llavors la única branca juvenil propera a CIU formalment constituïda a Malgrat- va ser absoluta. Els inicis van ser precaris i difícils. Espais poc adequats, poc pressupost, inexperiència i la presència de la pluja van fer moltes vegades que les despeses fossin superiors als guanys. Tot i així, mai es va plantejar la participació com una manera de “fer diners”, sinó com una forma de participar en una activitat adreçada als joves de Malgrat. 

4.- Precisament, l’any 2007, i coincidint amb l’arribada del Sr. Romero a la regidoria, les Barrakes no es van fer. Tot i així, es va donar un vot de confiança al nou regidor (podeu llegir la carta publicada per la Sra. Sandra Altafulla al Som-hi! de set. 07). Per ser justos cal dir que llavors qui va aguantar, reivindicar i evitar que desapareguessin les Barrakes a Malgrat van ser les entitats impulsores, i de manera destacada les branques juvenils de CIU i ERC.

5.-  Ens sembla lamentable que el Sr. Romero aprofiti la polèmica per llençar insinuacions grolleres contra la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) afirmant que “ha jugat amb la picaresca” per aconseguir una barraca, deixant fora una altra entitat.  Li recordem al regidor que la JNC es va posar en actiu a Malgrat l’abril del 2009 i que com a entitat juvenil ha organitzat diferents activitats, entre d’altres participar a Barrakes. La JNC sempre ha obtingut barraca per sorteig i complint els requisits  que s’han imposat a totes les altres entitats. La JNC ha pagat les taxes pertinents i ha complert amb totes les condicions. No ha passat mai per davant de cap entitat, ni ha obtingut millor barem amb “picaresca”. Senzillament, quan Unió de Joves deixa d’estar actiu a Malgrat és la JNC qui pren el relleu en l’objectiu d’involucrar els joves en la política activa de Malgrat i ser un motor de participació juvenil en diferents actes i taules de debat del municipi.

 6.- Davant la incomprensible decisió de la Junta de Govern d’excloure als joves vinculats a la política, li vam manifestar al regidor que el grup municipal de CIU no presentaria recurs, però li vam demanar que consideres la decisió. No era la nostra intenció convertir aquesta qüestió en una confrontació més dins l’Ajuntament, però si que li vam traslladar la nostra decepció i malestar per una decisió injusta i discriminatòria. Igual d’injusta que la seva voluntat de provocar ara més controvèrsia entre les diferents entitats siguin polítiques o no.  No hi ha res que justifiqui la discriminació i el que vostès han fet és discriminar uns joves per raó de la seva pertinença a uns grups polítics.

Finalment, si tenim en compte els baixos nivells de confiança en les institucions polítiques i els polítics que ens indica el CIS a cada baròmetre, avui dia són pocs els joves que s’interessen per la política i que encara creuen que mitjançant el sistema de partits es pot canviar la realitat. Per tant, d’entrada cal agrair als joves que avui formen part de les branques juvenils de qualsevol partit el seu compromís amb la democràcia i la llibertat.

                                                          

Grup Municipal de Convergència i Unió

Ajuntament de Malgrat de Mar